La guerra de paraules entre Ucraïna i l'OTAN encara porta cua. Després que un alt funcionari de l'Aliança donés a entendre que Kíiv havia de cedir part del seu territori per poder entrar a l'organització i caigués fatal a Ucraïna, van venir unes rectificacions per part de l'OTAN. Ara, però, dies després, aquestes paraules encara porten cua. El secretari general de l'Aliança, Jens Stoltenberg, ha dit que dependrà d'Ucraïna quan vulgui negociar la pau amb Rússia i va intentar restar importància a aquests comentaris de l'assessor.

❌ Picabaralla entre Ucraïna i l'OTAN per una possible adhesió
 

❌ L'OTAN fa marxa enrere sobre la possible cessió de territori ucraïnès a Rússia: què ha passat?
 

El cap de l'Aliança militar parlava al festival de la democràcia d'Arendal, on uns dies abans aquest assessor havia causat controvèrsia en suggerir que Ucraïna podria "cedir territori" per la pau i assolir ser membre de l'organització. 

Stoltenberg ha argumentat que el camí cap a un acord era “recolzar militarment Ucraïna. Si voleu una pau justa i duradora, llavors el suport militar a Ucraïna és la forma aconseguir-ho. No hi ha dubte”, ha destacat en una entrevista a l'esdeveniment.

“És Ucraïna, i només Ucraïna, la que pot decidir quan aquests requisits són presents per a les negociacions. I qui pot decidir, al voltant d'una taula de negociació, quina és una solució acceptable. La nostra tasca és donar-los suport”, ha afegit.

La guerra dialèctica ha durat tres dies i aquest podria ser l'últim intent per suavitzar la disputa causada per l'ajudant de Stoltenberg, Stian Jenssen, dimarts. L'OTAN va emetre un comunicat aquella nit insistint que la seva política de suport a Ucraïna no havia canviat, mentre que dimecres Jenssen es va disculpar i va dir que havia comès un error en parlar de manera tan simplista com ho va fer.

Sense signes de voler seure a parlar

Ucraïna i Rússia no mostren signes de voler negociar el final de la guerra de 18 mesos, amb Kíiv enfocat a intentar expulsar els invasors dins de les seves fronteres, mentre que Moscou apunta a consolidar el territori, aproximadament de la mida de Portugal, confiscats des del febrer del 2022.

La lenta contraofensiva, però, ha suscitat dubtes. Ningú no sabia ben bé què esperar-ne, malgrat que segurament tothom tenia al cap alguna quelcom més ràpida. El progrés de la contraofensiva és lent i ha generat dubtes quant temps podria durar la guerra i si eventualment hi podria haver algun tipus de compensació diplomàtica, un escenari generalment temut per l'elit política de Kíiv, ja que podria implicar la imposició d'un acord al país.

 

Imatge principal: el president del país, Volodímir Zelenski, firma una bandera ucraïnesa durant una visita a Zaporíjia / Europa Press