Totes les portades fora de La Razón (què li passa a aquesta gent?) obren amb la notícia que Putin ha suspès el tractat START III o Nou START (acrònim en anglès de Tractat de Reducció d’Armes Estratègiques). Aquest tractat limita la quantitat d'ogives nuclears d’abast intercontinental que poden desplegar els Estats Units i Rússia, i autoritza inspectors nord-americans i russos a supervisar els respectius arsenals per assegurar-se que es compleix. L’afany d’escalfar els títols fa perdre el matís a algunes portades, encaparrades en espantar els lectors. Putin no ha “trencat” res, com diuen El Mundo i El Periódico, ni hi ha cap “guerra calenta” com vol fer veure El Punt Avui —justament és un possible reinici de la “guerra freda” dels anys 1950-1970 del segle passat, quan no hi havia control d’armes nuclears.
El Nou START era l’últim tractat nuclear actiu. Encara no és mort, però, malgrat les portades que el maten. Putin ha deixat clar que no el trenca ni es retira sinó que el suspèn. El Ministeri d'Exteriors de Rússia ha afegit, a més, que no té intenció de desplegar armes nuclears estratègiques més enllà dels límits del tractat: 1.550 per país. Això allunya la represa de la cursa armamentística almenys fins al 2026, data en què expira el tractat. Assenyala, però, la voluntat de Putin —o la seva catxa— de no aturar-se per res en la guerra contra Ucraïna. La resta de diaris ho explica amb diversos matisos. En una versió més interpretada, l’ABC diu que Putin “recorre al victimisme” i La Vanguardia que “accelera el final del control de l’arsenal atòmic”. El País es posa d’un apocalíptic administratiu i explica que “suspèn l’últim acord de control nuclear”. L’Ara (“deixa en suspens”) es queda només en administratiu.
Joe Biden, que va fer un discurs èpic i gallard a l’antic Palau Reial de Varsòvia, envoltat d’una ciutadania entusiasta, no ha caigut en gràcia als portadistes, malgrat l’avantatge de parlar després de Putin. Segurament es deu a l’atractiu de les fotos de Putin en un escenari que evoca les concentracions del partit nazi a Nüremberg o algun festival comunista xinès, i al fet que Biden va gastar la pólvora mediàtica el dia abans, en la visita secreta a Zelenski a Kíiv. S’obre el debat. A qui dones la portada? Al que t’amenaça o al que t’encoratja, per molt tractat nuclear que es trenqui? Perquè també hi ha fotos magnífiques de Biden a l’aire lliure, amb la ciutadania compacta que ho celebra, en comptes d’una sala closa, vestida de sala d’estar de nou ric i farcida de senyors obligats a aplaudir Putin.
És cert que no és el millor moment per l'estabilitat i la moderació nuclears. Rússia suspèn tractats, la Xina desenvolupa armes nuclears estratègiques, Corea del Nord prova míssils intercontinentals i l'Iran gairebé disposa d'urani de qualitat militar. Ara bé, una cosa és clara: no és el mateix que les armes nuclears estiguin a l’albir d’un dictador obsedit, forassenyat, alienat o irresponsable que en mans d’una democràcia, per molt rovellades que estiguin algunes institucions o per corruptes que siguin alguns dels seus representants. La diferència és que les paranoies del dictador són llei que obliga la gent, tractada com a súbdits i carn de canó, mentre que els demòcrates corruptes saben que són uns delinqüents i que als ganduls, folls o incompetents els ciutadans els faran plegar tard o d’hora. Les democràcies tendeixen a respectar acords i pactes. Les dictadures, no. No és indiferent en quines mans poses la teva llibertat perquè no totes són el mateix.
Als que diuen que tant se val i tots són iguals —Putin i Biden, Macron, Scholz…— els vindrà bé llegir la resposta de Volodímir Zelenski als periodistes italians que li preguntaven sobre la preferència de Sílvio Berlusconi per Putin, en ocasió de la visita, aquest dimarts, de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, a Kíiv. “Berlusconi? Ningú ha bombardejat mai casa seva amb míssils com ho fan els seus amics russos. Mai li han posat els tancs al pati del darrere. No han mort els seus familiars. La seva dona no ha de sortir mai a buscar menjar. Ningú de casa seva ha hagut de fugir de casa a les tres de la matinada. Tot això és gràcies a l'amor fraternal de Rússia i dels russos que arrabassen la vida als ‘germans’ d’Ucraïna”. Doncs això.
