Després de la publicació per part de Hamàs d'un esfereïdor vídeo on un ostatge israelià era obligat a cavar la seva pròpia tomba, Tel-Aviv ha viscut aquest dissabte una nova onada de protestes que reflecteix una realitat incòmoda per al govern de Benjamin Netanyahu, qui cada cop està més sol. Uns 60.000 manifestats s’han congregat a la plaça dels Ostatges de Tel-Aviv per reclamar una protesta amb més assistents que les anteriors. El suport popular a la guerra s’esmicola i ja està sota mínims, els familiars dels ostatges exigeixen una solució immediata, i la comunitat internacional endureix el to. Més del 80% dels israelians, segons enquestes recents, es mostren favorables a una treva immediata si això permet recuperar els ostatges.
"Supliquem el Govern d'Israel, el poble d'Israel, a tota nació del món i especialment al president Trump, el president dels Estats Units: teniu el poder. Heu d'usar el vostre poder, tots els mitjans necessaris, per salvar Evyatar (l'ostatge israelià que surt al vídeo de Hamàs on se'l veu cavant la seva pròpia tomba) i la resta d'ostatges", va dir Ilay David, el germà de l'ostatge Evyatar David. El pare d'un altre captiu per part de Hamàs també va pujar a l'escenari de la plaça per dirigir-se directament al primer ministre, Benjamin Netanyahu: "Prou ja! L'enfocament dels acords per fases ha fracassat. És un líder, i un líder ha de prendre decisions", va dir. "Així que prengui ja la decisió: posi fi a la guerra i porti aquí a tots", va exigir.
Gran pressió internacional contra Netanyahu
Mentre els carrers de Tel-Aviv s’omplen de cartells que clamen “Acabeu la guerra”, “com a israelià, vull que acabi la guerra pel bé d’Israel i de Gaza. i “soc israelià, no soc el meu govern”, la comunitat internacional intensifica la pressió. Recentment, França, el Regne Unit i el Canadà han afegit el seu pes diplomàtic i econòmic al reconeixement d’un estat palestí, una iniciativa que ja compta amb el suport de més de 140 països. A més, Alemanya, un país alineat tradicionalment amb un suport incondicional a Israel, en els últims dies, ha qüestionat obertament la justificació dels bombardejos i la fam sistemàtica a la Franja i, el seu canceller, Friedrich Merz, ha adoptat un to marcadament més crític amb la campanya militar de Benjamin Netanyahu.
79 morts de fam en una sola setmana
Tot això arriba en un moment de màxima tensió humanitària. Diversos informes alerten que Gaza viu una crisi de fam sense precedents. Les imatges de nens esquelètics i les dades sobre morts per desnutrició han desencadenat una onada d’indignació global, fins i tot entre sectors tradicionalment alineats amb Israel. La malnutrició ha causat 79 morts en una sola setmana, més que en tot el temps transcorregut des de l’inici del conflicte. Les Nacions Unides denuncien que la distribució d’ajuda és insuficient i que l’estratègia militar israeliana, tot i les pauses anunciades, continua bloquejant el flux d’aliments i medicaments. Això, afegit a la pèrdua de suports interns, posa Netanyahu contra les cordes.