Els demòcrates de la Cambra de Representants dels Estats Units han fet públics tres correus electrònics de Jeffrey Epstein en què el financer, condemnat per abusos sexuals a menors, esmenta directament Donald Trump i el vincula amb la seva trama de tràfic sexual. En un dels missatges, datat el 2011 i enviat a la seva col·laboradora Ghislaine Maxwell, Epstein assegura que el llavors empresari “va passar hores a casa meva amb una de les víctimes” dels seus abusos. En el mateix correu, el pederasta escriu: “Vull que t’adonis que el gos que no ha bordat és Trump”, una expressió amb què subratlla que el magnat “no ha mencionat ni una sola vegada” aquell episodi.
Altres dos missatges, enviats al periodista Michael Wolff entre el 2011 i el 2019, suggereixen que el magnat americà era conscient del que passava. “Sabia sobre les noies”, afirma Epstein en un dels correus. Els documents formen part dels arxius que el Comitè de Supervisió de la Cambra ha rebut a través d’una ordre judicial sobre la correspondència d’Epstein, i arriben anys després que el financer signés el seu acord de culpabilitat a Florida, el 2008.
Una amistat que encara passa factura
Trump, per la seva part, que ha negat reiteradament qualsevol implicació en els delictes d’Epstein, ha insistit que tots dos es van distanciar “fa molts anys”. Malgrat això, segons les investigacions, la seva relació d’amistat es va mantenir durant uns quinze anys, fins a aproximadament el 2004. El president, que durant la seva primera campanya va prometre publicar tots els arxius relacionats amb el cas Epstein, tampoc no ha estat acusat formalment ni existeixen proves que el vinculin directament amb els abusos, de moment.
Què més oculta la Casa Blanca?
La difusió dels correus ha reobert el debat sobre la naturalesa de la relació entre Epstein i el president. “Aquests últims correus i correspondències plantegen preguntes alarmants sobre què més està ocultant la Casa Blanca i sobre la naturalesa de la relació entre Epstein i el president”, ha declarat el congressista Robert Garcia, demòcrata de Califòrnia i membre destacat del Comitè de Supervisió.
Epstein, que va morir en una presó de màxima seguretat de Nova York el 10 d'agost de 2019 mentre esperava judici per tràfic sexual de menors, havia mantingut vincles amb nombroses figures de poder. La seva mort, oficialment catalogada com a suïcidi, continua alimentant especulacions sobre possibles implicacions d’altres personalitats.