Als anys noranta, mentre Sarajevo resistia un setge interminable, als turons que envoltaven la ciutat es va gestar una de les pràctiques més sinistres de la guerra de Bòsnia: els anomenats ‘safaris humans’. Presumptes turistes d’Europa i dels Estats Units pagaven grans quantitats de diners per acompanyar milicians serbobosnians lleials a Radovan Karadzic —condemnat anys més tard per genocidi— i disparar des de la distància contra civils indefensos. Homes, dones i nens convertits en dianes per pur entreteniment, mentre els participants tornaven després als seus països d'origen com si res, sense deixar rastre aparent. Durant dècades aquesta barbàrie ha quedat envoltada de rumors i testimonis dispersos, però la justícia italiana fa mesos que va obrir una escletxa en aquell silenci. La Fiscalia de Milà va iniciar una causa el passat mes de novembre i ha sigut aquesta setmana quan ha cridat el primer sospitós. Es tracta d’un home de 80 anys, camioner jubilat i natural de la província de Pordenone, investigat per la seva possible participació en alguns d’aquells viatges organitzats per matar persones durant el conflicte balcànic.
L’escriptor Ezio Gavazzeni, que ha estat qui ha posat sobre la taula aquestes denúncies, ha assegurat a EFE que el fiscal Alessandro Gobbis ja ha identificat el primer home investigat, amb noms i cognoms, i l’ha citat a declarar dilluns vinent, un pas que, ha remarcat, no implica necessàriament que se’n pugui deduir culpabilitat. La investigació de la Fiscalia de Milà —dirigida per Marcello Viola— va començar arran de les indagacions de Gavazzeni sobre uns suposats viatges d’italians que haurien pagat per participar en els ‘safaris humans’. Aquell mateix mes, després que transcendís que la justícia havia obert diligències, l’exgeneral de brigada bosnià Edin Subasic va reforçar el relat i va confirmar que italians amb diners haurien participat en aquestes caceres humanes als voltants de la capital bosniana.
La denúncia sobre aquests presumptes ‘safaris humans’ no és nova i ja havia aflorat altres vegades, tot i que sense acabar de cristal·litzar en responsabilitats concretes. El documental Sarajevo Safari (2022), del director eslovè Miran Zupancic, va tornar a sacsejar el debat en sostenir que els suposats caçadors haurien estat estrangers, però sense aportar identitats. Aquella peça va tenir conseqüències institucionals a la mateixa Bòsnia i Hercegovina. El novembre del 2022, la Fiscalia del país va mostrar-se disposada a analitzar la informació recollida al film després d’una denúncia presentada per l’aleshores alcaldessa de Sarajevo, Benjamina Karic. El fil, doncs, ve de lluny, però ara torna a guanyar relleu amb la via oberta a Milà i amb la perspectiva que el cas passi, per primer cop, del terreny de la sospita al de les citacions judicials.
“Molta gent no està dormint bé a les nits”
La Fiscalia de Milà està enfocant la causa sota la qualificació d’homicidi múltiple amb els agreujants de motius abjectes i crueltat, una combinació penal que, segons la investigació, impedeix que aquests fets prescriguin malgrat els anys transcorreguts des del setge de Sarajevo. Gavazzeni, que preveu publicar un llibre sobre el cas el 15 de març, dona per fet que el focus no es quedarà en un únic nom i anticipa que hi haurà més persones sota sospita: “Sé que molta gent no està dormint bé a les nits”, ha assegurat.