Continua l'embat entre Polònia i Brussel·les per la separació de poders. Ara fa uns mesos, la Unió Europea va sancionar el país per la manca d'imparcialitat en el seu sistema judicial, deixant-lo sense fons de recuperació europeus. Setmanes després, i enmig de l'esclat de la guerra a Ucraïna, semblava que les parts havien arribat a un compromís, i que la Comissió Europea havia cedit a desbloquejar els diners-- 35.000 milions d'euros-- sota la condició que duguessin a terme una gran reforma de la justícia, sobretot pel que fa a les pressions als jutges. Però el temps va passant i les ajudes econòmiques de la UE segueixen sense arribar, perquè els suposats canvis no han rebut l'aprovació de la UE. Davant l'ajornament d'aquest conflicte, el partit que lidera el govern polonès amenaça ara de deixar de pagar els interessos del deute comunitari. A més a més, el secretari general del partit ultra, Krysztof Sobolewski, ja va amenaçar que Polònia podria vetar les decisions que requereixen la unanimitat dels estats membres a Brussel·les. "A partir d'ara aplicarem la tàctica de l'ull per ull," va amenaçar.
Ull per ull
El partit ultradretà que lidera la coalició de govern a Polònia ha suggerit aquest dimecres que el país podria deixar de pagar els interessos del deute comunitari si no rep la seva part dels fons de recuperació europeus. "Semblava que Brussel·les compliria els acords i alliberaria els fons. Si els diners no es mobilitzen, no veig cap motiu per a continuar amb les devolucions," ha declarat el portaveu del Partit de la Llei i la Justícia (PiS), Radoslaw Fogiel. "La Comissió Europea s'ha posat en la posició d'un prestatari que pren els diners, se'n va a les Bahames i espera que l'avalador pagui el crèdit. Nosaltres no serem aquest avalador," ha asseverat en declaracions a la ràdio Wnet recollides per Efe. Amb tot, el portaveu ha reconegut que l'impagament unilateral s'ha de decidir amb els altres dos partits que formen el govern.
Pressions als jutges
La Comissió Europea va acceptar a principis de juny el pla polonès per rebre la seva part dels fons de recuperació, per un import de gairebé 35.000 milions d'euros (23.000 milions a fons perdut i 11.500 en crèdits). A canvi, va exigir que Varsòvia implementés una sèrie de mesures, com ara la dissolució de la controvertida Cambra Disciplinària Judicial, que segons Brussel·les soscava greument l'estat de dret a Polònia. El polèmic òrgan, amb capacitat per imposar mesures disciplinàries als jutges, va ser reemplaçat a mitjans juliol per un de nou, anomenat Cambra de Responsabilitat Professional. Aquest canvi no ha estat vist amb bons ulls des de la UE, que assegura que no compleix amb les "fites" marcades per al país, i que, a conseqüència, "no lliurarem els diners", va declarar a finals de juliol la vicepresidenta de la CE, Věra Jourová.
Conspiració contra Polònia
Un altre polític del mateix partit ultra i euroescèptic, Jaroslaw Sellin, no ha dubtat en culpar una suposada campanya de conspiració de l'oposició polonesa per distorsionar la imatge que projecten a Europa. Segons la seva versió, l'oposició hauria convençut els seus "socis en les estructures de l'autoritat europea" que a Polònia "es viola l'estat de dret, que no hi ha democràcia, que hi ha una dictadura," ha retert. "S'ho creuen i escolten els seus consells sobre com es podria canviar això i sobre com es podria canviar el Govern polonès," ha assenyalat Sellin. Per la seva banda, el líder del PiS, Jaroslaw Kaczynski, ja va apuntar a inicis d'aquesta setmana que el Govern hauria d'adoptar una postura més dura en les seves relacions amb la Comissió.