Del 22 al 29 de setembre, Nova York es convertirà en la capital de la diplomàcia mundial amb la 80a Assemblea General de les Nacions Unides. És una edició especial, ja que coincideix amb el 80è aniversari de l’Organització i arriba enmig d’unes crisis que posen a prova el multilateralisme entre els països. Les guerres de Gaza i Ucraïna, la crisi climàtica, la igualtat de gènere i els reptes ètics de la intel·ligència artificial marcaran una setmana que molts descriuen com la més crucial de les darreres dècades.
La qüestió palestina serà el primer gran moment. El dilluns 22 de setembre, abans d’iniciar-se oficialment el debat general, França i l’Aràbia Saudita impulsen la “Declaració de Nova York”, una conferència internacional que busca fer realitat la solució de dos estats amb un pla detallat de 42 punts. El context és dramàtic, ja que més de 65.000 morts palestins en dos anys de guerra a Gaza i una escalada que la mateixa ONU, mitjançant una comissió independent, ha qualificat de genocidi. Portugal i el Regne Unit, entre d’altres, aprofitaran la cimera per reconèixer oficialment Palestina, sumant-se a més de 140 països que ja hi donen suport. Però tant Israel com els Estats Units s’hi han oposat. A l’altra banda, moviments ciutadans israelians han fet sentir la seva veu: gairebé 9.000 persones han signat una petició a favor del reconeixement internacional de Palestina com a única via per posar fi a la guerra.
Ucraïna també tindrà un paper central. El president Volodímir Zelenski ha confirmat una reunió amb Donald Trump i altres líders internacionals, mentre que les primeres dames d’Ucraïna i dels Estats Units, Olena Zelenska i Melania Trump, mantindran la seva primer trobada privada per abordar qüestions humanitàries i de protecció dels infants. Paral·lelament, es farà una cimera sobre el retorn dels menors ucraïnesos deportats a Rússia, amb la participació d’almenys 38 delegacions, i es parlarà del denominat “acord dels minerals”, que obre la porta a inversions nord-americanes a canvi d’accés preferent als recursos naturals ucraïnesos.
Crisi climàtica i igualtat de gènere, ben presents a la cimera
El clima serà un altre eix central. El 24 de setembre, la Cimera del Clima de l’ONU exigirà compromisos més ambiciosos en reducció d’emissions i transició energètica abans de la COP30 que se celebrarà al Brasil al novembre. Es busca mobilitzar finançament, accelerar la transició verda i establir criteris d’integritat per evitar el greenwashing (l'estratègia de mercat que utilitzen algunes empreses per aparentar ser més respectuoses amb el medi ambient del que en realitat són). Durant la setmana se celebraran fòrums d’inversió i trobades entre governs, inversors i empreses. El sector privat espanyol hi serà present amb empreses com Iberdrola, Acciona o BBVA.
També hi haurà espai per a drets humans i qüestions socials. El 22 de setembre es revisarà l’Agenda Beijing+30, coincidint amb el trentè aniversari de la Declaració de Beijing, el full de ruta més ambiciós per a la igualtat de gènere. L’objectiu és renovar compromisos davant una “creixent reacció contra els drets de les dones”. A més, la setmana inclourà una reunió de nivell alt sobre malalties no transmissibles i un debat sobre salut mental i benestar.
Preocupació mundial amb l'avenç de la intel·ligència artificial
Un altre punt clau serà la intel·ligència artificial. El 25 de setembre, els líders abordaran per primera vegada la necessitat d’un marc global de governança per a la IA. La seva expansió ha portat innovacions en sectors com la salut o la mobilitat, però també riscos greus, com la vigilància massiva, manipulació informativa o desigualtat d’accés entre països. Davant l’absència d’un organisme internacional reconegut, la cimera aspira a posar les bases d’un “Global Dialogue on AI Governance”.
Per altra banda, Catalunya també hi serà present amb el conseller Jaume Duch, que mantindrà trobades amb agències de l’ONU i autoritats llatinoamericanes per projectar el compromís català amb la cooperació mundial. En paral·lel, l’Estat espanyol hi tindrà una presència destacada amb Pedro Sánchez i Felip VI en diversos actes oficials.