L'Oficina de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans (OHCHR) ha publicat aquest divendres un informe en què denuncia casos de tortura, maltractaments, violacions i execucions de presoners de guerra per part de Rússia i Ucraïna en un període de sis mesos, entre l'agost del 2022 i el gener del 2023. L'ONU ha afirmat que el conflicte armat ha comportat tot un seguit de violacions dels drets humans que han afectat tant civils com militars i ha definit la situació com a "nefasta". L'organisme ha verificat que 1.605 persones han mort i 4.382 han resultat ferides com a resultat de la guerra, però admet que les xifres reals probablement són molt més altes. 

Electrocucions, pallisses i violència sexual contra els presoners de guerra

L'informe explica que s'han registrat 214 casos de desaparicions forçoses i detencions arbitràries de civils en territori ucraïnès ocupat per les forces russes. En concret, de 185 homes, 24 dones i 5 nens, que van ser detinguts a les cases, els llocs de feina o al carrer. Entre els que van ser alliberats, l'OHCHR ha entrevistat a 89 persones, que han confirmat haver patit tortures i maltractaments durant la detenció amb l'objectiu que "confessessin haver prestat ajuda a les forces ucraïneses o per intimidar aquells amb una visió pro-Ucraïna".

Les tortures incloïen pallisses, cops de porra, amenaces de disparar-los a les mans i les cames, mutilar-los o executar-los; privació del son, exposició a temperatures molt baixes, electrocucions, simulacres d'execucions o violència sexual. En aquest sentit, l'OHCHR ha destacat el cas d'una dona sotmesa a violacions repetides mentre estava detinguda per membres de les forces armades russes i del Servei de Seguretat de Rússia (FSB). A més, des de l'inici de la guerra el febrer del 2022, ha confirmat l'execució de 15 presoners de guerra, l'ús dels presoners com a escuts humans i la mort de dos ferits per la manca d'atenció mèdica. 

La cap de la Missió de Vigilància de DDHH de l'ONU a Ucraïna, Matilda Bogner, ha explicat que el personal penitenciari va sotmetre els presoners de guerra a les anomenades "pallisses de benvinguda", en les quals colpejaven i electrocutaven de forma prolongada els presoners. Un maltractament que es repetia regularment durant les inspeccions a les cel·les o mentre els passejaven per les instal·lacions. En aquest sentit, els presoners han narrat que tenien por de sortir de la cel·la per dutxar-se perquè acabaven patint "pallisses i humiliacions amb caire sexual".

​D'altra banda, en territori sota control ucraïnès, s'han confirmat 91 casos de detencions arbitràries o desaparicions, 79 homes i 12 dones, a qui les forces d'Ucraïna arrestaven per la sospita que fossin col·laboradors de Rússia. El 53 %, és a dir, 73 persones, han afirmat haver estat torturades o maltractades per les forces ucraïneses durant interrogatoris, i subjectes a un règim d'incomunicació. El tipus de tortura era similar al que s'ha detectat en el cas de Rússia, incloent-hi electrocucions, apunyalaments i trets. També en aquest bàndol del conflicte s'han registrat execucions de presoners de guerra, en concret de 25 russos. 

L'informe de les Nacions Unides també assenyala que fins al 31 de gener s'han confirmat 133 víctimes de violència sexual, de les quals 85 eren homes, 45 dones i 3 nenes. D'aquests, 109 casos són atribuïbles a les Forces Armades russes, les autoritats policials russes i el personal penitenciari, i 24 casos són atribuïbles al Servei de Seguretat d'Ucraïna. També han documentat trasllats de civils des de territori ocupat ucraïnès cap a Rússia, "alguns dels quals poden constituir trasllats forçats o deportacions". Entre ells, hi havia menors i nens no acompanyats de Donetsk, Khàrkiv, Kherson, Kíiv i Odessa.