Jorge Sampaio, president de Portugal entre 1996 i 2006, ha mort aquest divendres en un hospital de Lisboa als 81 anys. La mort ha tingut lloc dues setmanes després que fos ingressat en un centre hospitalari de Lisboa per problemes respiratoris, que se sumaven a diverses malalties cardíaques amb què convivia des de feia anys.
Sampaio va néixer a Lisboa el 18 de setembre 1939 i va ser president de Portugal durant deu anys, el cim d'una carrera política que va començar en els primers anys de la democràcia portuguesa, en els 70.
Infantesa fora de Portugal
Nascut a la capital lusitana el 1939, al si d'una família d'ascendència jueva, ja en els seus primers anys va rebre una educació diferent dels seus coetanis que van viure els seus primers anys sota la dictadura salazarista. Va passar part de la seva infantesa a l'estranger, entre els Estats Units i Anglaterra, una experiència que el va marcar, i que es va interrompre en l'adolescència, que va transcórrer a Lisboa, on també es va llicenciar en Dret el 1961.
És en aquesta dècada quan desperta la seva inquietud política, especialment contestatària mentre va ser estudiant i un dels protagonistes de la crisi acadèmica d'oposició a la dictadura, context en el qual va participar en la creació del Moviment d'Acció Revolucionari, d'esquerra radical. Ja llicenciat es va involucrar en la defensa i els presos polítics, participant a més en moviments de resistència que apostaven per una alternativa democràtica i fonamentada en una base socialista.
Jorge Sampaio ha mort als 81 anys en Lisboa/ Efe
Home de consensos
Després de la Revolució dels Clavells, el 25 d'abril de 1974, que va portar la democràcia al país, Sampaio va participar en la fundació del Moviment d'Esquerra Socialista, però la seva presència va ser tanmateix efímera per desacords amb el seu rumb. El seu to es va llavors moderant, i sorgeix el seu perfil d'home de trobada i d'acords, la qual cosa el converteix en enllaç entre les institucions democràtiques i l'ala moderada del Moviment de les Forces Armades, motor de la revolució.
El 1978 ingressa en el Partit Socialista, formació amb què s'estrena com a diputat després de les eleccions de 1979. Però no es presenta com a actor per canviar les regles del joc a través del consens fins a 1989. Aquell any, Sampaio aconsegueix el que ningú no havia aconseguit fins al moment en la democràcia portuguesa: una històrica coalició entre el Partit Socialista i el Partit Comunista Portuguès per presentar-se a l'Ajuntament de Lisboa, que venç davant el candidat de centredreta (i avui president de Portugal), Marcelo Rebelo de Sousa.
Sampaio va compaginar l'alcaldia amb el càrrec de secretari general dels socialistes de Portugal fins a 1992, quan li va succeir António Guterres (avui secretari general de l'ONU), i va deixar el seu càrrec com a regidor de Lisboa el 1995 per aspirar a la presidència del país.
Sampaio va ser president de Portugal entre 1996 i 2006 / Efe
Arribada a la presidència
Va vèncer en primera volta i va aconseguir així que la presidència i Govern fossin del mateix partit. Durant el seu mandat va potenciar els aspectes socials i culturals, contribuint perquè es prengués consciència de la causa per la independència de Timor Oriental. Només va conèixer turbulències al final del seu segon mandat presidencial, en el qual va protagonitzar encesos debats sobre fins on havien d'arribar els poders presidencials, especialment en el referit a la dissolució del Parlament.
Una vegada va deixar la presidència, va ser nomenat pel secretari de l'ONU enviat especial per a la Lluita contra la Tuberculosi i un any més tard, el 2007, Alt Representant de l'ONU per a l'Aliança de les Civilitzacions.
Causes humanitàries
Va dedicar els seus últims anys a causes humanitàries, especialment a l'atenció a les víctimes de la guerra de Síria, convertint-se en responsable de la Plataforma Global d'Assistència Acadèmica d'Emergència a Estudiants Sirians, que en els seus primers vuit anys d'existència ha donat beques a 650 estudiants d'aquest país.
Imatge principal, Jorge Sampaio ha mort en un hospital de Lisboa als 81 anys / Efe