El president de Rússia, Vladímir Putin, hauria acceptat la possibilitat d’incloure garanties de seguretat “sòlides” en un futur acord de pau amb Ucraïna, segons es desprèn de la reunió mantinguda divendres a Alaska amb el mandatari nord-americà, Donald Trump. Aquest diumenge, els Estats Units han anunciat que s’ha arribat a un principi d’acord amb Moscou per oferir a Kíiv un sistema de protecció que, en cas de prosperar, seria comparable al que obtindria si fos membre de ple dret de l’OTAN. L’enviat especial de la Casa Blanca, Steve Witkoff, ha explicat a la cadena Fox News que Washington estaria disposat a concedir unes garanties de seguretat similars a les de l’article 5 de l’Aliança Atlàntica, però assumides directament “pels Estats Units i altres països europeus”, amb l’objectiu de dissuadir noves agressions russes.
Ja en declaracions a la cadena CNN, Witkoff ha explicat que una de les claus de la trobada ha estat l’obtenció d’un compromís formal per part de Moscou. Segons l’enviat especial, Rússia estaria disposada a introduir en la seva legislació un principi de no-agressió internacional que quedaria recollit dins d’un eventual acord de pau. Aquest compromís inclouria la garantia explícita de “no atacar cap altre territori” i de no emprendre cap acció militar contra tercers països. “Vam arribar a un acord sobre garanties de seguretat sòlides que jo descriuria com un canvi radical”, ha subratllat Witkoff, que va formar part de la delegació nord-americana que va acompanyar Trump a la reunió de tres hores amb Putin a Alaska.
Què implica l’article 5 de l’OTAN?
L’article 5 del Tractat de l’Atlàntic Nord, conegut popularment com el Tractat de Washington, és la pedra angular de l’Aliança Atlàntica. El seu contingut estableix que un atac armat contra qualsevol dels estats membres a Europa o a Amèrica del Nord serà considerat com un atac contra tots. Això significa que, en cas d’agressió, la resta de països aliats tenen l’obligació d’assistir el membre atacat, sigui amb suport militar directe o amb altres mesures que considerin necessàries per restablir la seguretat. En la pràctica, aquest principi de defensa col·lectiva ha estat el gran element dissuasiu de l’OTAN des de la seva creació, ja que envia el missatge que qualsevol agressió contra un estat membre implicaria la resposta conjunta de tota l’Aliança.
Putin ha mantingut sempre una oposició frontal a la possibilitat que Ucraïna entri a l’OTAN, un escenari que Moscou percep com una amenaça directa per a la seva seguretat i com un trencament de la confiança estratègica a la regió. En paral·lel, Trump ja havia avançat, fins i tot abans de la seva trobada amb Putin a Alaska, que estava disposat a reforçar el suport a Kíiv conjuntament amb els socis europeus, però fora de l’estructura formal de l’OTAN. Segons Witkoff, aquest canvi d’orientació respon al fet que Trump ha detectat “avenços significatius” en punts clau que podrien facilitar un pacte global. Això hauria fet que el president nord-americà abandonés l’estratègia d’apostar primer per un simple alto el foc i dirigís ara els seus esforços cap a un acord de pau més ampli. “GRANS AVANÇOS RESPECTE A RÚSSIA”, ha escrit Trump aquest diumenge a la seva xarxa Truth Social, sense donar-ne més detalls.