Les incursions de l’aviació russa en espais aeris de països membres de l’OTAN s’han convertit en un nou focus de tensió a Europa, que observa amb creixent inquietud la freqüència i la temeritat d’aquestes maniobres. Des de principis de setembre, tres estats aliats —Polònia, Romania i Estònia— han denunciat la presència no autoritzada d’aeronaus russes en el seu espai aeri, en un context marcat per la continuïtat de la guerra a Ucraïna i l’estratègia d’escalada controlada del Kremlin, amb Vladímir Putin al capdavant. L’episodi més recent s’ha registrat aquest divendres, quan Estònia ha acusat Rússia de violar el seu espai aeri amb tres caces de combat, una acció que el ministre d’Afers Estrangers, Margus Tsahkna, ha qualificat de “descaradament sense precedents”. L’episodi als bàltics és la quarta incursió del mateix tipus en les últimes setmanes, un fet que per si sol ja preocupa, però que ara pren una nova dimensió. Què busca Rússia amb aquestes provocacions? Militars, analistes i polítics coincideixen en el fet que les violacions responen a una estratègia deliberada per posar a prova les capacitats de resposta aliades i calibrar els límits de tolerància de l’OTAN davant la pressió constant del règim de Putin.
La successió d’incidents que ha elevat la tensió entre Rússia i l’OTAN es va aguditzar el 8 de setembre de 2025, quan un dron desarmat amb marques ciríl·liques va estavellar-se a la localitat polonesa de Polatycze, prop de la frontera amb Bielorússia. L’endemà a la nit, la situació es va agreujar amb una incursió massiva de drons russos a l’espai aeri de Polònia. Fins a 21 aparells van ser detectats, la defensa aèria es va activar i diversos caces aliats —polonesos, holandesos, italians i nord-americans— van començar a operar en resposta. Quatre drons van ser abatuts i un es va estavellar a Oleśno, a més de 200 km de la frontera oriental. L’espai aeri es va tancar temporalment a diversos aeroports del país i el govern polonès va invocar l’article 4 del Tractat de l’Atlàntic Nord. El 13 de setembre, va ser Romania qui va denunciar la presència d’un dron rus al seu espai aeri. Dos F-16 el van seguir durant gairebé una hora, però van optar per no obrir foc per evitar danys col·laterals. El 19 de setembre, Estònia ha confirmat la quarta violació: tres caces MiG-31 russos han entrat al seu espai aeri durant 12 minuts, sense transponedors ni pla de vol, en una acció que el govern estonià ha qualificat d’inacceptable.
Hores després que es confirmés la segona incursió d’una aeronau russa en territori polonès, l’ambaixador britànic a l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), Neil Holland, va llançar un contundent advertiment sobre l’abast de les accions del Kremlin. “Aquests incidents no es poden veure de manera aïllada. Formen part d’un patró clar i sostingut de comportament rus”, va afirmar, tot vinculant les violacions de l’espai aeri aliat amb l’escalada bèl·lica a Ucraïna. Segons Holland, des de la cimera d’Alaska entre Trump i Putin, celebrada el 15 d’agost, Rússia ha dut a terme quatre dels bombardejos aeris més intensos de tota la guerra, amb atacs que en una sola nit han inclòs el llançament de més de 800 míssils i drons. Els atacs han causat danys directes a edificis governamentals ucraïnesos, així com a la delegació de la Unió Europea a Kíiv. Per a Holland, aquestes accions no només són una provocació flagrant, sinó que tenen l’objectiu de “soscavar les negociacions de pau”.
Moscou tempteja els límits
“Aquesta incursió marca una escalada significativa amb implicacions potencialment de gran abast no només per a Polònia, sinó també per a la seguretat europea en general”, va advertir Tinatin Japaridze, analista de l’Eurasia Group, després de la segona incursió russa. En declaracions a The Moscow Times, Japaridze va advertir que la violació de l’espai aeri polonès no era un fet aïllat, sinó una maniobra calculada per posar a prova la capacitat de resposta de l’OTAN i detectar possibles fractures internes dins l’aliança, una idea que ha agafat força amb el transcurs dels dies. En sintonia amb el discurs de Holland, l’analista afegia que els incidents recents revelen la disposició de Moscou a empènyer límits i aprofitar qualsevol vulnerabilitat percebuda al llarg del flanc oriental de l’aliança, encara que, de moment, Rússia no mostri la intenció de provocar una confrontació militar directa amb cap dels membres de l’Aliança.
Per la seva banda, César Niño, professor de Relacions Internacionals a la Universitat Militar Nueva Granada, advertia que “es tracta d’una escalada en què Rússia busca temptejar la tolerància aliada”. L’analista internacional assegurava en directe a la CNN que cada nova incursió forma part d’una estratègia deliberada per erosionar la percepció de seguretat a l’interior dels estats membres de l’OTAN, especialment entre la ciutadania de Romania, Polònia i els països bàltics, que podrien veure’s com els següents objectius després d’Ucraïna. Niño considera que la clau està en la resposta, ja que si l’aliança no actua de manera proporcional, tant en l’àmbit militar com el polític i diplomàtic, Moscou interpretarà aquest silenci com una esquerda en la cohesió occidental. “Si no hi ha una resposta ferma, augmentarà el risc d’incursions més agressives”, assegurava l’expert, que insistia en el fet que l’absència d’una reacció clara pot acabar consolidant aquesta tàctica com una eina de pressió habitual per part del Kremlin.