Quan Keira Alexandra Kronvold va donar a llum la seva filla Zammi el novembre passat, només va tenir dues hores amb ella abans que els serveis socials se l’enduguessin. “Només comptava els minuts”, recorda i explica a la BBC amb llàgrimes als ulls. “Quan va arribar el moment de deixar-la, vaig plorar sense parar, li deia 'perdó’ i sentia com si una part de la meva ànima morís”. Keira, de 39 anys, és una de les moltes famílies groenlandeses que viuen a Dinamarca i que lluiten per recuperar els seus fills després que aquests fossin arrabassats arran de tests de competències parentals coneguts com a FKU (Forældrekompetenceundersøgelse). Es tracta d'un test psicològic i social que utilitzaven les autoritats daneses per avaluar si un pare o mare té “les capacitats necessàries” per cuidar un fill. En principi, però, el govern danès va acordar eliminar l’ús d’aquests tests per a famílies groenlandeses el març de 2025.
Els FKUs són proves complexes que poden durar mesos i inclouen entrevistes, tasques cognitives, qüestionaris de coneixements generals i tests de personalitat i emoció. Els defensors sostenen que aporten objectivitat. Però els crítics, incloent-hi organitzacions de drets humans, denuncien que no prediuen realment la capacitat parental i que estan dissenyats segons normes culturals daneses, administrats en danès i no en groenlandès, llengua materna de molts groenlandesos. Aquesta disparitat cultural i lingüística pot donar lloc a falses conclusions, destaca el The Guardian. Un informe del 2022 del Danish Institute for Human Rights revelava que el 5,6 % dels nens amb origen groenlandès que viuen a Dinamarca estaven en acollida, mentre que només un 1 % dels nens d’origen danès ho estaven, una diferència que posa en relleu la sobrerepresentació d’infants inuit en processos de retirada.
FKU: eina discriminatòria?
Aquest desequilibri ha alimentat la percepció que els tests FKU eren una eina discriminatòria i culturalment inapropiada per a famílies groenlandeses. Desenes de casos s’han fet públics. El 2025, una altra mare groenlandesa, Ivana Nikoline Brønlund, va denunciar que li van retirar la seva nena només una hora després del part, malgrat que els FKUs havien estat oficialment prohibits per a famílies groenlandeses mesos abans, destaca el mateix diari britànic.
Els arguments de les famílies afectades no són només personals. Segons psicòlegs que han treballat amb aquests tests, com Isak C. Nellemann, els FKUs mesuren aptituds cognitives i emocionals amb referències culturals occidentals, la qual cosa pot penalitzar sistemàticament a persones d’entorns inuits per motius aliens a la seva capacitat real de ser pares. “És gairebé impossible aprovar‑los”, afirma Nellemann, i denuncia l’estigmatització que suposa considerar que la comunicació inuit –més silenciosa, gestual o no verbal– és inferior o “incivilitzada”. En el cas de Keira, una avaluació de 2024, feta mentre estava embarassada, va concloure que no tenia “suficients competències parentals”. Segons la seva advocada, la decisió es va basar en gran part en aquest test, sense traducció ni ajust cultural, i sense oferir-li suport ni alternatives reals per conservar la seva filla, destaca la BBC.
L'impacte psicològic devastador
L’impacte psicològic i social és devastador. Famílies que perden a nadons, nens petits i fins i tot adolescents. Famílies que veuen com el sistema jutja la seva cultura, la seva llengua i les seves formes de criança com “inferiors” o “inadequades”. I nens que creixen fora del seu entorn, la seva llengua materna, la seva identitat cultural. Aquest és un fenomen que molts defensen que constitueix una forma de racisme institucional i de neocolonialisme social, destaca el portal Mondo Internazionale.
La revelació pública del cas de Keira l’any 2024 va provocar protestes tant a Copenhaguen com a Nuuk, capital de Groenlàndia. El govern groenlandès va pressionar amb força per eliminar els tests; i per fi el gener del 2025, les autoritats daneses van anunciar l’abolició dels FKUs per a famílies groenlandeses, i la creació d’una unitat especial amb coneixement de llengua i cultura inuit per revisar tots els casos sospitosos, segons l'agència de notícies turca Anadolu.
La por de noves separacions
Tot i això, molts casos encara estan pendents de revisió, les famílies continuen esperant i la por de noves separacions persisteix. Keira encara pot veure la seva filla un cop per setmana, però no té garanties de poder tornar‑la a tenir. I per molts altres pares i mares, la justícia és lenta i la ferida no cicatritza. Més enllà de la denúncia, el que s’ha desencadenat és una demanda de reparació, d’identitat, i de reconeixement. Les famílies groenlandeses volen que es respectin les seves formes de vida, que es valori la seva cultura i que no se’ls apliquin criteris aliens com a universals. Aquest cas, tan dur com injust, ha encès l’alarma sobre com els estats poden vulnerar drets fonamentals sota la màniga aparent del “benestar infantil”.