Poques hores abans de l'inici de l'Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York, on la guerra a Gaza tindrà un paper protagonista en el debat, el reconeixement de l'Estat palestí s'ha estès entre quatre països més. Ahir a la tarda ho feia el Regne Unit, Austràlia i el Canadà, i poques hores més tard ho anunciava Portugal. D'aquesta manera, s'amplia a 157 els països que donen reconeixen oficialment Palestina i s'espera que vuit més -entre ells França- ho facin aquest dilluns en la Conferència d'alt nivell per a la solució dels dos estats. I és que des de l'inici de l'ofensiva israeliana a Gaza, l'octubre de 2023, han sigut tretze països -entre ells Espanya- els que s'han sumat al reconeixement de Palestina com a Estat, deixant als Estats Units -principal aliat d'Israel-, Alemanya, Itàlia i el Japó com a úniques grans potències mundials que, fins ara, no ho han fet.
El reconeixement més simbòlic: el Regne Unit
Aquest diumenge, el Regne Unit, el Canadà, Austràlia i, hores més tard, Portugal anunciaven el reconeixement formal de l'Estat palestí, un moviment que els mandataris dels quatre països ja havien anunciat al llarg de la setmana. El del Regne Unit, precisament, es tracta del reconeixement més simbòlic, ja que va ser una de les nacions que va establir les bases per a la creació de l'estat israelià quan controlava el que aleshores es coneixia com a Palestina. El 1917 el govern britànic va donar suport a l'establiment d'"una llar nacional per al poble jueu" -que es va constituir finalment el 1948- i més d'un segle després, "per revifar l'esperança de pau per a palestins i israelians i una solució de dos Estats, el Regne Unit reconeix formalment l'Estat de Palestina" va dir el primer ministre britànic, Keir Starmer. Tot i que a Downing Street sempre havien estat ferms aliats d’Israel, la seva postura ha variat els últims mesos en què les forces israelianes han intensificat la seva ofensiva a la Franja de Gaza i s'agreuja la crisi humanitària a l'enclavament palestí.
Una altra de les grans potències mundials que preveu reconèixer Palestina en les pròximes hores, coincidint amb l'Assemblea General de l'ONU, és França. El seu president, Emmanuel Macron, defensava aquest mateix diumenge la seva postura com una aposta cap a la pau, tot i les crítiques per part de la comunitat jueva. A França està previst que la segueixin Bèlgica, San Marino, Luxemburg, Malta, Andorra, Finlàndia i Nova Zelanda, com ja es va anunciar el passat divendres.
Estats Units, Alemanya, Itàlia i el Japó, les grans potències mundials que no reconeixen l'Estat palestí
D'entre els països que no reconeixen Palestina -o que no ho han anunciat- destaquen els Estats Units, Alemanya, Itàlia i el Japó. Precisament, el ministre d'Afers Estrangers d'Alemanya, Johann Wadephul, ha reiterat aquest dilluns que el seu país és partidari de reconèixer Palestina només cap al final d'un procés negociat per a la creació de dos Estats -és a dir, amb el vistiplau d'Israel-, però ha destacat que aquest procés ha de començar ara sense més dilació. En la mateixa línia, la presidenta italiana, Giorgia Meloni, afirmava fa unes setmanes que reconèixer l'Estat palestí ara "pot ser un error" i emplaçava aquest moviment un cop "s'hagi iniciat un procés per a la seva constitució". Altres països com els Països Baixos, Grècia, Àustria o Finlàndia tampoc han reconegut Palestina com a Estat, la qual cosa deixa en evidència que la solució de dos Estats encara és un dels temes que més divideix els països europeus.
De totes maneres, alguns gazians veuen aquest reconeixement com "un gest buit", mentre la guerra continua i des de diumenge els tancs de l'Exèrcit israelià estan entrant a Ciutat de Gaza, com a part de la seva ofensiva per prendre la capital i desplaçar-ne el milió d'habitants que hi vivien. Tot i que reconeixen que per a ells veure una Palestina independent "és un somni", el reconeixement "no canviarà res mentre la guerra continuï", ha explicat aquest dilluns a l'agència EFE Ahmad al-Nyyar, un gazià de 40 anys de Jabalia, al sud de la Franja.