Les onades de calor extremes que afecten Europa ja no són un fenomen excepcional, sinó una mostra del nou escenari climàtic. L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) adverteix que episodis com els registrats aquest estiu són coherents amb l'escalfament global i recorda que el continent europeu és el que s'escalfa més ràpidament del planeta.
"Les onades de calor com aquesta són les que esperem veure en un clima canviant", afirma John Kennedy, responsable d'informació climàtica de l'OMM. Segons l'expert, Europa s'ha escalfat aproximadament dos graus des de la gran onada de calor de 1976, fet que ha incrementat la freqüència i la intensitat dels episodis de temperatures extremes.
Les dades del Servei de Canvi Climàtic Copernicus apunten que la temperatura mitjana de la superfície del mar durant el mes de juny ha assolit un nou rècord mundial fora de les regions polars, superant lleugerament el màxim registrat el juny del 2024. L'escalfament dels oceans, afavorit també pel fenomen d'El Niño al Pacífic equatorial, contribueix a intensificar les masses d'aire càlid que afecten Europa.
Les conseqüències associades de la calor
L'impacte de la calor va molt més enllà de les temperatures elevades. L'OMM alerta que l'episodi ha provocat morts relacionades amb la calor, ha agreujat la sequera en diverses zones del continent i ha incrementat el risc d'incendis forestals, especialment a la península Ibèrica, França i algunes regions de l'est d'Europa. Al mateix temps, les temperatures extremes s'han vist acompanyades de tempestes localment violentes.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) qualifica la calor extrema d'"assassí silenciós", ja que sovint les seves conseqüències sanitàries queden infravalorades. L'organisme estima que més de 200.000 persones han mort a Europa per causes relacionades amb la calor durant els darrers quatre anys. A escala mundial, l'OMM calcula prop de 489.000 defuncions anuals atribuïbles a les altes temperatures entre els anys 2000 i 2019.
Els col·lectius més vulnerables són la gent gran, els infants, les dones embarassades, els treballadors a l'aire lliure, les persones sense llar i aquelles que pateixen malalties cròniques. Tot i això, els experts recorden que qualsevol persona pot patir estrès tèrmic quan la calor és molt intensa i es manté durant dies.
Les temperatures nocturnes, un infern
Un altre dels fenòmens que preocupa és l'augment de les anomenades nits tropicals, quan la temperatura no baixa dels 20 graus. Segons Armel Castellan, assessor tècnic de l'Oficina Conjunta Clima i Salut de l'OMM i l'OMS, les temperatures mínimes nocturnes són un indicador més rellevant per avaluar el risc sanitari que no pas els màxims diürns. Una jornada amb 36 graus que es manté per sobre dels 25 durant la nit comporta un risc molt superior a una altra amb temperatures màximes més altes, però amb una baixada nocturna significativa.
Les dades de l'OMM reflecteixen també nous rècords de temperatura en diversos països europeus. Dinamarca ha registrat el seu màxim històric amb 37 graus; els Països Baixos han arribat als 39,4; Suïssa ha assolit els 39 graus a Basilea; França ha registrat una temperatura mitjana nacional rècord de 30 graus i màximes de 43,8; i a Espanya diverses localitats han superat els 40 graus, amb 42,7 graus a Bilbao, la temperatura més alta mai registrada a la ciutat.
Davant aquest escenari, les agències de les Nacions Unides han actualitzat les guies internacionals d'actuació davant la calor extrema i reclamen reforçar els sistemes d'alerta primerenca, la planificació sanitària i les mesures de protecció per reduir l'impacte sobre la població, les infraestructures i els ecosistemes.