Demanar una anàlisi detallada d'una discussió que has tingut amb algú, buscar textos assertius per a respostes que fugin de generar més polèmica. Consell per saber com flirtejar amb un idioma que no és el teu, respondre correus, missatges, preguntar per gestionar millor els atacs d'ansietat, com regular-se o plans emocionals per a superar situacions. Cada cop més persones utilitzen la intel·ligència artificial com a eina per gestionar la seva vida emocional i sentimental. Segons l’estudi Singles in America, publicat recentment, l’ús de la IA en l’àmbit afectiu ha augmentat un 333% respecte a l’any anterior, amb un 23% dels solters afirmant que ja han recorregut a aquest tipus de tecnologia per millorar les seves relacions. Aquesta tendència és especialment notable entre la generació Z.
L’estudi —impulsat pel gegant de les cites en línia Match Group i el Kinsey Institute— revela que les persones utilitzen IA per escriure missatges, assajar converses, construir perfils en aplicacions com Tinder o editar fotografies. Però va més enllà: un 16% dels enquestats admet que ha interactuat amb un chatbot com si fos una parella sentimental o sexual. Plataformes com Replika o Anima AI permeten crear companys virtuals amb personalitat pròpia, que ofereixen tant suport emocional com una forma d’evasió de la soledat moderna.
De fet, un 44% dels usuaris d’aquestes aplicacions afirmen que la seva parella d’IA els dona més suport emocional que les seves parelles humanes, i un 36% assegura haver experimentat més plaer sexual amb un chatbot que amb una persona real, destaca El País. Aquest fenomen s’ha intensificat des de la pandèmia, que ha consolidat les relacions digitals i ha accentuat la desconnexió social.
L'ús de la IA en salut mental i reflexió personal
Però l’ús de la IA també ha penetrat en àmbits més profunds, com la salut mental i la reflexió personal. L’article publicat a The New York Times pel psicòleg clínic Harvey Lieberman n’és un exemple revelador. Amb 81 anys, Lieberman explica com va començar a utilitzar ChatGPT com un experiment professional i com, en poc temps, es va convertir en una eina quotidiana de pensament. Per a ell, el chatbot ha funcionat com una mena de diari interactiu amb el qual dialoga entre 15 minuts i dues hores diàries.
L’experiència de Lieberman mostra com la IA pot actuar com una “pròtesi cognitiva”, ajudant-lo a ordenar idees, donar forma a pensaments abstractes i recuperar el ritme de pensament en veu alta, especialment valuós en etapes avançades de la vida. També destaca com la màquina ha estat capaç de retornar-li frases d’una gran càrrega emocional i simbòlica, que ell mateix no havia sabut articular: “Algunes absències mantenen la seva forma”, li va respondre el chatbot parlant sobre la pèrdua del seu pare.
Tot i això, Lieberman insisteix que no es pot confondre la màquina amb una relació humana: “És només un mirall, però un que pot deformar”. Per això, defensa un ús conscient i crític, evitant caure en dependències o falses il·lusions. Segons ell, la IA no és una terapeuta, però pot arribar a ser terapèutica si es fa servir amb mesura.
Especialistes com la lingüista Naomi Baron o la investigadora Kerry McInerney també adverteixen que la IA pot erosionar les habilitats socials si es converteix en substitut de les interaccions humanes. La tecnologia pot ser una eina poderosa, però el creixement emocional real només es consolida a través de la connexió entre persones.