Un de cada quatre brasilers es declara evangèlic segons un cens recent que els xifra en 47 milions sobre una població de 210 milions. Una altra estadística diu que 23 milions de brasilers viuen en àrees dominades pel narcotràfic armat o les milícies parapolicials. És a dir, un de cada nou. Allà on es creuen aquests números, s’expressa una realitat contradictòria i terrorífica: la dels narcotraficants fonamentalistes armats amb fusells que no permeten cap altra expressió religiosa als barris que dominen.
“Prohibeixen l’ús d’imatges de sants, tanquen ‘terreiros’ de candomblé i umbanda (religions de matriu africana), expulsen els seus feligresos…”. Qui ho explica és Viviane Costa, teòloga i pastora evangèlica que dona classes de religió i seminaris des del 2015 a les faveles de Parada de Lucas i Vigario Geral, dues de les tres que conformen el Complexo do Israel, on viuen entre 70.000 i 100.000 persones sota el control del narcotràfic fonamentalista religiós que s’està expandint a altres barris de Rio de Janeiro i també a altres localitats com Belo Horizonte.
Un conflicte enquistat des dels 80
La Policia Civil brasilera intenta combatre aquests dies en aquesta regió al líder del Tercer Comando Puro, Álvaro Malaquias Santa Rosa, alias Peixão, que és el principal responsable d’imposar la seva llei religiosa i del terror a les faveles de Rio. Pocs dies després de trobar aparells per tombar helicòpters de la policia que s’amagaven a una falsa església de la comunitat, els agents van detenir aquest dimarts 44 traficants durant una operació en la qual quatre innocents van resultar ferits pels tirotejos.
Des dels anys 80, les faveles de Rio viuen una lluita de poder entre narcotraficants armats que encara avui les dominen pràcticament totes, amb permís de les milícies, una altra màfia amb un peu a l’estat formada sobretot per expolicies que va néixer com a resposta contra el narcotràfic, però que aplica la mateixa violència amb un discurs més moralista i extorsiona els veïns cobrant-los pels serveis bàsics de transport, il·luminació o altre tipus de taxes. La violència policial, amb milers de víctimes innocents durant les seves incursions, també ha marcat aquesta història tràgica.
La lluita pels territoris entre les principals bandes armades (Comando Vermelho, Terceiro Comando Puro, milícies, Amigos dos Amigos) i amb la policia és la principal causant d’una taxa d’homicidis que, tot i que ha caigut un 26% en la darrera dècada, és de 21,4 homicidis per cada 100.000 habitants a tot l’estat, fins a les 3.795 morts violentes l’any 2024, més de 10 al dia i amb un augment en relació a l’any anterior. Al Brasil, on els homicidis també han caigut en els darrers anys, s’hi van registrar 38.075 morts violentes, 104 al dia i 18,21 per cada 100.000 habitants.
La religió cristiana neopentecostal, que està descentralitzada i on cada església té una línia i un missatge propi, acostuma a tenir un discurs molt dur contra la delinqüència i basar-se en una rectitud moral que els apropa en general (no sempre) més aviat a missatges conservadors i favorables a les operacions militars. És més, tant a les comunitats com a les presons molts pastors fan una acció proactiva perquè els traficants deixin el crim. Amb un màrqueting agressiu i una economia basada en el cobrament del 10% del sou als seus fidels, la religió neopentecostal es caracteritza per una experiència mística amb aparicions de l’esperit sant, contrària a l’adoració d’imatges i per una associació de la prosperitat econòmica a l’expressió divina i , però també per un origen basat en la inclusió i la diversitat ètnica.
Un precedent de 2006
Però en aquest cas, com ja va passar també a Rio amb un altre líder del tràfic, Fernandinho Guarabu, durant l’any 2006, el narcotràfic aconsegueix capgirar la situació i alinear el seu missatge amb la religió. “Llegint la Biblia de manera literal i al meu parer de manera violenta i irresponsable, es pot fer servir la religió com a base per a una acció violenta”, diu l’estudiosa Viviane Costa.
Ara amb 42 anys, la mateixa Viviane va “resar perquè fessin fora els terreiros” de religions africanistes quan era més jove i conservadora. Després d’una dura separació i de patir maltractaments, ara s’identifica amb una posició més progressista, en defensa de les dones i la igualtat de gènere ii contrària a la imposició religiosa i la intolerància. Mentrestant, com a professora de religió a les comunitats, va veure com irrompia i creixia el narcotràfic religiós. I, en contacte setmanal amb veïns i traficants, va dedicar la seva investigació, plasmada en el llibre ‘Traficantes evangélicos’ que ha sigut finalista del premi Antonio Jabuti, el més prestigiós al Brasil de periodisme i no-ficció.
