La Segona Guerra Mundial, un conflicte global amb múltiples fronts i narratives, pren un nom molt diferent quan es recorda des de Rússia i altres països de l’antiga Unió Soviètica, com per exemple, Bielorússia, on han fet per primera vegada una simulació de la batalla final. Per a milions de persones de l’espai postsoviètic, la guerra no és simplement "la Segona Guerra Mundial", sinó la Gran Guerra Pàtria. Aquest nom fa referència al període que va del 22 de juny de 1941 fins al 9 de maig de 1945, coincidint amb l’enfrontament directe entre la Unió Soviètica i l’Alemanya nazi.

El terme no és casual. L'expressió “guerra pàtria” ja havia estat utilitzada el 1812 per descriure la lluita del poble rus contra la invasió napoleònica. En 1941, Stalin i la maquinària propagandística soviètica van recuperar aquest concepte per cridar a la resistència contra l’agressor alemany. L’objectiu era mobilitzar no només l’Exèrcit Roig, sinó tota la població civil, convertint la guerra en una causa col·lectiva, gairebé sagrada: defensar la "terra dels pares".

El conflicte va començar per a l'URSS quan les tropes de Hitler van trencar el pacte de no-agressió i van llançar l’Operació Barba-roja, una invasió sense precedents amb milions de soldats, tancs i avions avançant per Ucraïna, Bielorússia i Rússia occidental. El país es va convertir en un camp de batalla colossal, amb ciutats assetjades durant anys, com Leningrad, o destruïdes gairebé del tot, com Stalingrad. El cost humà va ser devastador: es calcula que més de 20 milions de soviètics —entre civils i soldats— van perdre la vida.

El Dia de la Victòria, molt celebrat per Putin

Tot i això, la victòria final, simbolitzada per la conquesta de Berlín i la capitulació del Tercer Reich, es recorda a Rússia com una gesta èpica. El 9 de maig, Dia de la Victòria, se celebra amb desfilades militars, flors als monuments i un profund sentiment de respecte pels que van lluitar. A diferència del 8 de maig, data reconeguda a la major part d’Europa, a Rússia la rendició alemanya es va signar quan ja havia passat la mitjanit a Moscou, motiu pel qual el triomf es commemora un dia després.

La Gran Guerra Pàtria és molt més que un capítol de la història: és un eix vertebrador de la memòria col·lectiva i la identitat nacional russa. Durant dècades, la narrativa heroica de la guerra ha estat reforçada a través de llibres, pel·lícules, museus i discursos oficials. Després de la caiguda de l'URSS, aquesta memòria ha adquirit un nou protagonisme polític.

El Kremlin, sota el lideratge de Vladímir Putin, ha convertit la victòria de 1945 en una eina de cohesió interna i legitimació internacional. En el context actual, fins i tot s'ha utilitzat com a marc simbòlic per justificar conflictes contemporanis, com la guerra a Ucraïna. Per als pobles de l'antiga Unió Soviètica, la Gran Guerra Pàtria continua sent una ferida oberta, un orgull patriòtic i una advertència: que el preu de la pau pot ser immens, però que la memòria del sacrifici col·lectiu no ha de caure mai en l’oblit.

Representació a Bielorússia

En aquest context, durant aquesta setmana hi ha múltiples actes en països exsoviètics per recordar la gesta. Per primera vegada a Bielorússia, concretament a la ciutat de Grodno, s'ha dut a terme una reconstrucció històrica a gran escala de l'assalt al Reichstag i la victòria final de l'exèrcit roig. A la Plaça central de Grodno fins i tot s'han apilat barricades, automòbils de l'època, canons, i multitud de detalls per fer sentir els espectadors com si estiguessin en ple 1945. Més de 10.000 persones han presenciat en directe la reconstrucció, entre ells els més impressionats els joves, segons xarxes socials. Cal mencionar, que a Minsk, la capital del país, hi ha el museu de la Gran Guerra Pàtria, un dels més complets. 

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!