Les profundes divisions a Israel tornen a sortir de nou i públicament. Durant mesos, el govern i les autoritats del país s'han esforçat per mantenir aquest sentiment d'unanimitat i de resposta d'un atac a Gaza per recuperar els ostatges segrestats per Hamàs el passat 7 d'octubre. Però sis mesos després, milers de manifestants han sortit al carrer. Benjamin Netanyahu és el polític que ha ocupat el càrrec de primer ministre durant més temps des de la fundació de l'estat d'Israel.
Les antigues consignes que demanen la renúncia de Netanyahu i eleccions anticipades van ser amplificades pels que exigeixen un acord per a l'alliberament dels aproximadament 130 ostatges israelians retinguts a Gaza. Es creu que un nombre important d'ostatges hauria mort. La por de les seves famílies i amics, així com dels manifestants, és que molts més moriran com més s'estengui la guerra sense arribar a un acord.
Tal com destaca la BBC, Benjamin Netanyahu va dir en el passat que ell era l'únic que podia mantenir segur el seu país. Molts israelians se'l van creure. Va dir que mantindria a ratlla els palestins, assentaria jueus als territoris ocupats on els palestins aspiren a tenir un estat, sense oferir concessions ni fer els sacrificis necessaris per a un acord de pau. Tot això va canviar el 7 d'octubre de l'any passat, quan Hamàs va irrompre a Israel a través de la frontera.
Les accions que no beneficien Netanyahu
El bombardeig sobre el consolat iranià a Damasc, que aquest dilluns es va cobrar la vida d'un alt comandant de la Guàrdia Revolucionària i dos funcionaris de seguretat iranians, és vist per a molts experts com un intent per mantenir-se en el poder enmig d'una crisi política. Especialment accentuada des de l'atac de Hamàs, el mes d'octubre passat. Netanyahu veu trontollar el poder amb manifestacions internes i, per ara, ha estat incapaç de dur els ostatges a casa. La guerra de Hamàs s'ha endut, segons el diari Haaretz la vida de 600 soldats i està cada vegada més estancada. A més, s'hi ajunta que cada vegada més, els EUA estan més en contra de les maniobres del líder israelià. La calma potser no li convé gens a Netanyahu.
A punt de complir-se els sis mesos de la brutal campanya de bombardeig d'Israel i el setge de Gaza, que ha matat més de 32.000 palestins i ha vist Israel enfrontant-se a un cas de genocidi a la Cort Internacional de Justícia, les negociacions continuen i un alto el foc pot ser imminent. Malgrat que fa setmanes que s'anuncia i després hi ha passes enrere. Mentrestant, la situació humanitària a Gaza s'intensifica amb escassetat d'aliments, aigua i medicaments bàsics. I a mesura que la gent està a prop de la fam, hi ha informes de persones que mengen herba i pinsos per sobreviure.
La mort de treballadors humanitaris
Paral·lelament, Israel ha rebut també una allau de crítiques internacionals després de l'atac a una ONG. Es tracta de l'organització humanitària World Central Kitchen (WCK) que ha anunciat aquest dimarts que suspèn les operacions a Gaza, després de confirmar que, almenys, set dels seus treballadors van ser assassinats en un atac de l'exèrcit d'Israel.
L'atac va costar la vida a un equip humanitari format per un britànic, un polonès, un australià i un ciutadà amb doble nacionalitat nord-americana-canadenca, a més de tres palestins, segons l'ONG, que recull Efe. Es creu que es tracta dels primers treballadors humanitaris estrangers assassinats a la guerra de Gaza des del 7 d'octubre, i que ja s'han cobrat més de 32.800 víctimes, la majoria dones i nens.
L'exèrcit israelià ha informat en un comunicat "estar fent una revisió exhaustiva al més alt nivell per comprendre les circumstàncies d'aquest tràgic incident", i ha reiterat que han treballat "estretament" amb WCK -fundada pel reconegut xef espanyol establert als EUA, José Andrés- per repartir aliments i ajuda humanitària a Gaza.