Per a molts, Minsk podria ser un viatge al passat soviètic. Per a altres, una capital del tot desconeguda i amb pocs turistes. Minsk és la capital de Bielorússia, un país conegut també com a l’última dictadura europea. Però, què s’hi pot trobar a Minsk? Segurament la satisfacció més important que pugui viure el viatger sigui poder veure l’impacte arquitectònic que va representar la Unió Soviètica, tot i que Minsk també és sentir-se petit pels grans edificis imperiosos, escultures i monuments, i és precisament això el que ajuda els visitants a teletransportar-se en el temps. Minsk és una capital refinada amb una bona vida nocturna i un intent d’obrir-se al turisme.

Un dels llocs que és de pas gairebé obligat són les Portes de Minsk, que se situen justament a l’avinguda Kirov, on hi ha uns quants centres comercials i l’estació principal d’autobusos i de tren. Al capdamunt de les torres hi ha una falç i un martell.

minsk anna solé sans

Portes de Minsk / A.S.S.

Però per avingudes la de la Independència, que és la principal, amb més de 15 quilòmetres. De fet, travessa diversos llocs d’interès de la capital, com per exemple la catedral de l’Esperit Sant, la plaça de la Independència, on hi ha l’ajuntament, l’edifici del KGB, la plaça d’Octubre, el Palau de la República i el Circ Nacional de Bielorússia, entre d'altres.

L’edifici del KGB és, simplement, impressionant. I cal remarcar que l’Agència de Seguretat Estatal manté el nom de KGB, a diferència de Rússia, que el va canviar amb la caiguda de l’URSS. Fet que, com no podria ser d’una altra manera, ens fa sentir que podem viatjar en el temps. L’edifici està molt vigilat i ple de càmeres. Això sí, és molt segur passejar-s'hi per davant. 

minsk anna solé sans

Edifici del KGB de Minsk / A.S.S.

A més a més de caminar pels carrers de la ciutat, un també es pot perdre pels parcs. Minsk és una ciutat molt verda –i molt neta– i té alguns espais naturals. El parc de la Victòria, que no s’ha de confondre amb la plaça de la Victòria, és un pulmó enorme que dona oxigen a tota la capital. També s'hi poden llogar barques. I és tan gran que és gairebé impossible sentir els típics sons de ciutat.

Caminant s’arriba fins a l’illa de les Llàgrimes, al costat del riu Svislassch, una illa artificial a la qual s'accedeix travessant el pont sobre el riu. El lloc representa una zona verda important i permet veure els edificis des d’una altra perspectiva. A part, l’illa té una escultura que vol homenatjar tots els soldats bielorussos que van morir a la guerra soviètica de l’Afganistan.  

minsk anna solé sans

minsk anna solé sans

Imatges de l'Illa de les Llàgrimes / A.S.S.

No tot és soviètic a Minsk. De fet, també té edificis amb un toc més futurista, com per exemple la Biblioteca Nacional de Bielorússia. Té forma de rombe i simbolitza el coneixement que hem adquirit al llarg dels anys. Dins hi ha la tercera col·lecció de llibres en rus més gran del món.

minsk anna solé sans

Biblioteca Nacional de la República de Bielorússia / A.S.S.

I situada al costat del metro Niamiha, hi ha la catedral ortodoxa de l’Esperit Sant. Es tracta d’un dels edificis més emblemàtics de la ciutat amb sostres verds. Va ser construïda el segle XVII tot i que un segle més tard va haver de ser reconstruïda perquè es va cremar en un incendi.

minsk anna solé sans

Interior de la catedral ortodoxa de l'Esperit Sant de Minsk / A.S.S.

Just al centre de la ciutat, però, hi ha la plaça de la Victòria. I aquest és un lloc que s’ha de visitar tant sí com no. Allà hi ha una columna de 38 metres coronada amb la creu de la victòria que homenatja el triomf dels soldats bielorussos davant les forces d’ocupació nazi. Només cal mirar al voltant per observar diversos edificis de caire soviètic. Sota de la plaça hi ha un memorial que recorda les víctimes, és fàcil de trobar perquè és just el camí que s’ha de seguir per tal d’arribar al centre d’aquesta plaça.

minsk anna solé sans

Plaça de la Victòria / A.S.S.

