L'expresident de Zimbàbue Robert Mugabe, el primer mandatari del país després de la seva independència, ha mort a l'edat de 95 anys, segons ha informat avui l'actual president zimbabwès, Emmerson Dambudzo Mnangagwa, al seu compte de Twitter.

"Amb gran tristesa, anuncio la mort del pare fundador i expresident de Zimbabwe, Robert Mugabe," ha assenyalat l'actual mandatari zimbabwès.

Mugabe "va ser una icona de l'alliberament, un panafricanista que va dedicar la seva vida a l'emancipació i l'apoderament del seu poble. La seva contribució a la història de la nostra nació i continent mai no serà oblidada. Que la seva ànima descansi en pau eterna", ha afegit Dambudzo Mnangagwa.

Mugabe ha mort en un hospital de Singapur envoltat de la seva família i la seva esposa, Grace, han explicat diverses fonts al mig local ZimLive. L'expresident de Zimbàbue estava ingressat i rebia tractament mèdic a la ciutat asiàtica des de feia cinc mesos.

Robert Mugabe va ostentar el poder a Zimbàbue durant 37 anys -des de la seva independència del Regne Unit, el 1980- abans de ser enderrocat en un cop d'Estat el novembre de 2017.

Aquest esdeveniment es va produir en resposta a la decisió de Mugabe d'acomiadar al seu aleshores vicepresident, Emmerson Mnangagwa, enmig de tensions entre aquest i la primera dama, Grace, sobre qui havia de ser el seu successor.

Mugabe va dimitir el 21 de novembre i va ser reemplaçat tres dies més tard per Mnangagwa, de 76 anys, un relleu històric que va provocar la joia als carrers d'un país pròsper que l'expresident havia portat a la ruïna.

Quíen era Robert Mugabe?

Nascut el 21 de febrer de 1924 a prop d'Harare, Mugabe, fill d'un fuster i una mestra, es va formar en escoles maristes i jesuïtes fins a arribar a ser professor, i va estudiar diverses carreres -la de Dret entre elles- a través de cursos per correspondència.

El dirigent va començar la seva lluita política als 36 anys i va militar en diversos grups en la incipient lluita independentista zimbabwesa del Regne Unit, una cosa per la qual va ser empresonat el 1964.

Mugabe va passar una dècada a la presó, es va veure obligat a viure a l'exili i va ser un dels signants dels "acords de Lancaster House", que van enterrar l'antiga Rhodèsia i van donar peu a la nova República de Zimbàbue el 1980.

Eleccions dubtoses i repressió dels seus opositors

En les primeres eleccions, es va convertir en el cap de Govern de la naixent república, càrrec que va ser abolit el 1987 per crear el de president. Aquest va ser el que va ocupar fins a tres dècades, gràcies a diverses eleccions de dubtosa credibilitat pel mig i la repressió sistemàtica dels seus opositors.

Durant el seu mandat, Mugabe va prendre decisions molt polèmiques, com les expropiacions, iniciades l'any 2000, de milers de granges a propietaris blancs en una reforma agrària caòtica, a fi de distribuir la terra entre la població negra del país.

Home de dura retòrica, aquest veterà polític tractava els seus crítics com a "traïdors" i no va estalviar diatribes per insultar a les grans potències occidentals com els Estats Units o el Regne Unit (l'antiga metròpoli), que acusava de fabricar "diabòliques mentides" sobre ell.

El país feia aigües i Mugabe atribuïa el pèssim estat de l'economia a les sancions de la comunitat internacional.

President homofòbic

També va causar notable indignació internacional la seva fòbia cap als homosexuals, que considerava, en la seva pròpies paraules, "pitjors que els porcs".

Conscient de la necessitat de canvi i apaivagat potser per la vellesa, en els seus últims anys en el poder Mugabe, catòlic devot, va iniciar una campanya per intentar transformar la seva imatge.

En diverses entrevistes es va mostrar afable, va parlar amb afecte dels seus quatre fills i va admetre l'amor que sentia per la seva esposa, Grace (40 anys més jove), a més de recordar la seva primera dona, Sally, que va morir el 1992.

Mentrestant, els rumors sobre la seva mala salut perduraven i en les seves aparicions públiques sempre se'l veia aferrat al braç de la seva esposa, una dona amb ambició política a la que els camarades històrics del seu partit -la Unió Nacional Africana de Zimbàbue-Front Patriòtic (ZANU-PF)- miraven amb recel.

Cop d'Estat de 2017

Als seus 93 anys, Mugabe havia anunciat la seva intenció de presentar-se novament a eleccions i tot semblava indicar que res no canviaria per a Zimbàbue a curt termini, fins que el 14 de novembre de 2017 tancs militars van començar a marxar per la capital, Harare.

Aquella mateixa nit, els alts caps de l'Exèrcit van aconseguir el control del país, amb Mugabe i la seva família il·lesos però retinguts a la seva residència.

El detonador d'aquesta maniobra va ser la destitució de l'aleshores vicepresident i avui cap d'Estat, Emmerson Mnangagwa, un incondicional del partit i veterà de guerra a qui s'havia oposat Grace Mugabe, amb reiterats atacs verbals en un context de tensions per la futura successió del nonagenari líder.

En un gest de gravetat inèdita contra Mugabe, els alts caps de les Forces Armades van anunciar públicament que prendrien "mesurades correctives" si continuaven les "purgues" a la ZANU-PF, només una setmana després de la sortida de Mnangagwa.

Les amenaces es van complir, però Mugabe no va cedir el poder fins al 21 de novembre, quan ja la seva caiguda en desgràcia era irreversible mitjançant una moció de censura parlamentària interposada pel seu propi partit.