Els palestins han pogut votar aquest dissabte unes eleccions municipals a Cisjordània, però les eleccions han estat limitades a les zones rurals. El govern palestí ha ajornat la votació a les principals ciutats de Cisjordània, on el malestar contra el partit governant, Fatah, és cada cop més gran, segons informa Reuters. Només han pogut votar així 400.000 persones dels més de 2 milions que hi viuen a Cisjordània. Les eleccions s'hi han produït en un exercici democràtic enrarit, amb el boicot de Hamàs, i en una situació complicada marcada per la creixent oposició contra el president, Mahmoud Abbas, després de la cancel·lació de les eleccions presidencials previstes a l'estiu i que es van celebrar per darrer cop el 2006. 

El president palestí, de 86 anys, ha ajornat les municipals a les principals ciutats de Cisjordània, com Ramallah, que els observadors donaven per fet que es convertirien en un plebiscit contra el govern.

Malestar contra Abbas

 

El suport cap al president Abbas ha caigut sistemàticament a les enquestes d'opinió després que va cancel·lar el passat mes d'abril les eleccions legislatives i presidencials previstes per a l'estiu. Va justificar la decisió amb l'argument que existia incertesa sobre si els palestins de Jerusalem Est podrien votar. Però els rivals d'Abbas, inclòs Hamàs, l'han acusat de fer servir la disputa electoral de Jerusalem com a excusa per cancel·lar unes eleccions que les enquestes apuntaven a una derrota de Fatah davant el grup islamista Hamàs. Abbas, que ha governat per decret durant més d'una dècada, ho nega, però el cas és que no hi ha eleccions generals.

El portaveu de Hamàs, Abdulatif al-Qanou, que va boicotejar les eleccions municipals el 2012 i el 2017, ha manifestat que el grup "es nega a participar en eleccions parcials fetes a mida de Fatah i realitzades per l'Autoritat Palestina", i ha considerat la celebració del vot municipal com "una violació dels acords anteriors". A més ha reclamat a Abbas que torni a programar les eleccions generals que preveia a l'estiu. 

El malestar cap al govern palestí ha crescut encara més per una repressió creixent de la dissidència política, després de la mort de l'activista crític Nizar Banat, que va morir després de ser colpejat per les forces de seguretat palestines. L'esdeveniment ha provocat manifestacions de palestins demanant la dimissió d'Abbas. 

"Primavera Àrab"

 

Segons Hatzad Hasheni, el grau de tensió dins dels palestins, en particular entre les generacions més joves, i la policia i les forces de seguretat palestines va en augment i podria esclatar en qualsevol moment. Podria donar com a resultat el que podria transformar-se en una intifada palestina interna o una “primavera palestina”. Juntament amb el malestar polític, hi ha la difícil situació econòmica en aquests territoris, amb la taxa de desocupació molt alta. Més d'un any després de la pandèmia del coronavirus, la situació política interna palestina es ressent del fet que fa molts anys que no se celebren eleccions, i els dirigents compleixen les seves funcions sense cap suport ni legitimitat pública. La situació és conflictiva especialment entre Jenín al nord i Hebron al sud.

Un altre dels problemes és que una part de la població palestina està tornant a la llei tribal a l'hora de resoldre els problemes interns, i creix la bretxa amb els seus polítics. "Per a la majoria del públic palestí, l'Autoritat Palestina no és res més que un mecanisme de seguretat que coordina la seguretat amb Israel i manté el govern del president Mahmoud Abbas i el seu partit Fatah", indica.

 

Foto principal: El president palestí, Mahmoud Abbas / Europa Press