2 eleccions enrere, ni tan sols va aconseguir el percentatge necessari per entrar al parlament. Ara, Naftali Bennett, es convertirà en el nou primer ministre d’Israel. Però qui és i d’on surt el substitut de Binyamin Netanyahu?

Bennett va néixer fa 49 anys a Haifa i és fill d’immigrants nord-americans i seculars. Tot i això la seva carrera sempre ha estat lligada a la dreta religiosa.

Després de 6 anys a una de les unitats d’elit de l’exèrcit israelià, va llicenciar-se en dret i va fundar una start-up de ciberseguretat que acabaria venent per més de 100 milions d’euros. Amb aquesta venda, com ell mateix va dir “es podria haver passat la vida prenent còctels al Carib”, però va decidir entrar en política.

El 2006 es converteix en cap de gabinet de Netanyahu, i des d’aquell moment passa a ser el seu protegit. Ocuparà tots els càrrecs possibles en la política israeliana: ministre de defensa, d’educació, d’economia... Fins i tot el seu fill gran Yoni es diu així en honor al germà de Netanyahu, qui va ser assassinat quan alliberava els passatgers segrestats a l’aeroport d’Entebbe, a Uganda.

Amb els anys, però, Bennett comença a dubtar que Netanyahu sigui capaç d’aplicar les mesures conservadores que ell sempre ha defensat. Per això, després de molts alts i baixos, acabarà creant la coalició de partits Yamina, que en hebreu significa literalment “a la dreta”.

En aquest sentit, Bennett segueix la línia de liberalisme econòmic de Netanyahu, però vira cap a una posició més dura en relació amb els palestins i més partidària de l’annexió dels assentaments israelians a Judea i Samària. De fet, sempre s’ha mostrat clarament en contra de la solució dels dos estats. Tal com va dir en un spot de campanya: “Hi ha 2 coses que la majoria de nosaltres sap que no passaran mai: una és que no hi haurà una nova temporada dels Soprano, i l’altre és que tampoc hi haurà un pla de pau amb els palestins”.

En qüestions socials, Bennett durant la seva etapa al govern va impulsar importants mesures per introduir la dona àrab en el mercat laboral.

Tot i l’enduriment d’algunes de les seves idees, el seu govern de coalició és molt divers i haurà de fer autèntics malabars per aconseguir certa estabilitat. L’acord de govern estableix que el càrrec de primer ministre és rotatori, i al cap de dos anys haurà de cedir al càrrec a Yair Lapid, el principal líder de la fins ara oposició.

Ara bé, com que amb la política israeliana mai se sap, deixarem a Lapid per més endavant...