August Hanning, que va dirigir el Servei Federal d’Intel·ligència alemany (BND) entre 1998 i 2005, ha estat detingut sota sospita d’espionatge, obtenció de secrets d’Estat i temptativa d’alta traïció. L’excap dels serveis secrets alemanys, de 80 anys, hauria rebut durant anys informació confidencial del BND a canvi de diners, segons la Fiscalia Federal alemanya.
El principal implicat en la presumpta filtració és el seu antic cap de gabinet, identificat com a Manfred D. Segons la Fiscalia, tots dos haurien acordat el 2010 que Manfred D., que va continuar treballant al BND fins al març d’aquest any, proporcionaria informació interna a Hanning a canvi d’una remuneració.
Els secrets del servei d'espionatge, en mans de Hanning
Els investigadors calculen que Hanning hauria rebut prop de 2.000 documents al llarg d’uns dotze anys, alguns dels quals contenien informació classificada destinada exclusivament a l’ús intern del servei d’intel·ligència alemany. Entre els documents hi havia informació sobre el programa nuclear de l’Iran, les forces armades russes i material especialment sensible procedent de serveis d’intel·ligència aliats, segons Reuters i el diari alemany Süddeutsche Zeitung.
La Fiscalia sospita que Hanning va utilitzar part d’aquesta informació en la seva activitat com a consultor privat. En un dels casos investigats, hauria elaborat una anàlisi amb informació secreta per a un membre d’un servei d’intel·ligència estranger. Les autoritats alemanyes, però, encara no han pogut determinar si aquest informe va arribar finalment al seu destinatari. També se sospita que Hanning va mantenir durant anys contacte amb un representant d’un altre servei d’intel·ligència estranger i que li va transmetre informació política basada parcialment en documents del BND.
Espiava per a Putin?
Rússia apareix en la documentació, però no com a destinatari conegut de l’espionatge. Tant Reuters com les cadenes públiques alemanyes WDR i NDR han informat que el cas no estaria relacionat amb els serveis secrets russos. Der Spiegel ha apuntat, en canvi, a un possible contacte amb els serveis d’intel·ligència de l’Azerbaidjan, tot i que la Fiscalia no ha identificat oficialment el país implicat.
El cas es va descobrir de manera indirecta. Segons les autoritats alemanyes, el setembre de 2025 es van registrar el domicili i les oficines de Hanning en el marc d’una investigació relacionada amb el cas de Christina Block, una empresària alemanya acusada d’haver participat presumptament en el segrest dels seus fills enmig d’una disputa per la custòdia. Hanning treballava com a assessor de seguretat. Durant aquell registre es van trobar dispositius amb documents secrets del BND.
La Fiscalia Federal va assumir la investigació el maig del 2026 i posteriorment va obrir diligències contra Hanning i Manfred D. Ara tots dos han estat detinguts. Aquest dimecres, Hanning ha de comparèixer davant un jutge del Tribunal Federal de Justícia, que decidirà si ingressa en presó preventiva.
El cas ha generat preocupació dins dels organismes de seguretat alemanys. El president actual del BND, Martin Jäger, ha assegurat que el servei va iniciar una investigació interna tan bon punt van aparèixer les sospites i que no hi pot haver "compromisos" en matèria de seguretat interna. Les autoritats encara han de determinar fins a quin punt la informació secreta va sortir del circuit del BND i qui en va ser finalment el destinatari.