Donald Trump ha dit en diverses ocasions que ser president dels Estats Units és la professió més perillosa del món, després d’haver sobreviscut a diversos intents d’atemptat. “No hi ha cap feina més perillosa”, ha tornat a dir després de l’ensurt majúscul que ha passat a l’hotel Hilton la passada nit a Washington, durant el sopar de Corresponsals. Trump, però, està decidit a assumir el risc perquè “haig de fer grans coses per aquest país” i assegura que està a la Casa Blanca “per fer la feina”, per això “vull viure”. Trump atribueix la perillositat del seu càrrec al fet que el que ell fa “genera molt d’impacte”. Però el cert, és que Trump no és un president qualsevol, i ha anat col·leccionant enemics a tot el món durant els seus dos mandats (primer entre el 2017 i el 2021 i, després, de nou des del 2025). El republicà és un president nacionalista nord-americà, que ha defensat les polítiques d’ultradreta d’exclusió de les minories, que ha atemptat contra els drets civils dels immigrants i dels mateixos nord-americans que no pensen com ell, i que actualment està en guerra amb un país d’extremisme religiós com l’Iran. Així i tot, Trump ha reconegut que no creu que l’intent d’assassinat d’aquest “llop solitari” -com s’ha definit a Cole Allen- tingui a veure amb el conflicte a l’Orient Mitjà. Aquest és el tercer intent d’assassinat que pateix Trump en dos anys, el primer des que és president, i sempre ha sortit ben parat, però l’actuació del Servei Secret, que destinen una quantitat ingent d’agents a la protecció del president i costen centenars de milions de dòlars, no s’han deslliurat de les crítiques. 

El tirador, hospedat a l'hotel

Tot i que el president va elogiar l’actuació dels agents del Servei Secret, la seguretat que envolta al president torna a estar en el punt de mira en alguns mitjans, perquè un sospitós armat amb una escopeta i altres armes va aconseguir arribar al pis superior, fins al saló de ball del Hilton de Washington, on estaven sopant el president Trump i la primera dama, Melània, a més dels més alts membres del gabinet, legisladors d’alt rang, celebritats i els corresponsals de la Casa Blanca. Cole Allen, segons el cap de la policia de Washington, s'allotjava en el Hilton, però va assegurar que l’atacant no va estar mai a prop de “forçar” l’entrada al saló de ball. Tot i que els prop de 2.600 assistents havien de passar pels detectors de metalls per accedir a la sala de ball del soterrani, per entrar a l’hotel —que també estava obert als hostes— n’hi havia prou amb mostrar l’entrada. Amb l’accés al recinte envoltat de manifestants, molts dels quals protestaven contra la guerra del govern de Trump contra l’Iran, els assistents van poder accedir-hi amb rapidesa. 

Centenars de milions de dòlars en protecció

El cost de la seguretat del president dels Estats Units no es publica com una xifra única i tancada, però el Servei Secret, encarregat de la seva protecció, disposa d’un pressupost anual que el 2026 se situa al voltant dels 3.300 milions de dòlars. D’aquesta quantitat, entre 1.200 i 1.400 milions es destinen directament a operacions de protecció, que inclouen no només el president, sinó també el vicepresident, les seves famílies, expresidents i altres alts càrrecs. Protegir el president en actiu, els experts coincideixen que la seva seguretat concentra una part molt significativa d’aquest pressupost, que s’estima en centenars de milions de dòlars. Aquesta despesa no es limita als agents que acompanyen el mandatari. Inclou un ampli dispositiu permanent: equips de seguretat que operen les 24 hores, desplegaments previs en cada viatge, protecció de residències com la Casa Blanca i altres ubicacions, sistemes d’intel·ligència i prevenció d’amenaces, així com la seguretat en actes públics, cimeres internacionals o campanyes i mítings electorals. En el cas de Trump, el cost augmenta a causa de factors com l’ús freqüent de residències privades com Mar-a-Lago o una activitat més elevada de desplaçaments i esdeveniments. 

Segons la CBS, la unitat d’Operacions de Protecció va comptar en el 2024 amb uns 3.671 treballadors, cosa que representa aproximadament el 44% dels prop de 8.300 empleats del Servei Secret. Aquests agents estan assignats a múltiples missions, ja que, per llei, l’agència té la responsabilitat de protegir més persones que no pas només el president. A més del comandant en cap, la unitat també ha de salvaguardar la família del president, el vicepresident i la seva família, així com els expresidents i exvicepresidents i les seves famílies, i els candidats a la presidència i a la vicepresidència. A un president en actiu se li destinen al voltant de 300 agents del Servei Secret, comptant diferents rotacions. 

