El president de Lituània, Gitanas Nausėda, ha guanyat la reelecció, segons han mostrat els resultats oficials, en una votació marcada per preocupacions de defensa sobre la veïna Rússia. El recompte publicat per la comissió electoral ha mostrat que Nausėda ha obtingut el 74,6% dels vots amb el 90% dels vots contats després del tancament de les urnes el diumenge en segona volta.
Els votants "m'han atorgat un gran mandat de confiança i soc molt conscient que hauré d'apreciar-ho", ha dit Nausėda, de 60, als periodistes a Vílnius. "Ara que tinc cinc anys d'experiència, crec que certament podré utilitzar aquesta joia adequadament, en primer lloc, per assolir els objectius de benestar per a tot el poble de Lituània", ha destacat i recull l'AFP.
El seu oponent, la primera ministra Ingrida Šimonytė, ha obtingut el 23,8% dels vots i va felicitar Nausėda en declaracions als periodistes. El president lituà dirigeix la política exterior i de defensa, assistint als cims de la UE i l'OTAN, però ha de consultar amb el govern i el parlament sobre el nomenament dels funcionaris de més rang.
Tot i que els candidats estan d'acord en defensa, comparteixen punts de vista divergents sobre les relacions de Lituània amb la Xina, que han estat tenses durant anys per Taiwan.
Contrarestar l'amenaça de Rússia
Els dos candidats coincideixen que el membre de l'OTAN i la UE de 2,8 milions d'habitants hauria d'augmentar la despesa en defensa per contrarestar l'amenaça percebuda de Rússia, i amb aquesta finalitat el govern va proposar un augment d'impostos recentment.
"La independència i la llibertat de Lituània són com un recipient fràgil que hem d'apreciar, protegir i evitar que es trenqui", ha dit Nausėda als periodistes diumenge a la nit. "Amb la reelecció de Gitanas Nausėda veurem continuïtat en la política exterior i de seguretat, àmbits en què el president intentarà romandre actiu", ha exposat a l'AFP Rima Urbonaite, analista política de la Universitat Mykolas Romeris.
Vílnius tem ser el proper al punt de mira si Moscou guanya la seva guerra contra Ucraïna. Lituània és un donant important per a Ucraïna, que ha estat lluitant contra Rússia des de la invasió del 2022. I ja gasta molt en defensa, amb un pressupost militar equivalent al 2,75% del PIB. Té la intenció de comprar tancs i sistemes de defensa aèria addicionals i albergar una brigada alemanya, ja que Berlín planeja completar l'estacionament d'uns 5.000 soldats per al 2027, tal com destaca l'AFP.