L’OTAN ha decidit augmentar els nivells de despesa en defensa fins a arribar al 5% del PIB, seguint les directrius marcades pel president dels EUA, Donald Trump. Aquesta mesura, recollida a la declaració final de la cimera celebrada a la Haia, s’ha convertit en el principal acord de la trobada, on el nou secretari general, Mark Rutte, ha fet mans i mànigues per guanyar-se el favor del president nord-americà i evitar tensions que poguessin posar en risc la unitat de l’aliança atlàntica. Pedro Sánchez s’ha posicionat com una de les veus més crítiques amb aquest objectiu i ha aconseguit una certa flexibilitat —força qüestionada per altres membres— que li permet ajornar l’assumpte. Tot i això, l’OTAN considera que amb una inversió del 2,1% actual, Espanya no podrà assolir els objectius acordats i fixa com a mínim una despesa del 3,5%.
Els aliats es comprometen a augmentar la despesa militar fins al 5% com a resposta a les greus amenaces i desafiaments per a la seguretat, especialment pel risc que suposa Rússia a llarg termini per a l'estabilitat euroatlàntica i per l'amenaça persistent del terrorisme.
La declaració, breu i estructurada en cinc punts, també recull que cada estat haurà de presentar anualment plans que mostrin un camí realista i sostingut cap a aquest objectiu. A més, s’hi destaca el suport continuat a Ucraïna, que serà considerat part de la despesa en defensa dels membres de l’OTAN.
La cimera que Trump volia
A banda d'incloure la principal demanda de Trump sobre l'increment de la despesa militar, Rutte va plantejar una cimera adaptada al seu estil: de només mitja jornada i amb unes conclusions finals reduïdes, fruit de la complexitat de les negociacions.
Una OTAN "més forta, més justa i més letal"
En una roda de premsa posterior, Rutte ha assegurat que els aliats "han establert les bases per a una OTAN més forta, més justa i més letal", i el nou pla d'inversions marca "un salt quàntic" en la despesa en defensa. "Significa que independentment dels reptes als quals ens enfrontem, siguin de Rússia o terrorisme, ciberatacs, sabotatges o competència estratègica, aquesta aliança està i romandrà preparada, disposada i capaç de defensar cada centímetre del territori aliat i garantir que els nostres mil milions de persones puguin continuar vivint en llibertat i seguretat".
Per altra banda, Rutte ha insistit en el seu suport a Ucraïna "perquè pugui gaudir d'una pau duradora en el futur". Destaca que "està fermament al costat del nostre veí i soci, Ucraïna", i afegeix: "El nostre missatge contundent a [Zelenski] i al poble ucraïnès és que Ucraïna té el nostre suport continu, incloent-hi més de 35.000 milions d'euros promesos enguany, i més per seguir tot això". "Estem al costat d'Ucraïna en la seva recerca de la pau i continuarem donant suport a Ucraïna en el seu camí irreversible cap a l'adhesió a l'OTAN", ha constatat.
Una ronda de preguntes incòmoda per a Rutte
A la part de preguntes per part de la premsa —i ja des de la primera intervenció— Rutte s'ha trobat responent una qüestió un pèl incòmoda: la seva insistència a lloar Donald Trump com si li anés la vida. Lluny de fer marxa enrere, ha continuat defensant amb convicció.
“És qüestió de gustos”, diu. “Però crec que és un bon amic, i quan actua ens empeny a moure fitxa, com ara a fer més inversions... Vull dir, realment algú creu que aquesta cimera hauria tingut aquest resultat si ell no hagués estat reelegit president?”
I no es queda aquí. Rutte assegura que Trump “es mereix alguns elogis” per haver accelerat els compromisos de despesa dels aliats de l’OTAN, i aplica el mateix raonament a l’actuació dels EUA a l’Iran. “Crec que es mereix tots els elogis”. Fins i tot diu de l’atac nord-americà a l’Iran, que estava “plenament justificat”.
Què diu sobre Espanya?
"Com ja sabeu, Espanya considera que pot assolir els objectius de capacitat amb una despesa del 2,1% del PIB. Tanmateix, des de l’OTAN considerem que aquest percentatge hauria de situar-se almenys en el 3,5%, com per a la resta d’aliats", ha exposat durant el torn de preguntes.
"En qualsevol cas, tots els membres de l’aliança hauran d’informar sobre com avancen en el compliment d’aquests objectius. Per tant, ho anirem veient. I, en tot cas, el 2029 revisarem tot aquest procés per valorar-ne els resultats", ha remarcat.