El canceller alemany Friedrich Merz ha trencat aquesta setmana amb la línia tradicional de suport incondicional a Israel i ha adoptat un to marcadament més crític amb la campanya militar de Benjamin Netanyahu a Gaza. En un moment en què França i el Regne Unit també han amenaçat amb represàlies diplomàtiques —encara que sense resultats tangibles sobre el terreny—, Berlín ha fet un pas de gegant en qüestionar obertament la justificació dels bombardejos i la fam sistemàtica a l’enclavament palestí. Tot i que la seguretat d’Israel ha estat durant dècades una Staatsräson —una raó d’estat fonamental per a Alemanya—, Merz ha deixat clar que aquest principi no pot servir per legitimar qualsevol acció. Dilluns, el canceller va expressar que l’actual nivell d’ofensiva militar israeliana “ja no es pot justificar” en nom de la lluita contra Hamàs, i va exigir l’aturada immediata de les expulsions forçoses i de l’estratègia de fam a Gaza.
L’endemà mateix de les declaracions de Merz, el ministre d’Afers Exteriors, Johann Wadephul, va condemnar amb fermesa l’ofensiva militar israeliana a Gaza durant un diàleg amb el seu homòleg espanyol, José Manuel Albares. Tot i això, Wadephul va precisar que Alemanya no interromprà, de moment, el subministrament d’armes ni el suport a l’acord d’associació entre la Unió Europea (UE) i Israel. “Com a amics, hem de ser capaços de criticar quan l’operació israeliana esdevé intolerable”, va justificar, alhora que repetia les exigències de Merz d’aturar tant les expulsions forçoses com la fam induïda a la Franja. El gir diplomàtic s’ha accentuat aquest cap de setmana, quan Wadephul, durant una visita a la localitat cristiana palestina de Taybeh, a Cisjordània, ha condemnat la violència dels colons israelians: “Aquests actes són delictes, són terrorisme i, en última instància, han de ser perseguits penalment”, ha declarat en un missatge contundent de solidaritat amb la població civil agredida.
La qüestió de fons comença a planar sobre el debat polític i social alemany: està realment canviant la percepció del conflicte al país? Felix Klein, comissari del govern contra l’antisemitisme, ha demanat recentment una reflexió més honesta sobre la relació del país amb Israel, especialment arran de la catàstrofe humanitària a Gaza. Klein ha estat clar: deixar passar fam a la població palestina i empitjorar deliberadament les seves condicions de vida no té res a veure amb defensar el dret d’Israel a existir, ans al contrari. A parer seu, aquestes polítiques podrien posar en perill la mateixa seguretat israeliana a mitjà i llarg termini. En declaracions a l’edició dominical del diari Frankfurter Allgemeine Zeitung, Klein va reconèixer que el compromís d’Alemanya amb la seguretat d’Israel és una part fonamental de la seva identitat post-Holocaust, però va puntualitzar que “això no ho justifica tot”: “Hem de fer tot el que estigui al nostre abast per preservar la seguretat d’Israel i dels jueus de tot el món”, va afirmar, tot afegint que “també hem de deixar clar que això no ho justifica tot”.
⚽ Futbol, política i silenci: el cas del Sankt Pauli davant la crisi a Gaza
Aquesta escletxa en el posicionament alemany respecte a Israel no ha sorgit només a les institucions, sinó també en àmbits tan influents com el futbol. Fa setmanes que apareixen murals arreu del país amb el lema “ensenyeu la targeta vermella a Israel”, una consigna impulsada pel col·lectiu Warriorz, un grup d’aficionats del FC St. Pauli. Aquest club, que es declara antifeixista, antiracista i contrari a qualsevol forma de discriminació, s’ha convertit amb els anys en un referent simbòlic per a l’esquerra europea, però la guerra a Gaza ha sacsejat aquest consens. L’afició viu una fractura evident entre els qui expressen solidaritat amb Israel i aquells que donen suport a la causa palestina. Amb el temps, cada cop més grups de seguidors s’han adherit a la campanya “Show Israel the red card”, i aquest malestar s’ha fet visible de manera contundent durant diversos partits, amb una pancarta gegant que deixava clara la seva posició.
La llarga ombra d’Israel
Israel, un dels socis preferents d’Europa en matèria científica i tecnològica, ha rebut més de mil milions d’euros en subvencions europees des del 1996. Programes com Horizon han permès desenvolupar tecnologies com la Cúpula de Ferro, fonamentals en la seva estratègia militar. Aquesta relació ha convertit l’estat israelià en un actor econòmic molt influent al Vell Continent, i tallar aquests vincles suposaria un cop important per a la seva capacitat de recerca i, possiblement, un augment de la fuga de talent cap a l’estranger. Però més enllà de les conseqüències econòmiques, hi ha un risc polític latent: el govern de Netanyahu pot interpretar el distanciament europeu com una prova que Israel està sol al món i que, per tant, pot continuar la seva operació militar a Gaza amb impunitat. De fet, el ministre d’Afers Estratègics, Ron Dermer, ja ha deixat entreveure represàlies com l’annexió de parts de la Cisjordània ocupada si França i el Regne Unit reconeixen un estat palestí. En aquest escenari cada cop més polaritzat, on qualsevol crítica a l’estratègia d’Israel es presenta com un suport tàcit a Hamàs, Alemanya intenta ara, amb retard, trobar una veu pròpia. Una veu que, per primer cop en dècades, ja no és incondicional.