Totes les portades diuen alguna cosa de l’extensió del conflicte entre Israel i Hamàs a Gaza, cortesia de les milícies houthis —la minoria xiíta del Iemen, aliada de l’Iran—, que han llançat desenes d’atacs amb drons i míssils a vaixells, reduint al 10% l'activitat de transport de contenidors al canal de Suez. El 12% del comerç mundial i el 30% dels contenidors travessen aquesta via marítima, de manera que el perjudici és seriós. D’aquí que, el 12 de gener, les armades dels EUA i de la Gran Bretanya hagin respost amb més de seixanta atacs contra unes trenta bases houthis per protegir “la llibertat de navegació en una de les rutes comercials més crítiques del món”, com ha dit el president Joe Biden. Els diaris diuen que així s’amplia l'abast del conflicte de Gaza, que també té obert un segon front a la frontera entre Israel i el Líban. Alhora, qualsevol canvi en la temperatura de la guerra pot atiar les flames a Síria i a l’Iraq, dos països en situació molt inestable.
The Economist encara va un pas més enllà de la “guerra regional” a l’Orient Pròxim. “Arreu del món —diu la publicació britànica, potser la més influent d’Occident— una tempesta es congria als oceans després de dècades de calma”. El vessament del conflicte de Gaza al Mar Roig se suma a altres conflictes en curs als mars de gairebé tot el planeta. El mar Negre s'omple de mines i de vaixells de guerra arran de la invasió d’Ucraïna per Rússia. El mar Bàltic i el mar del Nord pateixen una guerra a l'ombra amb els sabotatges de gasoductes i cables submarins. Àsia, afegeix The Economist, experimenta l'acumulació més gran de poder naval des de la Segona Guerra Mundial. La Xina intenta coaccionar Taiwan, que celebra eleccions, i també a altres països d’aquesta zona del Pacífic —Vietnam, les Filipines, Austràlia—, i els Estats Units pretenen contenir l’expansionisme xinès amb una presència militar augmentada al mateix mar. El setembre del 2021, els EUA van signar AUKUS, una aliança militar amb el Regne Unit i Austràlia, que permet a aquest últim país desenvolupar submarins de propulsió nuclear per patrullar zones que Pequín vol dominar. Massa tempestes per encabir-les en una sola portada.
