Pas important del Regne Unit en l'ampliació de la seva política de defensa. En la vigília de la cimera de l'OTAN a la Haia, el primer ministre britànic Keir Starmer ha anunciat que Londres comprarà un esquadró d'avions de combat procedents dels Estats Units (EUA) amb capacitat de transportar ogives nuclears tàctiques. Amb aquest moviment, el país britànic, que actualment ostenta el quart arsenal nuclear més gran del món —només superat per Rússia, els EUA i França— ampliarà substancialment la seva capacitat de dissuasió atòmica. "En una era d'incertesa radical ja no podem donar la pau per feta", ha assegurat Starmer, tot posant el focus en l'augment dels atacs militars de Rússia i els darrers atacs de l'Iran contra dissidents a l'estranger.
Més seguretat davant les amenaces globals
Amb aquest anunci, l'executiu britànic ha posat en marxa el canvi de postura més important en la seva doctrina nuclear des del final de la guerra freda. Segons s'estableix a l'acord, Londres comprarà 13 avions F-35A amb capacitat de transportar bombes de gravetat B61-12, que disposen d'una potència explosiva tres vegades superior a la de l'arma llançada sobre Hiroshima. "Aquests avions reforçaran les nostres forces armades i donaran suport a les comunitats de tot el país a través de la nostra indústria de defensa", ha celebrat Starmer. El Regne Unit no disposava de capacitat aèria per llançar bombes des de l'any 1998. La seva doctrina nuclear s'ha desenvolupat des d'aleshores a través d'una flota de submarins, tal com ha succeït també a França. Tanmateix, els legisladors britànics consideren ara que, davant el risc d'un atac de Rússia a qualsevol país de l'OTAN, és necessari diversificar les estratègies. Així, els F-35A no formaran part de l'arsenal exclusiu del Regne Unit, sinó que operaran en el marc de l'organització transatlàntica.
"Primer és l'OTAN"
Acords similars a aquest s'han donat en altres països europeus com Alemanya, Itàlia, Bèlgica o els Països Baixos. En tots els casos, els EUA aporten les seves armes nuclears, l'ús de les quals queda sota control de l'inquilí de la Casa Blanca. La decisió britànica de sumar-se a aquest pla arriba després d'una revisió estratègica dels seus principis de defensa, quelcom necessari, segons els funcionaris britànics, davant la creixent inestabilitat global i les renovades amenaces nuclears. El secretari de Defensa britànic, John Healey, ha recordat el compromís del país amb l'arquitectura transatlàntica, assegurant que "primer és l'OTAN" i que la defensa es pot utilitzar com a "motor de creixement" per a l'economia nacional. Aquest posicionament contrasta amb les declaracions contràries a la proliferació de governs com l'espanyol, que ha estat un dels grans assenyalats per la seva manca de compromís amb el finançament de l'Aliança.
La mesura ha estat rebuda amb satisfacció per part del secretari general de l'OTAN, el neerlandès Mark Rutte, qui ho ha considerat "una sòlida contribució britànica a l'aliança". "Per primera vegada en molts anys, hem de preparar-nos activament per a la possibilitat que el Regne Unit es vegi amenaçat directament en un escenari de guerra", llegia l'informe publicat pel govern britànic. Una advertència que ressona en les paraules recents del mateix Rutte, qui assegurava fa uns dies que, si no s'assoleix un augment en depesa de defensa, "aviat haurem d'aprendre a parlar rus". Si tot va segons l'esperat, s'espera que a la cimera de l'OTAN d'avui Starmer anunciï l'assoliment del tan exigit 5% del producte interior brut en defensa per part del Regne Unit.