Baló d'oxigen per al flamant primer ministre francès, Sébastien Lecornu, i el seu mentor, el president de la República, Emmanuel Macron, enmig de la gravíssima crisi política i econòmica que sacseja França. Les dues mocions de censura presentades contra el govern de Lecornu per l'extrema dreta de Marine Le Pen i l'esquerra radical de La França Insubmisa (LFI), no han aconseguit aquest dijous els vots necessaris a l'Assemblea Nacional per tombar l'Executiu. La moció de LFI, que va obtenir també el suport de l'extrema dreta lepenista va aplegar 271 vots, de manera que es va quedar només a 18 dels 289 que necessitava per prosperar. Per la seva banda, la moció de l'Agrupació Nacional de Le Pen en va reunir 144. La moció de l'esquerra va obtenir el suport dels diputats de LFI, els comunistes, els Verds i l'extrema dreta, mentre que Els Republicans i el Partit Socialista hi van votar en contra, amb algunes excepcions.
Precisament, el vot en contra dels socialistes va ser determinant per permetre la continuïtat del govern Lecornu, a canvi de la promesa de suspendre la reforma de les pensions fins al gener del 2028, després de les eleccions presidencials previstes per a la primavera del 2027. La reforma de les pensions va ser una de les claus de la caiguda de l'antecessor de Lecornu, el també centrista François Bayrou, després que triomfés una moció de censura contra ell el passat 8 de setembre. Al seu torn, Lecornu, el setè primer ministre que nomena Macron, i home de la seva màxima confiança, va acceptar el càrrec finalment després d'haver renunciat al primer nomenament, una situació inèdita a França, que viu una profunda crisi amb Macron en el centre de la diana.
Anunci de nova censura contra Macron
Mathilde Panot, líder de La França Insubmisa, va anunciar la presentació d'una nova moció de destitució, en aquest cas, contra el president Macron. La dirigent de l'esquerra radical va cridar els socialistes a "trencar files" amb el seu actual líder, Olivier Faure. Aquest va arremetre contra la "hipocresia" dels que van votar a favor de la moció de censura de LFI, ja que, segons va assegurar, fins i tot si la censura hagués prosperat, el govern imposaria el pressupost mitjançant una llei especial sense donar oportunitat a modificar els comptes de la República per al 2027 per la via de la negociació parlamentàriaa.
Des de l'extrema dreta lepenista, el president de la formació, Jordan Bardella, va lamentar que "la majoria negociadora ha aconseguit avui salvar les seves posicions en detriment de l'interès nacional". A parer seu, seran els francesos els qui "es preparen per patir la massacre social i fiscal d'un impost punitiu". Tant la moció de censura de l'extrema dreta com la de l'esquerra radical pretenien forçar un avançament electoral.