La crisi política que viu França després de la dimissió del primer ministre Sébastien Lecornu aquest dilluns ha disparat especulacions sobre la convocatòria d’eleccions legislatives al país, que podrien tenir lloc el 16 de novembre (la primera volta) i el 23 (la segona). El mitjà Le Canard Enchaîné ha informat, citant fonts internes del govern francès, que els prefectes (representants de l’executiu a les regions) ja haurien rebut la consigna per preparar-se davant una possible dissolució de l’Assemblea Nacional.
Aquest escenari apunta cap a unes eleccions legislatives anticipades, que serien les dates assenyalades, respectant el termini constitucional de 20 a 40 dies després de la dissolució. Aquesta convocatòria, però, es manté en el terreny de l’especulació perquè el palau de l'Elisi no ha confirmat la informació, tot i que diversos mitjans francesos l’han recollit. Malgrat tot, aquesta opció guanya força davant la impossibilitat que Lecornu pugui continuar, tot i que Macron li hagi donat de coll fins dimecres per poder pactar.
Pressió sobre Macron
Perquè les eleccions es poguessin celebrar a les dates citades de novembre caldria que l’anunci es fes aquesta mateixa setmana. Diversos mitjans analitzen escenaris després de la dimissió de Lecornu i també parlen del 9 i 16 de novembre com a dates possibles. La premsa també menciona les pressions que està rebent Macron perquè dimiteixi. El mitjà anglès The Guardian parla fins i tot que aliats del president francès, com l’exprimer ministre de Macron Édouard Philipe (2017-2020), demanant fins i tot eleccions presidencials anticipades un cop s’aprovi el pressupost del 2026.
D’ençà de les eleccions legislatives anticipades de 2024, els primers ministres que ha designat Macron no han aconseguit prou força per reunir una majoria parlamentària per aprovar el pressupost. Això ha acabat generant un escenari d’inestabilitat política al país que no fa net i amenaça d’enquistar-se. Lecornu és el darrer protagonista d’aquesta crisi, presentant la dimissió menys d’un mes després de ser nomenat i convertint-se, de pas, en el primer ministre de menor durada de la història moderna de França.
Macron està rebent crítiques d’altres aliats, com és el cas de Gabriel Attal, que també va ser primer ministre nomenat per ell. Attal ha assegurat que no entén les decisions de Macron i que és “hora d’intentar alguna cosa diferent” cinc primers ministres després en menys de dos anys. França està pendent de si Lecornu aconsegueix “definir una plataforma d’acció i estabilitat” abans de la nit de dimecres, que és el termini que li ha marcat Macron per veure si es resol la crisi. Aquesta operació, però, sembla que té poques possibilitats d’èxit. El partit d’extrema dreta Reagrupament Nacional s’ha negat a participar en les negociacions al·legant que només busquen protegir els interessos del president qui, en repetides ocasions, ha dit que no vol dimitir i que continuarà fins al 2027.