Des de 2022, Portugal ha celebrat tres eleccions legislatives, reflectint una profunda fatiga i desencant de la ciutadania amb la política i la manca d’estabilitat governamental. Les últimes eleccions, el març de 2024, van acabar amb un empat tècnic entre el centredreta de l’Aliança Democràtica (AD) i el Partit Socialista (PS), amb un lleuger avantatge per a l’AD. Això va donar lloc a un govern en minoria liderat per Luís Montenegro, que ara ha convocat nous comicis per aquest diumenge.

En aquest context d’inestabilitat i frustració ha afavorit l’ascens de la dreta radical, representada per Chega, partit aliat de Vox a Portugal. En les eleccions de 2024, Chega va passar del 7% dels vots (12 diputats) al 18% (50 escons), i les enquestes actuals apunten que podria mantenir o superar aquest suport. L’augment de Chega reflecteix un canvi significatiu en l’electorat portuguès, impulsat pel descontentament amb les forces polítiques tradicionals.

El primer ministre de Portugal i president del Partit Socialdemòcrata (PSD), Luis Montenegro, saluda els ciutadans durant una marxa com a part de la campanya de l'Aliança Democràtica (AD) / Efe

Què diuen les enquestes?

Els últims sondejos abans de les eleccions mostren un lleuger avantatge per a l’Aliança Democràtica, amb un suport del 31-32%, davant del Partit Socialista, que obtindria entre el 25 i el 26%. Chega, de moment, ocuparia una tercera posició amb, aproximadament, el 18%. Tot i això, un element clau en aquesta recta final de campanya és el percentatge elevat d’indecisos, que arriba al 20%. Aquest vot encara per decidir podria ser decisiu i capgirar els resultats, com ja va succeir el 2022, quan el socialista António Costa va aconseguir una majoria absoluta que cap enquesta havia predit.

Per què es repeteixen les eleccions a Portugal?

La repetició de les eleccions és conseqüència directa d’un escàndol polític que ha sacsejat el govern de Luís Montenegro. Diversos mitjans van revelar irregularitats relacionades amb Spinumviva, una empresa fundada pel mateix Montenegro abans d’entrar en política. Tot i que ell ja no la gestiona, la societat continua activa, té la seu a casa seva i és administrada per la seva dona i fills. A més, té com a principals clients empreses adjudicatàries del govern, especialment Sotoverde, una concessió de casinos i sales de joc.

L’escàndol va provocar una gran crisi política. Montenegro es va enfrontar a dues mocions de censura, presentades per Chega i el Partit Comunista, que només va superar gràcies al vot en contra del Partit Socialista. No obstant això, quan el PS va impulsar una comissió parlamentària d’investigació, el primer ministre va optar per presentar una moció de confiança, sabent que la perdria, per evitar el desgast d’una investigació pública. En perdre-la, es va obrir un nou cicle electoral. Aquest episodi ha agreujat el desencís ciutadà i ha contribuït a la inestabilitat política que viu el país, destaca El Mundo.

El secretari general del Partit Socialista (PS), Pedro Nuno Santos (C-R), parla amb una dona durant una visita al mercat de Setúbal, Portugal / Efe

Portugal: de fill pròdig a país inestable dins la UE?

Des del 2015, i amb les eleccions del pròxim 18 de maig, Portugal haurà celebrat cinc comicis legislatius en menys d’una dècada. Un país que Brussel·les considerava un exemple de moderació i estabilitat política —un 'fill pròdig' dins de la Unió Europea— ha passat a ser un dels que més recorre a les urnes per resoldre crisis internes. Ja sigui per la dimissió de l’ex-primer ministre António Costa, arran d’una investigació judicial, o pels escàndols empresarials que envolten l’actual cap de govern, la inestabilitat s’ha tornat crònica.

Només Bulgària supera aquest ritme electoral dins la UE, amb sis eleccions entre 2021 i 2024. Davant d’aquest panorama, molts analistes, segons destaca El País, assenyalen que Portugal s’està “italianitzant”, amb governs fràgils i de curta durada. La incertesa sobre el resultat de les pròximes eleccions i el creixement de forces extremes reforcen la percepció que, malgrat la cita amb les urnes, la situació difícilment millorarà.

Chega: l'accidentada campanya de l'extrema dreta

El líder de l’extrema dreta portuguesa, André Ventura, no va participar en l'acte final de campanya de Chega de divendres, després de ser hospitalitzat per segona vegada en pocs dies. Tot i que va rebre l’alta la nit de dijous, el partit va anunciar que no reprendria les activitats electorals i que tornaria a casa per descansar, seguint les recomanacions mèdiques. Segons ha explicat ell mateix als mitjans, Ventura va patir un espasme esofàgic agut, una situació que inicialment li va generar por que es tractés d’un problema cardíac. Un cop descartat aquest escenari, els metges li han prescrit repòs i més proves en els pròxims dies.

El líder del partit Chega, André Ventura, abandona un míting de campanya després de trobar-se malament / Efe

Tot i la seva absència, Chega ha confirmat que la resta de la seva agenda electoral es mantindrà sense canvis. L’absència de Ventura en l’últim dia de campanya suposa un gir inesperat per a un partit en plena pujada, que confia a consolidar el seu creixement a les urnes aquest diumenge. Caldrà veure què li suposa al candidat el fet de no poder participar en els últims actes de campanya per prescripció mèdica. 

 

Imatge principal: el president del Partit Socialdemòcrata, Luis Montenegro, durant un acte de campanya, a Porto, Portugal / Efe

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!