“Crec que l’església pot ser un espai de transformació i que no hi cap la violència. Es poden tenir creences més conservadores, però quan l’església vol imposar les seves creences a tota la societat ens trobem amb intolerància i violència religiosa, com països i estats que no garanteixen llibertats”, reflexiona Costa, que apunta que justament això és el que succeeix a les comunitats de Rio.
Israel o la terra promessa
Els narcotraficants construeixen els seus règims de poder a partir d’identitats i lideratges diferenciats i Peixão, el líder evangèlic del Complexo de Israel, “ha fet una aposta per una favela neta, amb les façanes pintades, amb ordre” i s’ha construït una imatge de no violent i comprensiu (tot i que han participat en tirotejos que han matat també civils) i aconsegueix un “cert orgull de ser veí del Complex d’Israel”. Entre els veïns que comparteixen fe, és més fàcil guanyar-se el respecte. I els evangèlics on més creixen és justament a les regions pobres.
Pel que fa al nom, tot i que remet a un país jueu, Israel s’associa amb un poble bíblic, de resistència i de lluita, per la qual cosa els neopentecostals tenen simpatia per aquest país, tal com apunta Cristina Vital, una de les acadèmiques que més ha investigat la relació entre narcotràfic i religió.
L’any 2020, quan el TCP va conquerir la seva tercera favela, va ser quan va batejar el conjunt de comunitats com a Complex d’Israel i hi va col·locar una gran estrella de David en la part més alta que recentment la policia va tirar a terra. També va destruir alguna de les cases de luxe amb piscina que Peixao té dins la favela. “És el poble escollit de Déu per conquerir la terra santa, que és Jerusalem, i Peixão ho va associar a la conquista de la seva terra santa, que era la Cidade Alta. Per això, va bayekar el territori com a Complex d’ISrael després del compliment d’una promesa de Déu”, aporta Viviane Costa.
La fugida de les víctimes
Les víctimes de la intolerància religiosa, mentrestant, han hagut de marxar o bé a viure o bé almenys a fer el culte a altres regions de la ciutat. “Per als traficants evangèlics, les religions de matriu africana tenen relació amb el dimoni i per això justifiquen la violència. La religió catòlica té un cert contacte amb aquest sincretisme i per això entra dins de les no permeses. Però la persecució és diferent. No hi ha expressions públiques, però sí centres de culte”, explica la investigadora Costa.
Pel que fa a les víctimes d’intolerància religiosa entre els seguidors de la umbanda i el candomblé, anys enrere religions abraçades en part pel narcotràfic, la investigadora Elza Soares ha investigat la seva expulsió dels centres de les ciutats, primer per la dictadura, després per la gentrificació, i ara per la intolerància i la violència religiosa. “El discurs d’intolerància i la violència dels traficants s’alien contra ells i els expulsen. La persecució fa que molts dels ‘terreiros’ canviïn de lloc. Molts van cap a la regió de la Baixada Fluminense, ja que és una regió menys densa i allunyada. Però ja des de l’any 2019 es van començar a donar casos allà d’amenaces i d’expulsions per part del narcotràfic”, explica.
'Pacificació frustrada'
Quan, entre els anys 2011 i 2016, els anys previs als Jocs Olímpics, Rio de Janeiro va començar a implantar les Unitats de Policia Pacificadora, el narcotràfic armat va sortir d’algunes de les faveles més perilloses de Rio. A partir de la implantació fixa de comissaries per totes les comunitats (i no només a les portes), semblava un model que s’escamparia per tal de disminuir el domini dels criminals armats.
Però en els dos darrers anys abans dels Jocs, ja es va començar a notar el desgast d’aquest model, amb importants casos de corrupció, manca d'inversió en projectes socials i abús de poder dels policies, que esdevenien una espècie d'alcaldes informals, fins que el narcotràfic va tornar a ocupar el lloc que havia abandonat. Ara, de nou, és possible veure delinqüents armats i batudes violentes de la policia que afecten innocents a les faveles més properes a les àrees turístiques.
El bon curs de l’economia i la caiguda de l’atur fins a mínims històrics no ha sigut l’antídot que l’esquerra del PT de Lula esperava contra la violència. “Només amb la participació de l’estat es pot entendre que hi hagi intervencions en algunes faveles i no en d’altres. Hi ha pactes de la policia i més permissivitat en alguns territoris”, opina Viviane Costa, mentre la coneguda com a Cidade Meravelhosa segueix en disputa pels grups armats.