Art urbà i museus

A la capital bielorussa també hi ha un districte més hipster i pels amants dels grafits. La major part es concentra al carrer Oktjanrskaja. Les estàtues de Lenin conviuen amb murals a les parets. Concretament, n’hi ha un de més de 3.000 metres quadrats, i alguns que són ben reivindicatius inclouen animals en perill d'extinció del país, com el bisó.

Ara bé, si es visita Minsk també cal fer una parada obligada al Museu de la Gran Guerra Patriòtica per poder entendre l'impacte de la Segona Guerra Mundial al país. Una curiositat d’aquesta galeria és que es va obrir quan la guerra encara no s’havia acabat.

minsk anna solé sans

Recreació del Museu de la Gran Guerra Patriòtica / A.S.S.

Un altre museu que mereix una visita especial és el Museu de l'Estat de la Bielorússia Moderna. Segons la seva pàgina web, es tracta d’un museu jove i avançat tecnològicament parlant. I no deixa de fer la tasca d’informació, presentació i comunicació del país. El museu va estrenar-se l’any 2012 i té tota una sèrie d’objectes peculiars com ara fotografies del president bielorús, Alexander Lukaixenko, amb altres líders polítics, mostres de la seva moneda, el ruble bielorús i, fins i tot, una maqueta d’un vaixell que un nen de Gomel –regió al sud del país– va regalar al president. En total, hi ha més de 4.000 objectes. Com a curiositat afegida, el museu se situa a la setena planta de l’edifici administratiu de Lukaixenko i per accedir-hi s’ha de passar un control de passaport exhaustiu. I no cal dir que sempre hi ha algú que ens acompanya durant tota la visita.

minsk anna solé sans

Interior del Museu de l'Estat de la Bielorússia Moderna / A.S.S.

Qualsevol bielorús negarà menjar tot el dia patata però el cas és que el plat estrella del país és el draniki, que no és altra cosa que creps de patata amb crema agra, i hi ha uns quants llocs on poder-ne menjar. Un d’aquests és el Podvor'ye, molt tradicional. Una altra opció és el Lido, en un dels centres comercials de la ciutat, per tastar diferents plats i especialitats. Si el que es busca és una combinació entre la cuina bielorussa i la lituana, la millor opció és el Kuhmistr.

draniki minsk wikipedia

Draniki amb crema agra / Wikipèdia

A més a més del draniki, la patata té un paper molt important a la cuina del país. Normalment la fan servir d'acompanyament d'altres plats, com el porc o la vedella. S'acostuma a servir bullida o bé en forma de puré.

Curiositats i altres contes

Minsk té dues línies de metro, una de les quals es diu Moscou, una pista que les relacions entre ambdós països són força estretes. Un fet divertit és que per accedir a les estacions del metro, els usuaris, en lloc de validar el bitllet, dipositen unes petites fitxes de plàstic a la màquina com si accedissin a un parc d'atraccions. Hi ha controls d'accés, i normalment són persones i no màquines les que venen les fitxes.

Les parades de metro són una petita ciutat subterrània. Grans estacions imperioses, ben il·luminades i amb un toc soviètic. 

minsk anna solé sans

Estació de metro de la plaça Lenin / A.S.S.

La beguda tradicional és el квас –Kvas–, i no té alcohol. És com beure pa. S'elabora amb farina de sègol i malta. I és molt popular entre els adolescents. Per als que vulguin dissimular el gust del sègol, també se'n pot trobar combinat amb fruita. Una altra beguda típica del país és la vodka, tot i que la cervesa té cada vegada més adeptes i n'hi ha de varietats diverses. Això sí, cal tenir en compte que és absolutament il·legal beure als carrers. I la llei del país és molt estricta. 

Però Bielorússia és un país molt verd i pla. De fet, la muntanya més alta que tenen, la Dzyarzhynskaya Hara, només fa 345 metres d'altura. Els boscos, però, representen el 36% del país i hi ha més de 20.800 rius.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat