El primer ministre francès, François Bayrou, ha tancat la porta aquest diumenge a les principals propostes de l’oposició socialista i d’ultradreta, partits que podrien ser claus per a la continuïtat del seu govern, i aboca definitivament l’executiu a la derrota en la moció de confiança que ell mateix anunciava aquesta setmana per buscar el suport dels partits polítics al seu projecte de pressupostos pel 2026 que inclou retallades de fins a 44.000 milions d’euros en despesa social i la supressió de dos dies festius, potser el punt més polèmic del paquet i que Bayrou s’ha obert a estudiar. En una entrevista transmesa aquest diumenge simultàniament per quatre canals d'informació, François Bayrou ha descartat definitivament el projecte alternatiu als pressupostos de 2026 presentat pel Partit Socialista (PS), membre de la coalició electoral Nou Front Popular que inclou ecologistes i insubmisos, però més pròxim ideològicament al govern centrista, basat en apujar els impostos als alts patrimonis i les grans empreses, i s’ha mostrat també contrari al pla de Le Pen per abaixar dràsticament la contribució francesa a la UE. Les dues formacions, però, ja havien avançat que votarien en contra del govern el pròxim 8 de setembre.
Rebutja les propostes de socialistes i ultradreta
“Allargo la mà a tothom, però si estem d'acord sobre el diagnòstic”, ha insistit l'encara primer ministre, sobre el consens polític que creu que és necessari que hi hagi sobre la lluita contra l'endeutament (114% del PIB a França) com a prioritat número u per a l’estat francès. Amb la moció de confiança, i la negociació amb tots els partits polítics - excepte ecologistes i insubmisos, que han declinat la invitació - que ha programat per aquesta setmana, Bayrou busca un improbable aval al seu pla d'estalvi pel 2026, valorat en 44.000 milions d’euros i que inclou la congelació de certes prestacions i partides pressupostàries, retallades en programes socials i, tal vegada la mesura més controvertida, la supressió de dos dies festius (Dilluns de Pasqua i el 8 de maig), mesura aquesta última que el cap de govern ha dit avui estar disposat a revisar. Sobre la proposta dels socialistes, ha dit que “és accelerar les despeses. Estic convençut que ells no han pensat molt" en el que han proposat, ha comentat el mandatari, que s’ha oposat a adoptar l'anomenada taxa Zucman per la qual advoquen els socialistes (un gravamen del 2% als patrimonis de més de 100 milions d'euros, amb la qual França recaptaria almenys 15.000 milions).
D’altra banda, tot i que s’ha mostrat favorable a una possible reducció de la contribució anual de França a la UE que ha proposat el Reagrupament Nacional, el partit de Marine Le Pen, Bayrou no s’ha mostrat partidari de la proposta dràstica de la ultradreta d’eliminar-la completament per retenir la despesa pública. "És un gran risc si no la paguem (…) Estic d'acord amb ella [Le Pen] del fet que podem reduir-la, però dir que no complim amb els nostres compromisos [europeus], això tindrà conseqüències", ha comentat el primer ministre. Bayrou ha seguit advertint sobre el risc financer que pot córrer França de no aprovar les reformes, i ha recordat que el Regne Unit va viure una crisi similar l’any 2022 que va forçar la sortida de l’aleshores primera ministra, Liz Truss, i ha alertat que “pot arribar el moment en què no trobis prestadors”.
Busca el suport dels boomers
El primer ministre ha insistit en demanar el suport al seu pla d'estalvi a la generació dels boomers (nascuts després de la Segona Guerra Mundial i fins a mitjan dècada dels 60 del segle passat), i la jubilació dels quals posarà encara més pressió a les ja tensionades finances de l’estat francès. “El que dic és que aquesta generació hauria d'estar amb mi per a reduir el deute que pagaran els més joves”, ha abundat, tot matisant les seves anteriors declaracions en les quals assenyalava als boomers per la seva falta de solidaritat. Si no troba els suports parlamentaris suficients, el govern Bayrou serà destituït i la decisió pel futur passarà a la taula del president de la república, Emmanuel Macron, que haurà de triar entre el nomenament d’un nou primer ministre, que s’haurà d’afrontar a l’Assemblea Nacional més fragmentada en dècades per tirar endavant qualsevol mesura, o convocar noves eleccions legislatives. Aquesta última opció no resoldria la fragmentació, creu Bayrou, que a l’entrevista ha afegit que amb els resultats “trobarem les mateixes divisions, les mateixes dificultats”.