L’atac de les imatges icòniques del trumpisme a Butler

La seguretat del president dels Estats Units sempre és un tema envoltat en teories de la conspiració. En la història del país, s’ha produït el magnicidi de quatre presidents -Abraham Lincoln (1865), James A. Garfield (1881), William McKinley (1901) i John F. Kennedy (1963)- i altres com Theodore Roosevelt (1912), Ronald Reagan (1981) van resultar ferits en diferents atemptats, aquest últim, precisament, en el mateix escenari que avui, el Washington Hilton. El que tothom recorda de Trump, per les imatges de la seva cara sagnant mentre aixecava el puny, es va produir el 13 de juliol del 2024 a Butler (Pensilvània), quan encara no era president, sinó candidat presidencial, durant un míting de campanya, pocs dies abans de la convenció republicana que el confirmaria com a rival de Kamala Harris. Trump es va lliurar per poc. Aquest ha estat l’atemptat més greu i l’únic en el qual ha resultat lleument ferit en l’orella dreta per un tret.  “He sentit la bala travessant la meva pell”, va dir Trump, que va rebre l’impacte d’un projectil disparat per un jove de 20 anys, Thomas Matthew Crooks, des d’una posició elevada a uns 120-150 metres, utilitzant un rifle semiautomàtic AR-15. La bala va fregar l'orella, a sis mil·límetres del cap, que va deixar una ferida lleu i sang visible en el rostre del republicà, que va ser retirat de l’escenari encara en peu i amb el públic cridant “USA, USA”, unes imatges que han esdevenit icòniques pel trumpisme. El tiroteig va matar Corey Comperatore, un assistent a l’acte, i va deixar almenys dues persones més ferides greus. Crooks, el tirador, va ser abatut immediatament per agents del Servei Secret i la policia, que van respondre des d’una carpa de seguretat situada al mateix recinte. El servei secret va rebre crítiques per errors operatius i de coordinació que es van considerar responsables de què el tirador pogués disparar des d’un edifici que no estava inclòs en el perímetre de seguretat ni vigilat adequadament.

El tirador de Coachella

El segon intent es va produir en setembre del 2024, també mentre era candidat, en el Trump Internacional Golf Club, a Florida, quan un tirador va apuntar amb un rifle AK-47 a uns 400 metres de distància. Els agents van disparar, l’atacant va fugir, però posteriorment l'atacant,  Ryan Wesley Routh, de 58 anys, en va ser arrestat, i posteriorment condemnat a cadena perpètua. El 13 d’octubre del mateix any, Vem Miller, un home de 49 anys de Las Vegas, va ser detingut amb una escopeta carregada, una pistola, un carregador d’alta capacitat i diversos passis falsos per al míting de Donald Trump a Coachella. Va ser detingut amb una escopeta carregada, una pistola, un carregador d’alta capacitat i diversos passis falsos per al míting de Trump, però va ser alliberat després de pagar una fiança de 5.000 dòlars. El darrer episodi abans del d’aquest dissabte va ser el que es va registrar al febrer d’aquest any, quan el Servei Secret i agents de l’oficina del xèrif del comtat de Palm Beach van abatre un home de 21 anys que intentava colar-se a la residència personal del president a Mar-a-Lago (Florida) amb una escopeta i un bidó de combustible. La identitat de la persona morta no es va fer pública de manera oficial, però els mitjans de comunicació nord-americana el van identificar com a Austin Tucker Martin, de Carolina del Nord.

Un abans i un després en els serveis secrets

L’intent d’assassinat de Butler, tot i que Trump no era president, va suposar un abans i un després en l’organització interna, lideratge i protocols a l’hora de treballar.  Un informe intern i un altre d’un panell independent van concloure que el Servei Secret va cometre una “cascada d’errors evitables” i que hi va haver responsabilitat directa de l’agència en la vulnerabilitat de l’esdeveniment, que van descriure com un “fracàs operacional total”. La directora del Servei Secret, Kim Cheatle, va dimitir poc després, en un context de pressió política i mediàtica; l’organisme es va comprometre públicament a revisar la seva cultura i el seu funcionament. Actualment, el Servei Secret dels Estats Units està liderat per Sean Curran, que es va convertir en el 28è director de l’agència, i va substituir Cheatle. Trump el va anomenar el 22 de gener del 2025, poc després de tornar a la Casa Blanca. Curran va ser cap de l’equip personal de seguretat de Trump i un dels agents que el va protegir durant l’atemptat de Butler el juliol de 2024. Arran d’aquell aparatòs atemptat, el republicà va tenir una protecció del rang de president, tot i no ser-ho encara oficialment.