Sobta la poca presència en les portades d’aquest dijous de la interlocutòria del Tribunal Constitucional espanyol on la majoria conservadora de l’ens justifica la decisió de prohibir el debat al Senat de la reforma del sistema d’elecció dels membres del mateix TC. La interlocutòria, en to pinxet, avisa al Congrés i al govern espanyols que el TC pot “limitar la capacitat del legislador” i, de fet, el situa per sobre del Legislatiu, és a dir, per sobre de “la sobirania nacional [que] resideix en el poble espanyol”, com diu l’article 2 de la Constitució.
Es troben a faltar als propagandistes del concepte/bestiesa política i jurídica encapsulada en l’expressió “cop d’Estat postmodern”, encunyada per degradar el procés independentista i que ara es podria aplicar als magistrats conservadors que signen la interlocutòria esmentada. Potser la veuen com la manotada de l’ofegat d’aquest TC, el seu cant del cigne, perquè d’aquí a pocs dies l’àrbitre constitucional passarà a mans d’una majoria de color progressista, els representants de la qual, en un vot particular unànime contra la interlocutòria, acusen el Constitucional d'“ingerència” en la tasca del Legislatiu i afegeixen que “desborda” els límits de la justícia constitucional, basada en el control de les lleis a posteriori“ i converteix el TC en àrbitre dels processos legislatius, desnaturalitzant els fonaments de la democràcia parlamentària”. A la vista del gruix argumental dels vots particulars, sembla que valia la pena dedicar més portada a aquest últim escac dels reaccionaris del TC al legislatiu i a l'executiu espanyols. Només ho tenen La Vanguardia, l’ABC i, en un racó, La Razón.
Virus de la Xina
En els diaris, diguem-ne més governamentals, pesa més a les portades l’expansió de la covid-19 a la Xina i la por que, altre cop, el desori sanitari d’aquell país s’encomani a la resta del món com en la pandèmia del 2020. Fins ara, la Xina ha aplicat una política de contenció d'infeccions molt dura,“Covid-zero”, basada en prevenir la circulació del virus a qualsevol preu: quarantenes estrictes que aïllen el país, tancament de ciutats senceres, confinaments cruels que han afectat 300 milions de xinesos, controls diaris estrictes, passaports sanitaris obligatoris….
Aquesta estratègia ha mostrat la seva malaptesa en arribar la variant Ómicron, un dels virus més contagiosos de la Terra. Aturar-lo és difícil perquè també el transmeten pacients asimptomàtics. Alhora, en un gir de 180 graus, la Xina ha abandonat la majoria de precaucions i ha deixat que Ómicron circuli lliurement amb l'esperança que la menor patogenicitat —la capacitat per a produir la malaltia— faria la resta.
Aquest càlcul ha resultat errat. El perill d'un virus, de fet, no rau principalment en la patogenicitat, sinó en la capacitat de propagació. Ómicron és menys patogen, sí, però ha contagiat un nombre molt gran de persones en un país on, malauradament, s'ha vacunat poc, malament i amb una vacuna ineficaç. La Xina mai no ha aprovat les vacunes d'ARNm produïdes a Occident i la seva es basa en una tècnica dels anys 50. Per paga, només el 40% dels majors de 80 anys han rebut la tercera dosi, perquè els recursos es van gastar en instal·lacions de quarantena, milions de proves i confinaments gegantins en comptes de vacunar als més fràgils. Ara, el sistema sanitari és a prop de col·lapse.
El caos de la covid a la Xina no és mala opció de portada, esclar. Té repercussions geopolítiques encara incalculables. “Covid-zero” havia de mostrar la superioritat xinesa al món. Tant és així que el president Xi Jinping va obrir el congrés del Partit Comunista glorificant aquest plantejament fracassat i empenyent-lo. Li passarà factura? Jinping i el PCX han prioritzat la política sobre la ciència, al contrari que els països d’Occident que se n’han sortit. El resultat —no ho sabrem mai del cert— és un desastre amb milions de morts. Als ciutadans els pots contenir amb repressió i enganyar amb propaganda. Als virus, no.
