Corea del Sud fa temps que viu sota l'ombra d'una amenaça demogràfica que cada dia es fa més gran. Ara, l'impacte d'aquesta problemàtica també s'ha fet notar entre les files de l'exèrcit: les forces armades sud-coreanes s'han reduït un 20% en només sis anys, segons un informe publicat aquest diumenge pel Ministeri de Defensa del país. Les autoritats relacionen aquest fenomen amb el gran deure pendent de la societat: augmentar l'ínfima taxa de natalitat. Amb 0,75 nadons per dona, Corea del Sud és el país menys fèrtil del món, fet que el situa a tocar d'una autèntica tragèdia demogràfica si la situació no es reverteix urgentment. En el pla militar, diversos informes indiquen que Seül, que oficialment segueix en guerra amb Corea del Nord, necessitaria almenys 500.000 soldats —50.000 més dels que té actualment— per defensar-se d'un atac del seu veí, que s'estima que compta amb més d'1,3 milions de tropes en actiu. A principis dels anys 2000, Corea del Sud disposava de gairebé 700.000 soldats, xifra que il·lustra l'abast d'una crisi demogràfica que s'acreix a mesura que passen els anys i planteja un futur incert per a la seva societat. 

Aquesta disparitat en capital humà respecte al seu veí del Nord ha posat en alerta al govern de Seül, que es veu "en una posició difícil per tenir èxit en defensa". Moltes divisions de l'exèrcit s'han dissolt o fusionat entre si davant la manca de personal, tot i l'augment en el pressupost de defensa promogut pel govern en resposta a les creixents tensions a la regió. Si bé aquestes inversions superen els 43.000 milions de dòlars anuals, una xifra superior al PIB de Corea del Nord, l'exèrcit de Pyongyang és notablement superior al del Seül, almenys en termes quantitatius. El servei militar és obligatori a Corea del Sud, però profundament impopular entre uns homes que, en arribar a l'edat adulta, es veuen abocats a una competició laboral que exigeix dedicació plena. Per aquesta raó, els sud-coreans consideren que haver de servir a les forces armades és un obstacle que interromp les seves prometedores carreres professionals. Així i tot, alguns sectors conservadors del país advoquen perquè fins i tot les dones siguin reclutades per la força, tenint en compte la crisi de personal que pateix el país. 

Una població que cau en picat

Corea del Sud és una de les societats que envelleix més ràpidament del món. La seva irrisòria taxa de fertilitat es troba molt per sota dels 2,1 nadons necessaris per garantir el reemplaçament generacional. Si la tendència continua, s'estima que l'actual població de 50 milions es pot reduir a la meitat en només 60 anys. Aquesta caiguda en picat ha portat als més alarmistes a vaticinar un col·lapse econòmic i dels serveis públics que situaria el país "a les portes de l'extinció". Tanmateix, recentment la societat sud-coreana ha trobat motius per recuperar l'esperança: en lloc de tornar a registrar un rècord a la baixa, la taxa de natalitat ha experimentat un mínim —encara que molt significant— repunt per primer cop en els darrers nou anys. La solució al problema, però, encara és molt lluny, i requereix un canvi profund en la mentalitat d'una societat que defuig de la idea de tenir fills. 

Nadons importats i clíniques de fertilitat per pal·liar la crisi

L'executiu de Seül ha remogut cel i terra per forçar un creixement de la natalitat. La promoció de millors condicions migratòries per atreure estrangers que augmentin el nombre de "bebès importats" o la inversió en clíniques de fertilitat són algunes de les iniciatives que el país ha adoptat amb urgència per mirar de revertir la imminent crisi. Pel que fa a les clíniques, val a dir que en els últims anys el nombre de tractaments de fertilitat realitzats al país ha augmentat gairebé en un 50%, fins al punt que l'any passat un de cada sis naixements a la capital —on viu una cinquena part de la població del país— es va produir amb l'ajuda d'un tractament de fertilització. La immigració com a solució a la crisi demogràfica, en canvi, és una qüestió que encara genera recels entre els sud-coreans. Si bé ha anat augmentant amb el temps, l'arribada d'estrangers segueix lluny de les xifres occidentals. 

Un país que ha tocat sostre 

Fa setanta anys, la població de l'actual Corea del Sud es recuperava d'una traumàtica guerra que va culminar amb la separació de la península en dos estats sobirans. Els sud-coreans eren llavors molt més pobres que els indis o els xinesos, però, amb els anys, han signat una història de recuperació econòmica sense precedents. En les últimes dècades, el progrés també ha arribat en l'àmbit polític i social, amb importants avenços en drets civils i obertura democràtica. Tot això ha anat acompanyat d'una projecció internacional creixent, catalitzada pel salt tecnològic de les seves empreses i una brillant estratègia de diplomàcia que ha fet de la cultura popular de Corea del Sud tot un fenomen en l'àmbit global. Tanmateix, el país s'enfronta ara al que ja va viure el Japó a la dècada dels noranta: la sensació d'haver tocat sostre i de trobar-se davant un abisme que obliga el conjunt de població a actuar per evitar arribar a un punt de no retorn demogràfic. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!