Davant de l'amenaça de la covid, els discursos divisoris i escèptics amb les autoritats que han marcat els partits populistes han perdut adeptes a marxes forçades. Segons un estudi de Centre per al Futur de la Democràcia (CPD) de la Universitat de Cambridge, durant la pandèmia el suport als partits i els discursos populistes s'ha desplomat. 

A través d'una recerca exhaustiva en què s'han recollit dades de des de 2020 de més de mig milió de persones de 109 països, incloent-hi Espanya, els investigadors conclouen que hi ha signes clars d'un canvi de tendència en "l'onada populista" que ha marcat els darrers anys la política mundial. 

La crisi de la covid ha provocat el que anomenen com un canvi "tecnocràtic" de l'autoritat política a tot el món. És a dir, en moments de perill i incertesa la població mundial s'ha dirigit als seus governs amb confiança. De la mateixa manera, s'ha fet amb la comunitat científica. Aquest canvi d'actitud motivat pel coronavirus no ha deixat espai a discursos conspiranoics cap a governs, científics o funcionaris. A més confiança en els experts, menys escletxes per al discurs populista. 

"La història de la política els darrers anys ha estat l'aparició de polítics antisistema que prosperen gràcies a la creixent desconfiança en els experts", explica el doctor Roberto Foa, codirector del CFD i autor principal de l'informe. La covid, però, sembla ser el detonant que pot canviar aquesta tendència. 

La caiguda dels homes forts 

"Des d'Erdogan i Bolsonaro fins als 'homes forts' d'Europa de l'Est, el planeta ha experimentat una onada de populisme polític. La covid-19 pot haver provocat la cresta d'aquesta onada" apunta Foa, qui afegeix: "El suport electoral als partits populistes s'ha desplomat a tot el món d'una manera que no veiem per als polítics més convencionals. Hi ha proves sòlides que la pandèmia ha frenat greument l'ascens del populisme".

Es tracta d'un canvi significatiu, però sobretot sobtat, ja que com recorden els investigadors, aquests homes forts del populisme d'arreu del món van començar 2020 amb molt suport entre les seves bases electorals. L'estudi ressalta com durant els primers mesos de la pandèmia molts d'aquests líders van tenir un augment en els seus índexs de popularitat apel·lant al discurs nacionalista.

Aquest moment dolç els va durar ben poc i en l'actualitat els investigadors calculen que els líders populistes han experimentat una caiguda de 10 punts percentuals entre la primavera del 2020 i el darrer trimestre del 2021, mentre que els índexs dels no populistes, de mitjana, van tornar a situar-se al voltant dels nivells anteriors a la pandèmia.

L'exemple europeu

El continent europeu és un dels grans bressols del populisme, però també és on més en desgracia han caigut aquests discursos durant el que portem de pandèmia. A Europa la intenció de vot a un partit populista ha caigut de mitjana 11 punts percentuals, fins al 27%. Per altra banda, la voluntat de votar als partits en el govern, els que han gestionat la crisi de la covid, ha augmentat. 

Hi ha una excepció a aquest creixement de la confiança en els partits en el govern durant la pandèmia: els partits populistes en el govern. Des del Moviment Cinc Estrelles italià fins al Fidezs hongarès, aquesta mena de partits en el govern se surten de la tendència a l'alça amb els descensos de suport més grans.