El president dels EUA, Donald Trump, va abandonar en secret Turquia el 8 de juliol a bord d’un avió militar diferent de l’Air Force One en una extraordinària operació de seguretat activada per una amenaça d’assassinat procedent de l’Iran. El president nord-americà va pujar inicialment a l’antic Air Force One davant de les càmeres, però minuts després va sortir-ne d’amagat i va ser traslladat en un camió de càtering fins a un C-32A, l’avió en què realment va abandonar el país. Mentrestant, la Casa Blanca mantenia la ficció que Trump viatjava amb els periodistes i part del seu personal a bord de l’Air Force One.
L’operació, revelada per The Washington Post, es va produir després que els serveis d’intel·ligència dels Estats Units alertessin d’una amenaça específica contra Trump o contra el seu avió. L’avís va arribar en un moment especialment tens: aquella mateixa nit, les forces nord-americanes havien reprès els atacs contra l’Iran per ordre de Trump, després del trencament de les negociacions entre Washington i Teheran per posar fi al conflicte. Turquia, on Trump havia participat en una cimera de l’OTAN, és un aliat clau dels Estats Units, però també comparteix frontera amb l’Iran.
Com es va gestionar l'engany?
A Ankara, Trump va arribar en limusina i va pujar per l’escala de l’antic Air Force One, un Boeing 747 blau i blanc que havia servit com a avió presidencial abans que el nou aparell regalat per Qatar entrés en escena. El president va saludar les càmeres i va entrar a l’avió a la vista de tothom. La posada en escena, però, formava part de l’engany.
Mentre els membres del cos de premsa de la Casa Blanca començaven a pujar per la part posterior de l’aparell, Trump i diversos assessors van sortir-ne per l’altre costat. Per evitar que fossin vistos, van utilitzar un camió de càtering de l’aeroport, un dels vehicles que habitualment carreguen aliments i subministraments als avions. El vehicle es va situar al costat de l’aeronau i va traslladar el grup fins a un C-32A que esperava a poca distància.
El C-32A és un Boeing 757 modificat de la Força Aèria dels Estats Units, utilitzat per transportar alts càrrecs del govern. Aquell dia, però, va assumir una funció excepcional: transportar el president sense que la premsa ni bona part del personal de la Casa Blanca sabessin que hi era. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, també va pujar al C-32A a la vista de tothom, contribuint a donar aparença de normalitat a l’operació.
L’engany va continuar durant el vol. L’avió que transportava Trump va utilitzar l’identificador militar Reach 18 i els sistemes que permeten seguir públicament l’aeronau haurien estat apagats. Paral·lelament, l’antic Air Force One va enlairar-se amb els periodistes i altres membres de l’entorn presidencial. Inicialment, sense identificador, posteriorment va aparèixer en els sistemes de seguiment amb el codi AF1, és a dir, Air Force One, tot i que Trump ja no hi viatjava.
La maniobra i l'objectiu
La maniobra tenia un objectiu clar: convertir l’Air Force One en un reclam mentre el president es desplaçava en un altre avió. Els periodistes, que es pensaven que viatjaven amb Trump, no van ser informats del canvi d’aeronau ni de l’amenaça concreta contra el president. A més, el personal de la Casa Blanca els va demanar que mantinguessin les persianes de les finestres abaixades per motius de seguretat.
Els dos avions van arribar al Regne Unit amb hores de diferència. Trump va tornar a aparèixer davant de les càmeres baixant de l’antic Air Force One, com si hagués fet tot el trajecte a bord d’aquell aparell. Poc després, va pujar al nou Air Force One, el Boeing regalat per Qatar, per continuar el viatge cap a Washington.
Durant el trajecte, Trump va parlar amb els periodistes sobre l’amenaça iraniana, però no va revelar que acabava de protagonitzar una operació clandestina. Quan li van preguntar per què els havien obligat a abaixar les persianes durant la sortida de Turquia, el president va respondre que probablement es trobaven en "un vol perillós" pels "malvats" amb qui els Estats Units han de tractar. Trump va assegurar que és amenaçat "tota l'estona" i que és el número u de la llista de l’Iran.
El cas mostra fins a quin punt els responsables de la seguretat presidencial consideraven seriosa l’amenaça iraniana. Però també evidencia l’abast de l’operació d’engany: per protegir Trump, la Casa Blanca va ocultar el seu parador fins i tot a persones que formaven part del seu propi entorn i va mantenir durant hores la ficció que l’Air Force One transportava el president.