Crida molt l’atenció el títol principal de l’ABC. Emfàticament, diu que Alemanya “es nega a acceptar el xantatge de Putin” amb el subministrament del gas, malgrat que només disposa de reserves per 80 dies. El poder industrial del país i la qualitat de la seva producció depenen dels gasoductes russos —i, per tant, el benestar dels alemanys. Collar Rússia refusant-ne el gas és el que va demanar el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, en dirigir-se al Bundestag. Com han canviat les coses. Fa menys d’un mes, Siegfried Russwurm, president de la Confederació de la Indústria Alemanya (BDI) deia que “les imatges que ens arriben d'Ucraïna són horribles però no podem desconnectar la racionalitat de les nostres decisions”, com volent dir que suspendre el subministrament de gas de Rússia equivalia a beure’s l’enteniment. Doncs sembla que Alemanya embogirà, conscient que Putin finança amb els ingressos del gas l’invasió d’Ucraïna i el martiri dels seus ciutadans i les seves ciutats. Si els alemanys són capaços de mantenir aquest compromís es presentaran com un model nobilíssim i un exemple per a la resta d’Occident. Passa una cosa semblant amb la decisió del president dels Estats Units, Joe Biden, d’alliberar un milió de barrils de petroli diaris per tal d’abaixar el preu dels carburants i aturar la inflació. Només La Razón ho té en portada.

És en aquest context que Espanya i Portugal proposen a la Unió Europea un topall dur al preu del gas. Segons els càlculs de la majoria de les portades, el preu de la llum es reduiria a la meitat (segons l’Ara, generós, en dos terços). Ha de ser una proposta tècnicament possible, perquè no tindria sentit presentar-la a Brussel·les on, a més dels experts i perits dels governs dels 27 membres de la UE, hi apareixeran també els lobistes de les empreses de generació i subministrament d’energia, entre altres afectats, disposats a defensar a peu i a cavall els interessos dels seus clients. Com acabarà la proposta no se sap, però és coratjosa i atrevida. Encerten els diaris que obre les portades amb aquest tema. És xocant, en canvi, que El Mundo la ridiculitzi sense gaire suport informatiu (és a dir, de la realitat) i deixi veure que s’escandalitza, al·ludint a una suposada mala recepció de la idea del topall al preu del gas. És mesquí per part del diari, perquè si ho hagués presentat un govern del PP els hi demanarien el Premi Nobel de la Pau. La seva actitud deixa al diari al costat equivocat de la història. Si Alemanya, els Estats Units i Europa es conjuren per resistir les conseqüències de mesures dures com aquestes per tal de derrotar l’autòcrata rus; si realment tenen, tenim, aquesta capacitat de sacrifici, no hi ha exèrcits que valguin, ni míssils hipersònics que facin por, ni prou bombardeigs per aturar a Occident. El preu és car. La recompensa és molt alta.

LV

La Vanguardia

ARA

Ara

EP

El País

ABC

ABC

LR

La Razón

EM

El Mundo

EPA

El Punt Avui

EPC

El Periódico