Donald Trump és el primer expresident estatunidenc imputat de la història. No s’hi posa per poc. L’acusen de 34 delictes, que pengen de tres presumptes suborns: a una antiga estrella del porno, a una model de Playboy —la revista de nus femenins que tothom compra pels articles— i a un porter de la Trump Tower. El fiscal l’acusa d'orquestrar un pla per influir en les eleccions del 2016 tot comprant el silenci d’aquelles tres persones, coprotagonistes amb Trump d’escàndols sexuals perjudicials per a la seva candidatura presidencial. Aquests pagaments i el seu encobriment violen les lleis que regulen el finançament de les campanyes electorals. Trump, com sempre, ho nega tot, seguint la tàctica de desmentir qualsevol acusació i endarrerir el procediment. Amèrica, com sempre, torna a quedar dividida en partidaris i favorables de Donald Trump i enganxada al circ judicial, polític i mediàtic que és la seva vida des de l'adolescència.
Així apareix a totes les portades dels diaris de Barcelona i Madrid. Més petit a El Punt Avui i als diaris del Trio de la Benzina —fora de l’ABC, que en fa un bon títol: l’arrest de l’expresident és la seva millor campanya electoral. La resta de diaris ho publiquen ben gran. És una llàstima que La Vanguardia, que també obre portada amb el tema, no publiqui en primera pàgina la imatge de l’expresident assegut a la banqueta dels acusats d’un tribunal de Nova York, amb una emprenyada de les que fan època pintada a la cara. És un document històric de debò. Molt més que la foto de les obres del tramvia de la Diagonal, que si la publiques demà no passa res, mentre que la de Trump és la primera imatge d’un fet que mai no s’havia esdevingut. Visca la llibertat sempre, però, de vegades, els camins de La Vanguardia són inescrutables.
Altres presidents també han passat pels tribunals
O no tant inescrutables. A Espanya han passat pels tribunals Felipe González, José María Aznar i Mariano Rajoy —no parlem ja de presidents autonòmics—i, per tant, potser els hi sembla que no n’hi ha per tant. Portar antics cap de govern o d’Estat als jutjats ha passat en diverses democràcies: Alemanya (Kohl, Schröder…), França (Chirac, Sarkozy…), Itàlia (Craxi, Berlusconi…) o Israel (Katsav, Olmert, Netanyahu…), Brasil (Collor, Dilma, Lula…). Trump ha dit al tribunal que la seva situació és “un atac al nostre país com mai s'havia vist abans” i no n’hi ha per a tant perquè fora dels EUA aquests processos no han estat cap calamitat per a la democràcia. Sovint, és tot el contrari i, d’entrada, referma que ningú està per sobre de la llei, un principi bàsic de les democràcies plenes i consolidades. O de gairebé totes.
També hi ha motius per preocupar-se, però. Després de resistir-se amb molt males arts a la derrota del 2022 —inclòs l’assalt al Capitoli— el processament pot reforçar la seva condició de favorit del partit republicà i millorar les seves opcions de tornar a la Casa Blanca. The Economist recorda, a més, que aquest fet començarà a pesar en els càlculs d'altres països. “Mira Ucraïna —diu la revista britànica—. Els seus líders conclouran que la possibilitat que Trump retorni al poder fa encara més vital aconseguir victòries militars més aviat que tard”. A Moscou, segueix, Putin conclourà el contrari: que li convé resistir més temps aviam si sona la flauta i Trump redueix o cancel·la els ajuts militars decisius que presten els EUA a Ucraïna. Mira l’OTAN, on molts temen que un segon mandat de Trump suposi l’abandonament dels EUA.
El cas d’ahir és el menor dels que The Donald té pendents. Són més greus, per exemple, la interferència electoral a l’estat de Geòrgia o el seu desordre amb els documents classificats. Els embolics legals encara podrien aclaparar Trump, guanyi o no la candidatura del seu partit a la presidència, “gràcies a la seva força amb la base republicana, encara que l'electorat general pot castigar-lo el 2024”. Sí. El processament de l’expresident Donald Trump és el tema que havia de manar a les portades d’aquest dimecres, un dia en què la vida et dona la primera pàgina feta.
