Gairebé dos anys després de l’inici de la guerra entre Israel i Hamàs, la Franja de Gaza s’ha convertit en un paisatge de devastació absoluta. L’aspecte actual del territori, vist des de l’aire, evoca les restes d’una civilització antiga, arrasada i redescoberta després de segles sota terra. El 92% dels habitatges estan destruïts o greument danyats, segons dades de l’ONU, i la reconstrucció podria allargar-se més de dues dècades, fins i tot si els combats s’aturessin ara mateix. Com si això no fos poca cosa, les converses per a un alto el foc han fracassat i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, aposta per una ocupació militar completa de Gaza. Aquest paisatge de destrucció massiva ha estat enregistrat per Dalal Mawad, periodista d’Al Araby TV. Les seves imatges mostren ciutats de tendes que s’estenen fins a l’horitzó i barris sencers reduïts a runes, convertint l’enclavament palestí en un immens desert de pols.
Aquest dimarts, un grup reduït de periodistes internacionals, entre els quals hi havia Mawad —l’autora de les imatges aèries—, va rebre permís per volar a bord d’un avió militar de Jordània carregat amb ajuda humanitària. El trajecte, que va permetre llançar unes tres tones de subministraments sobre Gaza —una quantitat clarament insuficient davant la magnitud de la crisi—, també es va convertir en una finestra oberta a una realitat que ha quedat pràcticament invisible per als mitjans des del 7 d’octubre. Des d’uns 600 metres d’altura, el paisatge parlava per si sol: les marques dels atacs més letals, els rastres dels setges més devastadors, les ferides obertes del territori. A sota, reposen els cossos de més de 230 periodistes palestins i desenes de milers de civils, segons les autoritats.
Fins fa menys de dos anys, Gaza era un territori ple de vida, amb mercats atapeïts i carrers bulliciosos malgrat les dificultats estructurals i les limitacions imposades pel règim de Hamàs. L’enclavament tenia una població de dos milions de persones en un espai similar al Maresme, la qual cosa el convertia en una zona densament poblada. Ara, aquella acumulació de persones ha estat esborrada de manera violenta; no per un desastre natural, ni per l’oblit del pas del temps, sinó per una ofensiva militar israeliana que ha convertit el paisatge en un escenari postapocalíptic. Davant l’augment de la pressió internacional, Israel va anunciar la setmana passada que reprendria els llançaments humanitaris coordinats sobre Gaza en resposta a la fam creixent i a l’escassetat de subministraments mèdics. Tanmateix, els bombardejos han deixat una destrucció material pràcticament total, i ara com ara no hi ha cap pla concret per revertir-la.
Infraestructures bàsiques sota mínims
La devastació a Gaza no només ha arrasat edificis residencials, sinó també les infraestructures bàsiques que sostenien una vida mínimament digna. Segons un estudi de l’Associació Americana de Salut Pública, els bombardejos han destruït prop del 70% de les estacions de bombeig i les plantes de tractament d’aigües residuals, la majoria de les quals necessiten electricitat o gasoil per funcionar, cosa que les manté fora de servei. El col·lapse és absolut: abans de l’ofensiva ja s’havien superat els límits de capacitat dels abocadors i s’havia començat a recórrer a la crema de residus. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), gairebé 40 milions de tones de runa ja s'havien acumulat entre l’octubre del 2023 i el maig del 2024, una xifra que equival a 107 quilos per metre quadrat. Aquesta massa de deixalles inclou restes d’edificis, amiant i, en molts casos, cossos humans atrapats sota els enderrocs.
Les conseqüències de la destrucció a Gaza no només són immediates sinó també de llarg recorregut. El PNUMA calcula que es trigarien almenys 15 anys a retirar els 40 milions de tones de runa, i això en el cas optimista que s’aixequés el bloqueig militar i es disposés de 105 camions operant a ple rendiment i a tota hora. La magnitud del desastre és tan gran que, segons estimacions d’ONU-HABITAT i del mateix PNUMA, la runa generada a Gaza supera per catorze vegades la quantitat combinada de tots els conflictes armats del món dels darrers 16 anys. I l’impacte sanitari no és menys alarmant: els materials contaminants que es desprenen d’aquestes restes —com ja es va comprovar amb els treballadors de la zona zero de l’11 de setembre a Nova York— poden causar malalties respiratòries greus i fins i tot càncer. Les partícules tòxiques poden escampar-se a llargues distàncies i afectar no només Gaza, sinó també les aigües subterrànies, els cultius i la salut de les poblacions de la regió en el futur immediat.
Panorama insalubre
La destrucció d’habitatges i serveis essencials a Gaza també ha provocat una desintegració pràcticament total de les infraestructures de sanejament i higiene. Segons dades d’UNICEF del març del 2024, una mitjana de 340 persones han de compartir un sol lavabo i prop de 1.300 comparteixen una única dutxa. La manca de productes d’higiene, com el sabó, que o bé no es troben o tenen preus inassolibles, afecta greument la salut i la dignitat de la població. La situació és especialment greu per a les més de 690.000 nenes i dones en edat fèrtil, que es veuen obligades a utilitzar materials de rebuig com a substitut dels productes menstruals. Aquesta degradació de les condicions ha propiciat una explosió de malalties transmissibles: l’Organització Mundial de la Salut alerta que els casos de diarrea s’han multiplicat per 25 en comparació amb abans del 7 d’octubre de 2023, i que també hi ha un augment desmesurat d’infeccions respiratòries, sarna, polls i icterícia.