El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha comparegut aquest diumenge davant la premsa estrangera des de la seva oficina a Jerusalem, en una roda de premsa marcada per la defensa del pla de guerra aprovat recentment pel gabinet de seguretat, el qual ha generat un augment de la pressió internacional envers l’Estat jueu. El mandatari ha obert la seva intervenció recordant els cinc punts clau de la reunió, entre els quals destaquen el desarmament complet de Hamàs i el retorn de tots els ostatges. Netanyahu ha acusat el grup islamista de mantenir “milers de terroristes armats” a la Franja de Gaza, amb l’objectiu declarat de “destruir” Israel i repetir “la salvatgia” dels atacs del 7 d’octubre de 2023. Definint Hamàs com una “organització genocida”, ha assegurat que cap país toleraria tenir “a un tir de pedra de la seva frontera” una entitat decidida a la seva aniquilació i ha insistit que Israel “no té més remei” que “completar la feina i derrotar” el grup. “No cometrem un suïcidi nacional”, ha dit.
Netanyahu ha justificat la seva compareixença com un exercici per “desmuntar les mentides” que, a parer seu, circulen sobre la situació a l’enclavament palestí, especialment pel que fa a la situació humanitària. Davant les acusacions d’utilitzar la fam com a arma de guerra, el primer ministre ha replicat que, si Israel estigués aplicant “una política de fam, ningú a Gaza hauria sobreviscut després de dos anys de combats”. En aquest sentit, el mandatari ha atribuït la manca de subministraments a una estratègia deliberada de Hamàs i ha assegurat que l’Estat jueu ja ha enviat “tones d’ajuda humanitària” a l’interior de la Franja, pendent de distribució. “Els únics que estan sent deliberadament matats de fam són els nostres ostatges per part dels monstres de Hamàs”, ha reblat.
Pel que fa al polèmic pla d’ocupar Ciutat de Gaza, aprovat la matinada de divendres pel seu gabinet de seguretat, Netanyahu ha insistit que l’objectiu no és mantenir una ocupació permanent, sinó “alliberar” l’enclavament. Segons ell, els habitants “ens supliquen i supliquen al món” que se’ls alliberi del control de Hamàs, i la guerra podria acabar immediatament si el grup islamista “allibera els ostatges i deposa les armes”. Sense concretar calendaris, el primer ministre ha admès que espera que les noves operacions a la Franja es completin “força ràpidament (…) per entrar a l’últim bastió de Hamàs”, tot i que ha evitat donar terminis exactes.
Netanyahu ha assegurat que Israel permetrà a la població civil abandonar amb seguretat les zones de combat cap a àrees designades com a segures, on rebran aliments, aigua i assistència mèdica “com hem fet abans”. L’objectiu, ha dit, és evitar una crisi humanitària mentre es prepara el futur de l’enclavament. Segons el primer ministre, després de la derrota de Hamàs, Gaza serà desmilitaritzada, Israel mantindrà la responsabilitat principal de seguretat, s’habilitarà una zona de protecció a la frontera per prevenir noves incursions i s’establirà una administració civil “que vulgui viure en pau amb Israel”. Aquest “pla per a l’endemà de Hamàs”, però, continua ple d’interrogants: la BBC assenyala que Netanyahu ha estat “intencionadament imprecís” sobre quines forces àrabs podrien assumir la gestió del territori, i recorda que Jordània i Egipte, tot i estar disposats a cooperar, rebutgen entrar a Gaza sota ocupació israeliana.
El distanciament alemany
La decisió sense precedents d’Alemanya de suspendre totes les exportacions d’equipament militar a Israel també ha sigut tractada per Netanyahu. El primer ministre ha afirmat que “respecta” el canceller Friedrich Merz, però considera que “ha cedit a les mentides i falses informacions de la televisió”. El mandatari ha defensat que, “contràriament a les afirmacions falses, la nostra política durant la guerra ha estat prevenir una crisi humanitària, mentre que la política de Hamàs és crear-la”. En aquest sentit, ha lamentat que “molts líders em diuen ‘sabem que tens raó’, però no són capaços de fer front a la pressió pública”. Netanyahu ha comparat les peticions per aturar l’ofensiva amb “demanar que no acabessin amb els nazis quan estaven acorralats a Berlín” i ha pronosticat que Merz “canviarà la seva manera de fer política” només “quan hàgim guanyat la guerra”.
❓ Alemanya diu prou? Creix la crítica institucional i social contra l’ofensiva israeliana a Gaza
Paral·lelament a la compareixença de Netanyahu, el Consell de Seguretat de l’ONU ha iniciat una sessió d’emergència per abordar el pla israelià de prendre el control de Ciutat de Gaza, una decisió que ha encès de nou la pressió internacional contra Israel. En una declaració conjunta, els impulsors de la reunió —entre ells el Regne Unit, Dinamarca, França, Grècia i Eslovènia— han instat Israel a “revertir urgentment” la seva decisió, advertint que pot “violar el dret internacional humanitari” i “posar en perill la vida de tots els civils a Gaza”. Segons aquests països, el pla no contribuirà al retorn dels ostatges i, fins i tot, podria augmentar el risc per a les seves vides. La declaració també qualifica la fam que pateix l’enclavament de “crisi provocada per l’home” i reclama “acció urgent” per aturar-la, així com aixecar les restriccions a l’entrada d’ajuda perquè l’ONU i les organitzacions humanitàries puguin operar amb seguretat i a gran escala.