L’octubre de 2023, líders polítics, científics i responsables de tres de les principals regions de selva tropical del planeta –l’Amazònia, la conca del Congo i Borneo-Mekong– es van reunir a Brazzaville, capital de la República del Congo, amb un objectiu urgent: frenar la destrucció accelerada dels últims grans boscos tropicals del món. Tot i això, fora de l’Àfrica central, l’atenció global sobre la trobada va ser mínima.
Segons el professor Simon Lewis, copresident de la Iniciativa Científica de la Conca del Congo i docent a la Universitat de Leeds i al University College de Londres, “fora de la regió de la conca del Congo, es va reconèixer molt poc que això estava passant", segons recull el The Guardian. A diferència de l’Amazònia, que ha rebut més cobertura i recursos, la conca del Congo –la segona selva tropical més gran del planeta– continua sent la “selva tropical oblidada”.
La conca del Congo abasta sis països del centre d’Àfrica i alberga uns 130 milions de persones. La seva vasta vegetació protegeix milers d’espècies rares, incloent-hi goril·les de muntanya, elefants de bosc, bonobos i okapis, i representa un dels majors embornals de carboni del món. “Aquest ecosistema és fonamental per al clima i la vida humana a tota la regió”, explica Yadvinder Malhi, ecòleg de la Universitat d’Oxford, al mateix diari. Les pluges que genera alimenten sistemes fluvials que arriben fins al Nil, sostenint milions de persones, especialment en zones semiàrides com el Sahel.
Menys finançament que altres regions tropicals
No obstant això, la conca del Congo rep molt menys finançament que altres regions tropicals. Entre 2008 i 2022, les principals selves del món van rebre 20.000 milions de dòlars en finançament internacional, dels quals només el 16 % va arribar a la conca del Congo. Per comparació, l’Amazònia va obtenir el 47 % i el sud-est asiàtic el 37 %, destaca el rotatiu. La major part dels recursos es dedica a la protecció de biodiversitat i polítiques ambientals, mentre que la recerca científica representa només el 0,1 %.
Aquesta manca d’inversió ha creat una gran bretxa en el coneixement sobre la selva. Segons un estudi de 2023, només hi ha uns 2.000 articles científics sobre la conca del Congo, mentre que sobre l’Amazònia se n’han publicat més de 10.600. Experts com Lee White, exministre de Medi Ambient del Gabon, assenyalen que és urgent formar científics locals i augmentar la recerca per entendre millor el funcionament dels boscos i frenar la desforestació.
La desforestació a la regió ha començat a accelerar-se, impulsada per la tala i la mineria, tot i que gran part del bosc encara es manté intacta. Els investigadors alerten que si no s’actua ara, es podria perdre un dels últims grans embornals de carboni del planeta. “No podem esperar dècades; cal mobilitzar recursos humans i finançament ja”, afirma al mateix article Raphael Tshimanga, professor de recursos hídrics de la Universitat de Kinshasa i copresident de la Iniciativa Científica de la Conca del Congo.
Les dificultats de la regió no es limiten a la manca de diners. La corrupció, la inestabilitat política i la limitada infraestructura sovint es presenten com a excuses per a la baixa inversió internacional. Segons la ministra de Medi Ambient de la República del Congo, Arlette Soudan-Nonault, “és molt fàcil i simplista dir que els africans són corruptes”. La conca del Congo, tot i ser un pilar clau contra el canvi climàtic, continua sent una regió oblidada. Els experts reclamen acció immediata i suport global per preservar-la i garantir que aquest pulmó d’Àfrica pugui continuar protegint el planeta.