El rei Carles III del Regne Unit viatja aquest dilluns als Estats Units, un viatge per commemorar el 250 aniversari de la independència estatunidenca, que és del tot incòmode pel context actual de les relacions entre els dos països, que travessen el pitjor moment de les darreres dècades. El rei, que estarà acompanyat de la reina CaMILA, haurà de fer equilibris diplomàtics després de mesos de tensions entre el president nord-americà, Donald Trump, i el primer ministre britànic, Keir Starmer, i arran de la recent filtració d’un correu electrònic en què Washington es planteja retirar el seu suport al Regne Unit en la disputa amb l’Argentina per les illes Malvines, de la mateixa manera que també suggeria suspendre Espanya de l’OTAN. La negativa britànica de sumar-se a la guerra contra l’Iran i donar suport al seu tradicional aliat nord-americà, ha tensionat unes relacions que acumulen enfrontaments dialèctics i discrepàncies obertes. Divendres passat, però, el Pentàgon va reobrir una vella ferida quan es va revelar que els Estats Units podrien reconsiderar la seva postura sobre la sobirania de les illes Malvines, de titularitat britànica però reclamades històricament per l'Argentina, que a Londres s’interpreta com una represàlia per la negativa de Starmer a “deixar-se arrossegar a una guerra “ -com va dir el mateix primer ministre- i també per la bona relació política i personal que existeix entre el president argentí Javier Milei i Donald Trump. 

L'Argentina vol reobrir el debat

La guerra de les Malvines (coneguda al Regne Unit com Falklands), que es remunta a 1982, es va estendre durant 74 dies i va finalitzar el 14 de juny amb la rendició argentina, que havia envaït les illes i va provocar la resposta militar britànica: l’enfrontament va causar 649 militars argentins i 255 britànics morts, a més de tres víctimes civils. L’èxit militar de la victòria britànica va transformar la percepció del govern de Margaret Thatcher i va reforçar la figura de la primera ministra. La ràpida resposta militar de la Royal Navy va ser un motiu d’orgull i de reafirmació militar, però la memòria de la guerra està molt més viva a l’Argentina que al Regne Unit, i arran de tenir a favor de l’administració Trump, Milei ha vist la possibilitat de reobrir el debat diplomàtic sobre la sobirania de les illes. Per Buenos Aires, la disputa no és un tema tancat, sinó una “causa nacional” i Milei va assegurar que el seu govern està “fent avenços com no s’havien fet mai” en relació amb la reclamació de la sobirania argentina sobre les illes Malvines -que territorialment es troben a menys de 500 quilòmetres de distància-, tot i que va reconèixer: “No depèn només de nosaltres”.

El dret d’autodeterminació de les Falkands

Per Londres, no hi ha debat. “No podríem ser més clars sobre la posició del Regne Unit respecte a les illes. És una posició de llarg recorregut i no ha canviat”, va afirmar un portaveu del primer ministre britànic. “El dret dels illencs a l’autodeterminació és primordial, i la sobirania recau en el Regne Unit. Aquesta ha estat la nostra posició constant i ho continuarà sent”, va afegir el portaveu, que també va subratllar que Londres ha transmès aquesta postura “de manera clara i coherent a les successives administracions nord-americanes”. Cal recordar que en el 2013 el govern de les illes va organitzar una consulta perquè els habitants es pronunciessin sobre el seu estatus polític, i el 99,8% dels votants (amb una participació del 92%) va votar a favor de mantenir-se com a territori britànic d’ultramar.

Una gira organitzada abans de la guerra

La gira de quatre dies de Carles III, organitzada pel govern britànic amb molta antelació i molt abans que esclatés la guerra, inclou actes destacats com un discurs davant el Congrés dels Estats Units, el que representa la primera intervenció d’un rei britànic en aquesta seu des del 1991, quan ho va fer la seva mare, la reina Isabel II. És una visita en què hi ha “molt en joc, molts riscos i moltes oportunitats”, va dir una font de palau a l’emissora pública BBC, tot reconeixent el moment complicat en què es produeix. Malgrat els esforços oficials per centrar l’agenda en els vincles històrics i la cooperació, el context està marcat per diversos factors com la tensió sostinguda entre Trump i Starmer i el malestar social intern al Regne Unit, on, segons algunes enquestes, gairebé la meitat de la població qüestionava l’oportunitat de fer el viatge en aquestes circumstàncies. La gira inclou una recepció privada entre Trump i la primera dama, Melània, amb els monarques, una cerimònia de benvinguda amb honors militars, reunions privades entre el rei i el president, això, com les seves esposes, un sopar d’Estat a la Casa Blanca, la intervenció de Carles III al Congrés, una visita a Nova York per retre homenatge a les víctimes de l'11S i altres activitats culturals i solidàries.

Amenaça d’un “gran aranzel”

Les tensions entre Trump i el Regne Unit no es limiten a un únic desacord, sinó que responen a un conjunt ampli de diferències. Divendres, en una entrevista, el president va explicar que vol abordar amb el rei Carles III —tot i el paper no polític del monarca— la taxa digital del 2 % que Londres aplica a les grans tecnològiques. En aquest sentit, va advertir que podria respondre amb “un gran aranzel” si el govern britànic no elimina aquest impost, que ha aportat uns 800 milions de lliures (prop de 920 milions d’euros) al tresor britànic durant el període 2024-2025, en línia amb la seva estratègia habitual de pressió comercial.

A més, aquesta setmana Trump també ha posat sobre la taula altres dos punts de fricció: la política migratòria britànica, que considera excessivament permissiva —ha arribat a dir que “Londres ja no es pot reconèixer”—, i la decisió del govern de suspendre noves prospeccions petrolieres al mar del Nord. Tot i que es tracta de decisions de política interna del Regne Unit, Trump les interpreta des d’una òptica ideològica, ja que el control de la immigració i el rebuig a les polítiques climàtiques són eixos centrals del seu projecte polític.