Tal dia com avui de l’any 475, fa 1.550 anys, Flavi Orestes, magister militum (general en cap dels exèrcits romans), perpetrava un cop d’estat: deposava l’emperador Juli Nepot i situava al tron imperial el seu fill Ròmul, que en aquell moment era un nen de 14 anys. Ròmul, que va ser sarcàsticament anomenat “Augústul” (petit august o petita majestat), seria el darrer emperador de l’imperi Romà d’Occident (la meitat oest de l’antic imperi, dividit per Teodosi l’any 395). Ròmul Augústul va ser un emperador titella en mans del seu pare, fins que, deu mesos després, va ser deposat (4 de setembre de 476) i no va ser rellevat per cap altre emperador.

Ròmul Augústul havia nascut cap al 461 a la província romana de Pannònia (el territori que actualment ocupen Croàcia, Sèrbia i part d’Àustria), en una família romanitzada (d’ètnia germànica i de cultura llatina) i de professió militar. El pare de Ròmul, Flavi Orestes, era un general romà molt prestigiós que havia servit tant a l’exèrcit romà oriental com a l’occidental. Durant la seva estada a Constantinoble, va acumular un gran patrimoni, que utilitzaria per a guanyar la condició de patrici de Roma i per a armar un exèrcit que deposaria Juli Nepot —que, ensems, havia estat proclamat després d’usurpar el poder al seu antecessor Gliceri.

Posteriorment, Ròmul Augústul va ser deposat per Odoacre, un general germànic (també originari de la província Pannònia) que liderava les tropes mercenàries germàniques al servei de Roma. Odoacre reclamava el compliment dels pactes d’establiment subscrits pels anteriors emperadors. Aquests pactes establien la concessió de terres de conreu i de pastura de la península Itàlica a grups familiars extensos d’ètnia germànica (ostrogots) i, a canvi, aquests assumien les funcions de defensa i de seguretat que secularment havien exercit les legions (llicenciades per la crisi financera de l’estat romà).

La negativa de Flavi Orestes a complir amb aquests pactes (que veia com una amenaça a la seva fràgil posició de poder) provocaria la rebel·lió d’Odoacre. Aquesta rebel·lió culminaria amb la deposició de Ròmul, l’execució de Flavi Orestes i la definitiva fragmentació de l’imperi occidental en els dominis medievals. Segons la investigació historiogràfica, Odoacre va perdonar la vida al jove Ròmul, però el va recloure en un monestir construït sobre l’illa que posteriorment albergaria el Castell de l'Ou de Nàpols. D’altra banda, Odoacre es va fer proclamar rei de la província romana d’Itàlia i va materialitzar els pactes d’establiment.