L'Assemblea Nacional francesa ha aprovat aquest dimecres la suspensió de la polèmica reforma de les pensions, que havia provocat una de les crisis socials més fortes del mandat d’Emmanuel Macron. Amb 255 vots a favor i 146 en contra, la mesura suposa una pausa fins al gener del 2028 en l’aplicació de l’augment de l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys i en l’increment dels trimestres de cotització necessaris per obtenir una pensió completa. L’acord, fruit d’intenses negociacions entre el primer ministre Sébastien Lecornu i el Partit Socialista, ha permès al govern evitar una nova moció de censura que hauria pogut fer trontollar el seu fràgil equilibri parlamentari. La suspensió s’ha inclòs com un article dins del projecte de llei de finançament de la Seguretat Social, que el govern debat aquests dies.
La votació ha dibuixat aliances inesperades. El Partit Socialista, els Verds i la ultradreta de Marine Le Pen han votat conjuntament a favor, mentre que el grup presidencial de Renaissance —partit de Macron i impulsors de la reforma fa només dos anys— s’ha abstingut per mantenir la paraula donada al primer ministre. La dreta tradicional, representada pels Republicans, ha votat en contra, i la França Insubmisa i el Partit Comunista han rebutjat la proposta, argumentant que només una derogació total garantiria justícia social.
El líder socialista, Olivier Faure, ha criticat durament la postura de LFI i ha considerat la votació “una victòria per al món del treball: el tòtem del macronisme ha estat sacsejat”. D’altra banda, des de la dreta, el senador Bruno Retailleau considera el succeït com “una capitulació per part d'un govern covard” i acusa Lecornu de “sacrificar el futur de les nostres generacions més joves per supervivència política”.
Congelar aquesta proposta tindrà un cost molt elevat
Tot i que la suspensió no implica encara una derogació definitiva, la decisió marca un punt d’inflexió simbòlic. És la primera vegada des del 2023 que el Parlament es pronuncia sobre una llei que va generar mesos de protestes i vagues massives arreu de França. Fonts del Ministeri de Treball estimen que la pausa tindrà un cost d’uns 300 milions d’euros el pròxim any i d’aproximadament 1.900 milions el 2027, una despesa que el govern preveu compensar amb un nou impost sobre les grans fortunes improductives.
La reforma de les pensions havia estat presentada com una pedra angular del seu projecte de modernització econòmica, però ara queda congelada fins després de les pròximes eleccions presidencials. Amb aquesta maniobra, Lecornu guanya temps i estabilitat, però també confirma la fragilitat d’un executiu obligat a buscar aliances canviants en un Parlament fragmentat.