Benjamin Netanyahu es troba acorralat en un dilema polític que el deixa amb l’aigua al coll en el qual es juga el seu futur polític i el del seu país. El punt clau són els ostatges que dimarts farà dos anys que van caure en mans de Hamàs (els vint que segueixen amb vida i els 28 que van morir durant el seu captiveri), i sobre els quals volta el dilema que manté en vil a tot Israel. La devolució dels captius juga un paper central en l’acord de pau proposat per Donald Trump, que estableix un termini de 72 hores després de l’acceptació de les dures parts perquè Hamàs entregui tots els ostatges després que Israel suspengui les operacions militars i s’estableixi una línia de retirada de les FDI a Gaza. Trump, que té pressa per posar fi al conflicte i encara somia amb el Premi Nobel de la Pau, ha posat el focus en el retorn dels ostatges, que és la clau per la implementació de l’alto el foc i la transició cap a un acord de pau durador en la regió. A la pressió externa dels Estats Units i la comunitat internacional, s’afegeix la interna que pateix Netanyahu a Israel, en mig de dos focs creuats, el de les famílies dels ostatges i els que exigeixen acabar amb la guerra, que pressionen perquè el primer ministre els prioritzi en les seves decisions, i el dels partits de la ultradreta del seu govern que amenacen amb el trencament de la coalició si no es compleix amb l’objectiu de l’aniquilació completa de Hamàs.
Pendents del Caire
El món estarà molt pendent del que passarà a partir de demà al Caire, on començaran les negociacions per discutir el pla de pau proposat per Trump. La delegació israeliana, encapçalada pel ministre d’Afers Estratègics, Ron Dermer, ja es troba a la capital egípcia, on es trobaran amb els mediadors que formen els representants d’Egipte i de Qatar, i els enviats especials dels Estats Units, Steve Witkoff i Jared Kushner, gendre del president Trump i un dels principals implicats en la política de l’Orient Mitjà durant el primer mandat del republicà. En les reunions “es debatrà les condicions concretes i els detalls de l’intercanvi de tots els ostatges israelians i els presos palestins, d’acord amb la proposta del president nord-amèrica Donald Trump”, ha explicat el ministeri d’Exteriors egipci en un comunicat. Aquests contactes abordaran les condicions necessàries en l'àmbit humanitari i logístic per dur a terme l’intercanvi previst en el pla nord-americà.
Mentrestant, a Israel aquestes hores prèvies es viuen amb una barreja d’esperança, ansietat i cautela. Netanyahu ha intentat capitalitzar el possible retorn dels ostatges afirmant que és una conseqüència directa de l’estratègia del seu govern i de la pressió militar i diplomàtica que ha exercit. En una intervenció televisada, el primer ministre va dir que espera anunciar l’alliberament de tots els ostatges en “els pròxims dies”, vinculant aquest assoliment a la resistència de la seva administració davant les pressions internacionals i al fet que no van cedir a les exigències de Hamàs durant el conflicte. Durant la seva intervenció televisiva de dissabte a la nit, va presumir que ja s’han recuperat 207 ostatges i per carregar contra els alts càrrecs de l’oposició que van argumentar que seria impossible recuperar tots els ostatges sense abandonar completament Gaza: “Mai no vaig renunciar a la resta dels ostatges. I mai no vaig renunciar a la resta dels objectius de la guerra”, va reblar Netanyahu, qui va afirmar rotundament que "Hamàs serà desarmat" i la Franja "desmilitaritzada", i que això s'aconseguirà a través del pla de Trump por l'acció militar d'Israel: "Es farà a les bones o a les males, però es farà" .
Trump, l'esperança
Però els familiars dels ostatges segueixen pressionant a Netanyahu i milers de persones van sortir als carrers de diverses ciutats israelianes. A l’anomenada Plaça dels Ostatges de Tel-Aviv es van congregar, com cada dissabte, milers de persones per escoltar els familiars dels 48 ostatges que continuen a l’enclavament palestí, així com israelians que van ser alliberats per Hamàs en una de les dues treves pactades en aquests dos anys. Són persones “carregades d’esperança” per les darreres notícies que albiren un possible retorn pròxim dels seus éssers estimats, i han posat tota aquesta esperança en la persona de Donald Trump, al que consideren l’únic capaç de pressionar a Netanyahu perquè faci tot el possible per fer el que no ha aconseguit en dos anys, el retorn de tots els ostatges.
Davant aquesta pressió, Netanyahu ha tornat a parlar aquest diumenge en una reunió amb membres del dretà Fòrum Gvura, que representa les famílies dels soldats morts en acció a Gaza, on ha insistit que la prioritat és el retorn dels ostatges. “Fins que no es compleixi la primera clàusula —l’alliberament de tots els ostatges, vius i morts—, fins que l’últim dels ostatges, tots ells, sigui traslladat a territori israelià, no avançarem cap a cap altra clàusula, promet Netanyahu, segons mitjans hebreus. “Si Hamàs no allibera els ostatges “abans del final del termini establert pel president Trump”, afirma el primer ministre, Israel tornarà a l’ofensiva a Gaza “amb el ple suport de tots els països implicats. “La pressió de Trump està augmentant”, ha dit en la reunió de 40 minuts celebrada a Jerusalem. “Trump no dubtarà a esperar més del que estava previst. Aquesta vegada, està decidit”.
Però no tots en el govern que lidera Netanyahu consideren que el retorn dels ostatges és el més important, perquè els membres de l’extrema dreta del seu govern consideren que acabar amb Hamàs és més important que l’alliberament dels 48 israelians que segueixen, vius o morts, segrestats a la Franja. Els socis més durs, com el ministre de Finances Bezalel Smotrich i el de Seguretat Nacional Itamar Ben-Gvir, han mostrat reticències davant la proposta de Trump, que implica concessions als palestins i el desarmament de Hamàs -però no la seva desaparició-, i tanca la porta tant a la reocupació de Gaza com a l’annexió total de Cisjordània ocupada. El govern de coalició de Netanyahu se sosté en bona part pels ultranacionalistes i extremistes religiosos, i aquests tenen també la pressió dels colons radicals, i insisteixen a rebutjar qualsevol avanç cap a un Estat palestí, demanar l’annexió de Cisjordània i la perpetuació de l’ofensiva militar, cosa que agreuja la fragilitat de la coalició governant. El final de la guerra pot fer col·lapsar el govern i obrir la porta a eleccions anticipades a Israel, fins i tot a començaments del 2026, abans de les previstes per a l’octubre del 2026.
Hamàs ha manifestat estar disposada a iniciar immediatament les negociacions i els intercanvis amb Israel, però manté reserves sobre la fase posterior del desarmament i la governança a Gaza, cosa que alimenta la preocupació i la prudència dels més escèptics, que malgrat les presses de Trump, no creuen que el fi del conflicte estigui tan pròxim. En aquest clima d’expectativa, l’opinió pública israeliana està esgotada per la prolongació d’una guerra que dimarts complirà dos anys, però ha augmentat el desig i l’ansietat de veure tornar els ostatges, mantenint la cautela davant els possibles obstacles que poden sorgir en les negociacions.