Un correu electrònic intern del Pentàgon, la seu del Departament de Defensa dels Estats Units, planteja les opcions que té Washington per castigar els aliats de l'OTAN que no van donar suport a la guerra contra l'Iran. Entre elles, se cita la possible suspensió d'Espanya de l'Aliança Atlàntica, segons ha avançat l'agència Reuters citant fonts anònimes del govern dels Estats Units. Aquestes opcions es detallen en una nota en la qual s'expressa la frustració del govern americà davant les reticències o la negativa de pla d'alguns aliats a deixar al seu Exèrcit utilitzar bases i espais aeris per a la guerra contra l'Iran. És el cas espanyol: el govern de Pedro Sánchez ha expressat el seu rebuig a l'ofensiva dels Estats Units i Israel contra la república islàmica xiïta i va denegar a Washington l'ús de les bases de Morón de la Frontera (Sevilla) i Rota (Cadis) per a l'operació bèl·lica. 

Segons el funcionari que ha filtrat aquesta informació a Reuters, les opcions de represàlia que hi ha sobre la taula circulen pels nivells més alts del Pentàgon. Una d'aquestes possibles represàlies és que els països considerats "complicats" quedin fora dels llocs importants de l'OTAN. Tanmateix, el correu no insta activament a executar aquesta mesura ni assenyala que sigui una opció imminent. Tampoc planteja l'opció de tancar bases dels Estats Units a Europa. El que aquesta font no ha volgut aclarir a la citada agència americana és si entre les opcions s'incloïa la d'una retirada de tropes americanes d'Europa, que és la que més números té i de la qual s'ha especulat darrerament. Una altra de les represàlies, en aquest cas contra el Regne Unit, seria revisar la postura de Washington sobre la reclamació britànica de les illes Malvines.

En ser preguntat per aquest correu pels mitjans americans, l'equip de premsa del Pentàgon ha respost que "com ha dit el president Trump, malgrat tot el que els Estats Units han fet pels nostres aliats de l'OTAN, ells no van ser-hi per a nosaltres". "El Departament de Guerra s'assegurarà que el president compti amb opcions creïbles per a garantir que els nostres aliats deixin de ser un tigre de paper i compleixin amb la seva part. No farem més comentaris sobre les deliberacions internes al respecte", ha apuntat el secretari de premsa, Kingsley Wilson. Segons les citades fonts anònimes del Pentàgon, suspendre Espanya de l'Aliança tindria un impacte simbòlic significatiu i seria un senyal per "disminuir el sentiment de superioritat per part dels europeus".

Qui ja s'ha pronunciat sobre aquest correu és el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que es troba a Xipre en una reunió informal dels líders de la Unió Europea. En declaracions a la premsa des d'allà, Sánchez ha assegurat que el govern espanyol no treballarà "sobre emails", sinó sobre "documents i posicionaments oficials". Així mateix, el president espanyol ha assegurat que la seva posició és clara: "Absoluta col·laboració amb els aliats, però dins del marc de la legalitat internacional". També ha reiterat que Espanya és un soci "lleial" i que manté "absoluta tranquil·litat" sobre la qüestió. Fa mesos que Sánchez ha tractat d'erigir-se en la cara més visible de l'oposició progressista a Trump en el context internacional, amb les seves declaracions crítiques amb el mandatari republicà i les accions d'Israel, el seu rebuig frontal a la guerra contra l'Iran o amb la cimera internacional de figures d'esquerres celebrada a Barcelona.

La guerra de Trump aprofundeix la bretxa entre els dos costats de l'Atlàntic

La guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran ha fet trontollar l'OTAN i ha aprofundit la bretxa entre tots dos costats de l'Atlàntic. Trump ha criticat amb duresa els països aliats que s'han negat a enviar les seves tropes per obrir l'estret d'Ormuz, enclavament clau per a l'economia mundial pel qual transita una cinquena part del petroli mundial i que l'Iran manté tancat. També ha amenaçat de treure els Estats Units de l'OTAN. Països com el Regne Unit o França, si bé no han estat tan crítics amb Washington com el govern espanyol, han declinat acudir a la crida de Trump mentre no hi hagi un alto el foc real i durador perquè suposaria entrar de facto en el conflicte.