Elon Musk té un somni, ser el primer a portar l’home a Mart, i l’Starship és el coet que ho ha de fer possible. El magnat Sud-africà va construir amb la seva empresa aeroespacial SpaceX el coet més gran (123 metres)  i potent mai vist en la història de la humanitat, pensat per reduir dràsticament els costos de llançament gràcies a la seva reutilització tota, i així augmentar la freqüència dels vols espacials, transportar grans càrregues i persones a l’òrbita terrestre, la Lluna i Mart. A les 18.37 hores de Texas, i amb set minuts de retard, l’Starship es va enlairar en el seu novè vol de prova, després que els dos anteriors acabessin amb fallida. I malgrat que aquest cop va arribar més lluny que els seus dos predecessors, i la companyia assegura que es van aconseguir avenços significatius, la prova va tornar a acabar malament i es van patir problemes crítics que van impedir complir amb els principals objectius de la missió: el coet va acabar desintegrat mitja hora després del seu enlairament. 

Enlairament i separació d'etapes exitosa

Des de la sala de control, Elon Musk seguia amb eufòria continguda l’enlairament del seu coet més emblemàtic, que va emprendre el vol des de Starbase, la seva pròpia ciutat en l’extrem sud de Texas. L’enlairament  es va produir sense incidents i va aconseguir la separació d’etapes amb èxit. Cal recordar que l’Starship està format per dues etapes principals. El Super Heavy (primera etapa) és el propulsor, que utilitza 33 motors Raptor per proporcionar la major part de l’embranzida per l’enlairament, cosa que permet portar la nau Starship fins a l’espai. Aquesta nau és la segona etapa, equipada amb sis motors Raptor, tres d'ells optimitzats pel buit. La nau està dissenyada per portar càrrega (fins a 150 tones a òrbita terrestre baixa), satèl·lits i eventualment passatgers. El Super Heavy impulsa la Starship fora de l'atmosfera terrestre, fins a una altitud i velocitat específica, i després torna per a ser reutilitzat, mentre la Starship completa la missió fins a l’òrbita o el destí fixat, i també torna per a aterrar o amarar, facilitant així la reutilització total de tots dos components.

Primer Super Heavy reutilitzat

En aquest novè vol, s’ha utilitzat per primera vegada un propulsor Super Heavy (el Booster 14), que ja havia estat utilitzat en la setena prova. Tot i que van ser restaurats entre missions, 29 dels seus 33 motors Raptors eren de segona mà. Després de la separació d’etapes, el Super Heavy va intentar per primera vegada una maniobra de descens en una direcció controlada per estalviar combustible. El Booster 14 va iniciar una seqüència de retorn més agressiva del normal, amb un angle d'atac més elevat. Al cap de sis minuts i mig de l'enlairament, quan el propulsor havia d'encendre els seus motors, va explotar en l'aire.

Mentrestant, l’etapa superior del coet, la nau Starship 35, va continuar el seu viatge, aconseguit per primera vegada en tres intents una trajectòria suborbital que la portaria de l’oceà Atlàntic fins a l’oceà Índic. Però un dels objectius del vol era el desplegament de vuit maquetes de satèl·lits Strarlink de nova generació, la qual cosa hagués suposat que l’Starship alliberava una càrrega útil per primera vegada. Programada per uns 18 minuts després del desplegament, la prova no s’ha pogut dur a terme perquè la comporta de la badia de càrrega no s’ha acabat d’obrir. Space X també va haver de cancel·lar un altre dels experiments importants d'aquesta missió, la reencesa d'un dels motors Raptor en ple vol espacial, i tampoc va poder provar les millores i proves relacionades amb l'escut tèrmic i els nous alerons de la nau.

Uns 30 minuts després del llançament, s’ha perdut el control de l’Starship. La nau ha començat a girar de manera descontrolada després que SpaceX detectés una fuga en alguns dels sistemes del tanc de combustible, i finalment ha perdut el contacte durant la reentrada i s’ha acabat desintegrant en entrar en l’atmosfera sobre l’oceà Índic. Així,  la tercera Starship de segona generació ha acabat com les seves dues predecessores. Un "desmuntatge ràpid i imprevist", és l'eufemisme que ha utilitzat Space X per explicar l'explosió. L'empresa d'Elon Musk, lògicament, SpaceX ha volgut minimitzar els resultats de la prova, ressaltant la part positiva. "Com si la prova de vol no fos prou emocionant, Starship va experimentar un desmuntatge ràpid i imprevist. Els equips continuaran revisant les dades i treballant per a la nostra pròxima prova de vol. Amb una prova com aquesta, l'èxit es basa en el que aprenem, i la prova d'avui ens ajudarà a millorar la fiabilitat de Starship mentre SpaceX cerca fer que la vida sigui multiplanetària".