El fet que la fiscalia de Milà obrís una investigació la setmana passada per localitzar els italians que van participar en els anomenats ‘safaris de guerra’ a Sarajevo, entre el 1992 i el 1996, ha posat negre sobre blanc al que durant dècades havia sigut pels bosnians una sospita tant macabra com inversemblant. Aquests caçadors italians viatjaven al Sarajevo assetjat per disparar contra civils després de pagar grans quantitats de diners: entre 80.000 i 100.000 euros actuals, i el preu pujava si es disparava a nens. Ara, les víctimes del conflicte que han presentat la denúncia sobre els fets a Itàlia i afirmen que entre els caçadors també hi havia espanyols. Per això, l'eurodiputat dels Comuns Jaume Asens ha presentat aquest dimecres una denúncia a la Fiscalia espanyola perquè investigui si hi ha súbdits d'aquest país implicats en aquests 'safaris'.
La denúncia presentada per Asens sosté que aquests fets constitueixen, de forma indiciària, crims de guerra i crims contra la humanitat, atès que són atacs deliberats contra població civil protegida pel Dret Internacional Humanitari. Són delictes imprescriptibles segons el dret internacional, subratllen els Comuns. El setge de Sarajevo ha estat reconegut pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII) com un context de genocidi, extermini i terror contra la població civil. Va ser el setge més llarg en la història militar contemporània i el primer gran episodi de la guerra de Bòsnia, i fins a la matança de Srebrenica, el seu capítol més sagnant. En particular, la sentència Galić va documentar l'ús sistemàtic de franctiradors, acompanyats de milicians serbobosnians fidels a Radovan Karadzic, per disparar contra civils que travessaven el carrer, recollien aigua o buscaven aliments a Sarajevo, que per infraestructura i capacitat d’acollir mitjans internacionals i va esdevenir un dels símbols del conflicte.
Així, doncs, a parer dels Comuns, els anomenats safaris humans "s'insereixen directament en aquest patró criminal", amb "l'agreujant" de la participació d'estrangers que "pagaven per matar". La denúncia subratlla que Espanya té "l'obligació jurídica" d'investigar si ciutadans espanyols van participar en aquests crims; cooperar amb la Fiscalia de Milà, que ja ha obert diligències per homicidi múltiple agreujat; sol·licitar informació a Itàlia i Bòsnia i Hercegovina mitjançant comissió rogatòria, i identificar possibles sospitosos presents en territori espanyol i posar-los a disposició judicial. Asens ha sol·licitat, a més, que, per la naturalesa dels fets, es valori la competència de l'Audiència Nacional. "Pagar per matar civils durant un genocidi no és només una monstruositat moral, és un crim internacional imprescriptible", ha afirmat l'eurodiputat dels Comuns. "Si hi va haver ciutadans espanyols implicats en aquests safaris humans, l'Estat té l'obligació legal i ètica d'investigar-ho. La impunitat seria una ofensa a les víctimes de Sarajevo i al dret internacional", ha subratllat.