El llibre Safaris humanos. La investigación sobre el negocio de la muerte en Sarajevo, del periodista italià Ezio Gavazzeni, arriba ara a l'Estat espanyol en castellà de la mà d'Ediciones Península, i desvela detalls sobre aquests fets macabres durant el setge que va patir la capital de Bòsnia i Hercegovina als anys noranta. Aquest dilluns vespre, en una entrevista al programa Mésnit de 3CatInfo, Gavazzeni ha revelat que una agència de Barcelona hauria organitzat safaris humans a Sarajevo.
El periodista explica en el llibre que un ciutadà espanyol identificat com a Toni C. li va enviar un correu electrònic sobre la implicació d'un empresari català en el negoci: "El meu pare tenia un amic milionari que un cop havia anat a caçar elefants a l'Àfrica. La persona que organitzava aquells safaris, un català la identitat del qual no coneixem, també organitzava viatges a Iugoslàvia per caçar éssers humans i li va oferir la possibilitat de participar-hi. (...) Era una cosa de rics". Ara bé, encara no ha estirat aquest fil, tal com reconeix a l'entrevista de 3CatInfo. "He investigat els italians —és el que fa la Fiscalia de Milà—, no els catalans", diu, però afegeix: "Sí que és cert que jo, investigant pel meu compte, he descobert que a Barcelona, entre el 92 i el 95, hi havia dues agències grans que organitzaven safaris a l'Àfrica".
"Una agència de viatges de Barcelona organitzava safaris humans a Sarajevo."
— 3CatInfo (@3CatInfo) September 21, 2026
El periodista Ezio Gavazzeni revela en el llibre "Safaris humanos" detalls d'aquest negoci macabre durant el setge que va patir la capital de Bòsnia als anys 90 https://t.co/6pJza2i3Qr#MésNit3Cat pic.twitter.com/X3F9DnJ5Kz
Gavazzeni té clar que, segons el testimoni de Toni C., "una d'aquestes dues (agències) era la que organitzava viatges a banda dels safaris africans, sí". És a dir, que una agència de Barcelona hauria organitzat safaris humans a Sarajevo. Així, ha considerat que "a l'Estat espanyol es podria iniciar una investigació" —l'eurodiputat dels Comuns Jaume Asens ja ho va demanar. I creu que de material, no en faltaria.
El periodista recorda que a Mostar, capital històrica d'Hercegovina, hi havia la Força de Protecció de les Nacions Unides (UNPROFOR), la direcció de la qual estava a càrrec d'espanyols que "van crear una xarxa d'informadors molt extensa". "M'encantaria llegir els informes d'aquesta xarxa d'informadors que durant molt de temps van estar enviant informació als serveis secrets espanyols. (...) Per tant, crec que també l'Estat espanyol té elements per continuar investigant", insisteix. En altres entrevistes, com a El Mundo, afirma que "els serveis secrets espanyols sabien què estava passant, de segur". "Espero que, amb la publicació del meu llibre a Espanya, l'opinió pública exigeixi una investigació també a Espanya. Sobretot, perquè tinc indicis que els serveis secrets espanyols presents a Mostar tenien informants sobre el terreny, i que aquests informes reportaven a un grup operatiu", diu a El Confidencial.